Fets per això

A vegades em venen unes ganes fortes de retirar-me al camp. No per sempre, però per una estona. Retirar-me quan el temps és bo i et desperten els ocells per llegir, per escriure, per fer un roibos al jardí mentre saludo de lluny al veí que feineja mentre jo, absorta per un animaló al jardí, no em moc de la meva butaca en tota la tarda. Pensant. Deixant anar la imaginació fins que es transforma en una cosa prou complexa que necessita ser apuntada. Quan encara estudiava el grau en Filosofia ens tocava analitzar les grans preguntes de la humanitat: qui som? Per què existim? Cap a on anem? Hi ha alguna cosa més gran que nosaltres? Quin lloc ocupem al món? Per a què està feta, la humanitat?

Aprenent holandès, i de la mà del meu cunyat i amic, he començat a escoltar cançons que em permeten aplicar els meus nous coneixements lingüístics. Una d’elles es titula Gemaakt Voor Dit, que significa “fet per això”. L’altre dia, justament practicant aquesta cosa de fixar-se en un punt fix de l’horitzó, va sonar la cançó des de la ràdio del menjador i vaig pensar que, potser, estem fets justament per això: per viure una vida reposada, amb flors, amb sol, en un lloc tranquil, escrivint, o cuidant les plantes, o ensenyant coses als petits, o arreglant cotxes o fent el dinar per a molta gent. Potser no estem fets per grans trobades internacionals, per tractats de no-agressions i acords comercials. Potser estem programats per molt menys.