Píndola filosòfica: Corre que s’acaben!

Visca, visca! Comencen les rebaixes. Comprem totes aquelles coses que no necessitem i acumulem-les a la pila de pertinences que tampoc acabem de fer servir del tot. Hem de respondre a aquesta urgència al pit, a aquesta sensació de responsabilitat que ens fa gastar molts menys diners dels que, d’altra manera, hauríem gastat comprant aquelles mateixes coses a preu normal. Ens sentim inclinats al descompte, a la satisfacció d’haver fet una mena d’acte moralment superior acumulant tiquets i ofertes per adquirir alguna cosa amb un 30% de descompte respecte del seu preu habitual.

Durant anys ens hem culpat per aquesta conducta i per aquests patrons de comportament. Que materialistes que som, quantes coses que no necessitem. Podríem continuar deixant que la culpa cristiana flueixi pels nostres cossos i les nostres conductes, però també podríem, per una vegada, entendre que això no és tota culpa nostra. Vivim en un sistema que constantment ens impulsa a comprar i a consumir. Corre que s’acaben!