No és un error del banc ni un descuit de l’empresa quan diem que l’any vinent un gran nombre de treballadors notaran una lleugera disminució en la seva nòmina. Es tracta de l’increment del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), que té per objectiu garantir la sostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini. Enguany, el percentatge total ha estat del 0,8% sobre la base de cotització, i serà a partir de l’1 de gener de 2026 quan el recàrrec s’enfilarà fins al 0,9%. D’aquest, un 0,75% l’assumirà l’empresa, i el 0,15% restant anirà a càrrec del treballador. La mesura està recollida al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), i forma part de la reforma aprovada el 2023 per blindar el sistema davant el repte demogràfic.
Ara bé, què hi ha de cert en les xifres que circulen al núvol d'internet? Segons les dades analitzades per Verificat, l’impacte real és molt més modest del que sovint es comenta a les xarxes. Un treballador amb un salari de 18.000 euros anuals veurà una retenció d’uns 27 euros l’any, és a dir, poc més de dos euros al mes. Amb 30.000 euros anuals, la xifra puja a uns 45 euros, i aquells que cotitzin per la base màxima, fixada en 56.640 euros, aportaran fins a 95 euros anuals.
La reforma també introdueix el sistema dual de càlcul de pensions, recollit al Reial decret llei 2/2023. A partir de l’1 de gener, els nous jubilats podran escollir entre mantenir el mètode actual, que té en compte els darrers 25 anys de cotització, o ampliar-lo a 29 anys amb la possibilitat d’excloure els dos pitjors. Aquesta flexibilitat busca adaptar-se a trajectòries laborals més irregulars i donar més marge als qui han patit períodes de cotització baixos.
Només aquells treballadors que cotitzin per la base màxima, fixada en 56.640 euros, aportaran fins a 95 euros anuals
D'altra banda, la revalorització de les pensions continuarà vinculada a l’'Índex de Preus de Consum (IPC), amb un augment del 2,6% aquest setembre a Catalunya, fet que reforça la previsió d’una pujada similar en les prestacions a partir de l'any vinent. Pel que fa a l'edat de jubilació, aquesta se situarà en 66 anys i 10 mesos a partir de 2027 -segons dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions-, excepte per aquells que acreditin almenys 38 anys i tres mesos cotitzats, que podran jubilar-se als 65 anys.
Aquestes mesures responen a la necessitat d’adaptar el sistema públic a un escenari demogràfic cada cop més exigent. El dossier Desafiaments i polítiques en l'era de la longevitat, publicat per CaixaBank Research, analitza precisament aquest repte: l’arribada massiva a la jubilació de la generació dels baby-boomers i l’impacte que tindrà sobre les finances públiques. L’informe adverteix que, per garantir la sostenibilitat, una opció podria passar per endarrerir l’edat de jubilació fins als 68 anys en les pròximes dècades.
L'economista Josep Mestres Domènech alerta que l'any 2050 hi haurà només 1,6 persones en edat de treballar per cada jubilat a l'estat espanyol, quan actualment la proporció és de 2,6. Aquesta “trampa demogràfica”, tal com la descriu l'expert, ve marcada per una baixa natalitat, i "s'accentuarà durant els pròxims anys". Per això, l'estudi recomana impulsar polítiques públiques que redueixin el cost de tenir fills i afavoreixin la conciliació, tot i que les previsions futures de natalitat no són massa optimistes.
CaixaBank i els plans de pensions a ritme de futur
En aquest context, i lluny de ser un producte estàndard, els plans de pensions de CaixaBank s’han consolidat com una eina de planificació a llarg termini. L'entitat catalana articula una oferta que combina seguretat, diversificació i adaptació, amb productes dissenyats per evolucionar al mateix ritme que ho fa l’estalviador. La seva gamma més emblemàtica, anomenada Gamma Destí, inclou plans com el CABK Destí 2026, Destí 2030, Destí 2040 i fins al Destí 2060, tots ells configurats perquè el risc disminueixi automàticament a mesura que s’acosta la data de jubilació.
També existeixen les opcions dissenyades per a perfils concrets, com el CABK Oportunitat, que ofereix una combinació flexible de renda fixa i variable pensada per aprofitar moviments de mercat. A més, hi ha alternatives temàtiques i globals, com ara el CABK RV Internacional, el CABK RV USA o el CABK Tendències, orientats a estalviadors que volen exposició a mercats específics i a sectors innovadors i sostenibles.
La calculadora i el recomanador, els aliats digitals de la jubilació
Si el debat sobre el futur de les pensions posa de manifest la necessitat d’estalvi privat, CaixaBank ha optat per fer-ho més tangible amb dues eines digitals que es complementen. D'una banda, la calculadora de desgravació fiscal permet veure en temps real quin estalvi aconsegueix el contribuent a la declaració de la renda amb les aportacions al pla de pensions. És la manera de traduir en xifres immediates l’esforç d’estalvi. El recomanador de plans, en canvi, mira cap al futur. A partir de preguntes senzilles sobre l'edat, el perfil de risc i l'horitzó temporal, orienta l’usuari sobre quin pla s’ajusta millor a les seves necessitats. Si la calculadora explica el “quant” i el “com” de l’estalvi fiscal, el recomanador dibuixa el “quin” i el “per què” de l’estratègia a llarg termini.
En definitiva, el 2026 marcarà un punt d’inflexió en el debat sobre les pensions, i conèixer els límits de desgravació, anticipar la tributació futura del rescat i aprofitar els avantatges dels plans d’empresa esdevindran passos clau per construir un coixí financer sòlid. En un escenari de pressió demogràfica i d'incertesa econòmica, no només caldrà estalviar, sinó fer-ho amb intel·ligència i aprofitar cada eina disponible per transformar l’esforç d’avui en la seguretat de demà.