Píndola filosòfica: No seria millor intentar mantenir el ritme de l’agost durant tot l’any?

Ah! Comença l’agost. Aquesta espècie de limbo anual on res funciona i tothom està de vacances, però alguns treballen més que mai. Aquest moment en què la societat es relaxa, sigui per calor o esgotament, i decidim que farem les coses una mica més relaxades. Que potser no treballarem tot el dia. Que potser, avui al vespre, sortirem a passejar. Que ens agafarem dues setmanes per anar a un poblet de la costa, o a viatjar, o ens tancarem a casa amb el ventilador a davant mirant pel·lícules en bucle.

Hi ha llocs, però, on passa el contrari. A les platges, a les destinacions turístiques i altres espais que es massifiquen només passada la pàgina del calendari de juliol a agost, s’hauria d’aplicar el mateix ritme relaxat de les altres destinacions. Per què no vivim més tranquil·les durant tot l’any, en lloc de destinar moments a descansar? Per què necessitem, com a espècie, arribar a esgotar-nos, per entendre que ens mereixem una estona de no fer res, un moment per no pensar ni en feina, ni en responsabilitats, ni en obligacions? I, encara més, per què, quan aconseguim fer-ho, sentim aquest pes i aquesta culpa per “no estar fent res”? L’estiu és un bon recordatori per a totes les coses que, en realitat, voldríem fer sempre. No seria millor intentar mantenir el ritme de l’agost tot l’any?