Durant dècades, la indústria ha estat el cor que ha fet bategar l’economia catalana. Amb el pas dels anys, però, les coses han anat canviant i el sector serveis ha estat qui ha pres el relleu al capdavant. Després de la covid-19, amb l’arribada dels Next Generation, economistes i líders polítics van coincidir en la premissa que els ajuts representaven una gran oportunitat per reorientar la nostra estratègia. Per tornar a ser un cor industrial.
Un lustre després, on estem? És la indústria la clau de volta del futur de l’economia catalana? Quina importància té, doncs, el nou Pacte Nacional per a la Indústria?
Fa pocs mesos, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va presentar el Pacte 2026-2030, amb un total de 166 mesures agrupades en cinc grans blocs: sostenibilitat i energia, ocupació de qualitat, innovació i competitivitat, infraestructures i sòl industrial, i simplificar la burocràcia i promoure la compra pública d'innovació. El pressupost total? 4.400 milions d’euros.
Al segon episodi de L'empresa al dia, repassem la importància d’un bon Pacte Nacional per a la Indústria i analitzem l’estat de salut de la nostra indústria amb Oriol Alcoba, exdirector general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya fientre 2022 i 2025, i avui director d’innovació i transferència de coneixement a Esade. Com sempre, amb la participació de la periodista Ana M. González i la conducció de Carlos Rojas.
Actualment, el sector industrial genera el 13,5% d'ocupació total que hi ha a Catalunya. En xifres absolutes es tracta de tres milions de persones que s’hi dediquen directament amb contractes indefinits en 9 de cada 10 casos i amb salaris un 18% superiors a la mitjana estatal, segons dades de la consultora GAD3.
I, sobretot, destaca l’exemple multiplicador que té la indústria: per cada lloc de treball directe se’n generen entre dos i tres d’indirectes. En el cas d’algunes comarques és encara més rellevant: per exemple, al Vallès Oriental, el sector representa el 35,4% del VAB i el 28% de l’ocupació.
Un dels grans problemes, però, és la imatge que té la indústria. Els joves encara associen la indústria a un entorn dur i masculinitzat, un fet que dificulta l’atracció de noves vocacions. L'altra cara de la moneda és el pes de la innovació: la indústria concentra el 45% de la inversió privada en recerca i desenvolupament, i un terç d’aquests recursos es destinen a projectes de sostenibilitat i transició energètica.
Entre altres coses, el conseller Sàmper busca fer atractiva la indústria a través del nou Pacte Nacional per a la Indústria per al període 2026 - 2030, el qual el conseller s'ha compromès a fer que arribi a tot el territori i no es concentri només a les grans ciutats. Sabem que hi haurà 166 mesures i que se’n destinaran uns 4.400 milions d’euros, és a dir, catorze mesures i 1.100 milions d'euros més que l'anterior.
En aquell document s’acordava aconseguir incrementar el pes de la indústria catalana fins al 22% del Valor Agregat Brut (VAB) el 2025, en línia amb l’objectiu d’assolir un 25% el 2030. L’última referència sabem que és el 18,6% del 2023, de forma que l'objectiu s'ha quedat molt lluny d'esdevenir una realitat.
En l’actual, en canvi, entre algunes mesures destaquen l'impuls als doctorats industrials per unir universitats i empreses, l'orientació de la Formació Professional del SOC a les "necessitats industrials reals" i una estratègia de semiconductors i xips, un fet que s’alinea molt amb el famós PERTE Xip i l’European Chips Act.