Píndola filosòfica: Sant Jordi, estimat

El dia 22 de març, abans d’anar a dormir, el senyor que dorm al meu costat es va girar cap a mi i em va preguntar si demà era Sant Jordi. Li vaig dir que no, que era a l’abril, i no havia acabat de dir la ela final que ell ja ho estava apuntant al calendari. L’any passat encara feia poc que ens coneixíem, i tampoc estàvem a la mateixa ciutat per poder celebrar-ho plegats. Aquest any tampoc ho estarem, però com a mínim ja sabrà més coses sobre aquesta tradició i, amb sort, entendrà que m’ha d’enviar una rosa i regalar-me un llibre. Deixo aquest article com a testimoni.

No em cansaré de dir-ho: no hi ha cap celebració que s’equipari a aquesta. Nadal està molt bé, i és bonic tenir un dia de festa per Sant Joan, però… Una celebració de les flors i els llibres… Què més es pot demanar, a la vida? Ser catalana durant la diada resulta una mica depriment, però ser-ho el dia de Sant Jordi és un orgull difícil de dissimular. Tant és així, que el celebro també a Holanda, on les meves amistats ja saben que és that book Catalan thing on organitzo una festa a casa i celebrem el dia més bonic de l’any gaudint de menjar i persones amb gust de casa.