Píndola filosòfica: Viure en l’espera de temps millors

Encara és gener. Gener és, segurament, el mes més llarg de l’any. És un mes en què comença l’any, però realment el que tens és una profunda ressaca emocional de Nadal i unes molt poques ganes d’enfrontar un mes amb menys diners, més foscor i on les pròximes vacances queden lluny. Massa lluny. A més, gener sol ser un moment molt atrafegat pels que treballem a l’acadèmia, perquè hi ha classes, conferències, programes que s’han de tancar i comença, incipientment, la preparació pels grans projectes pel curs vinent. No és un mes agradable per ningú, i qui digui que li agrada el gener és o perquè cau en el seu aniversari o perquè viu en qualsevol país on aquest mes cau en ple estiu.

Durant aquest mes hom només es pot aferrar a l’esperança de temps millors. Alguns planifiquen les vacances d’estiu; altres comencen a anar al gimnàs. Tot el que faci falta per no haver de mirar per la finestra i veure que el cel continua gris, la foscor arriba abans de sopar i les plantes de l’habitació es continuen barallant per un trist raig de Sol que entra per l’habitació un cop a la setmana. Sí, per viure al Nord d’Europa s’ha de ser una mica optimista i creure fervorosament en què, després de la foscor vindran les pluges i després, potser amb sort, un estiu de temps millors.