Ahir vam començar a fer una nova recepta per esmorzar aprofitant la meva nova paella holandesa, cortesia de Sinterklaas. Vaig fer la massa de pressa i amb molta gana. No vaig mirar les instruccions i, com era d’esperar, ens va quedar una pasta incomestible, amb un gust excessiu a bicarbonat. Ni tan sols el sucre i la mantega que acompanyen els famosos poffertjes holandesos van poder pal·liar el desastre.
Em va entristir molt haver de tirar tot aquell menjar. També em va entristir haver gastat dues hores del matí de festa cuinant aquella porqueria. Però, després d’assumir la derrota, vam tornar a revisar què deia la recepta i vam començar de nou. Aquest cop vam posar les mesures correctes, vam batre com cal i el resultat va ser una mica més que comestible. De fet, va resultar prou bo per ser només la segona vegada. Es podrà millorar en el futur, però el salt entre el primer intent i el segon ha estat d’una altra dimensió.
A vegades, només cal mirar amb atenció el que diuen les instruccions i tenir una mica de paciència. No per arribar abans, sinó per gaudir-ne millor. Una mica com les vacances de Nadal.
Una forta abraçada i bones festes!