Píndola filosòfica: Vinga va, que ja s’acaba!

Gener és el mes més llarg de l’any. No és una qüestió temporal, sinó existencial. És un mes de ressaca emocional d’unes vacances que han durat massa poc i d’un hivern que encara és llarg. Gener és l’antítesi de l’esperança. “Any nou, vida nova” és una mentida pels qui sabem que encara queden quatre mesos ben bons de fred, mal temps, pluja i vent. De plans cancel·lats per constipats i de sensació d’estar constantment dependents d’un futur millor que ens espera. Però ja s’ha acabat, i ara entrem al compte enrere. Ara, mentalment, és com si comencés la primavera.

Una cosa que m’anima en aquests moments en què comencem a veure la llum al final del túnel és fer niu, el que en anglès es coneix com a nesting.  És una cosa que diuen que fan les embarassades quan esperen l’arribada d’una criatura: preparen la casa, pensen en practicitats de la nova rutina, de les noves necessitats. Jo no tinc cap criatura en camí, però estic pensant en les coses que faré quan faci bon temps i això em permet estar més animada avui. Vinga va, que ja s’acaba.