Píndola filosòfica: En defensa de la tardor

L’estiu s’acaba i gaudim de les últimes estones de sol i de platja que ens queden. Potser d'aquí a unes setmanes farà la mateixa calor, però estarem immerses en la rutina un altre cop, en les llistes de coses a fer i organitzant els caps de setmana. Tothom tornarà en massa a les classes d’esport, o a les acadèmies d’idiomes i les extraescolars de les criatures. D’aquí poc, el telèfon ens ensenyarà les fotografies de l’estiu i somriurem abrigant-nos al jersei de llana o pensant en el següent pont.

Les fulles dels arbres es començaran a tornar de colors groguencs i taronges, i entrarem en la millor estació de l’any. Quan dic que la tardor és la meva estació preferida tothom em mira malament, però per mi és el moment més càlid, més tendre i més recollit de tots. Durant la tardor encara tens la sensació de calor de l’estiu mentre transites, a poc a poc, cap a l’hivern. És un últim moment i un primer instant. És l'última vegada que et posaràs sandàlies i la primera del jersei de llana. És quan tot es recobra de colors, és quan el teu cos es relaxa i prepara per al fred. És un moment de serenor on tens el temps per tornar-te a reactivar, tornar a començar, i pensar sense presses un cop la festa s’ha acabat.