L'Associació Catalana de l'Empresa Familiar (ASCEF) estima que més de mig milió d’empreses a Catalunya tenen arrels familiars, una realitat que configura bona part del teixit econòmic del país. Tot i aquest pes determinant -més d'un 88%-, el seu futur no està garantit. Segons l’Observatori de l’Empresa Familiar, només tres de cada deu aconsegueixen superar amb èxit el relleu generacional, un moment crític que posa en risc la continuïtat del model i, amb ell, una part de la identitat empresarial catalana.
Isabel Nogueroles, consellera en lideratge i empresa familiar, i que recentment ha publicat el llibre El Poder del Círculo en la Empresa Familiar, visita el setè episodi de L’empresa al dia, el pòdcast de VIA Empresa. Un llibre que està basat en casos reals d’empreses del país, però que, en molts casos, responen a patrons que semblen extrets de thrillers de ficció, perquè, com ella mateixa ha destacat, “a l’empresa familiar, la realitat sempre supera la ficció”.
La governança, clau en l'empresa familiar
En el pòdcast, Nogueroles parla dels reptes de futur de l’empresa familiar catalana i aclareix, entre altres qüestions, per què hi ha un percentatge tan baix de relleu generacional de l’empresa familiar catalana. “S’explica perquè el futur, sobretot en l’empresa familiar, té a veure amb un sistema de tres: negoci, família i patrimoni. Molts cops ens fixem només en el negoci i no en aquests tres sistemes. Perquè el futur funcioni, tots tres han d’evolucionar de manera coordinada. I això costa, perquè les relacions condicionen moltíssim els acords i el futur”, segons ha comentat.
D'acord amb el seu diagnòstic, perquè es puguin arribar a acords i prendre decisions de forma coordinada, “la governança és clau”. Tot i que també ha apuntat que aquest és, precisament, un dels grans reptes de l’empresa familiar: la capacitat de “pactar i prendre decisions en clau col·lectiva”.
Però a aquesta presa de decisions també se li afegeix la dificultat del component emocional que hi ha a l’empresa familiar. “Quan en un consell tens el teu pare, el teu tiet o la teva cosina, adoptem patrons de comportament més propis de l’àmbit familiar, fet que amplifica els posicionaments i fa que s’interpretin més en clau personal que no pas segons criteris objectius”, ha manifestat. Unes situacions que ha volgut recrear al seu llibre a través de la ficció, igual que s'han fet amb altres productes televisius o cinematogràfics: "En tot cas, a l'empresa familiar la realitat sempre supera la ficció", ha aclarit Nogueroles, en referència als casos exposats a la seva publicació.
“Quan en un consell tens el teu pare, el teu tiet o la teva cosina, adoptem patrons de comportament més propis de l’àmbit familiar”
Per millorar això, Nogueroles ha explicat que algunes empreses familiars estan recorrent a assessorament extern, tot i que encara és “incipient”. Amb tot, ha apuntat que ara hi ha “més consciència”, ja que l’assessorament tradicional d’advocats i fiscalistes de confiança ja no és suficient i es necessita un acompanyament “més estratègic” que entengui el govern de la família, de l’empresa i del patrimoni.
En aquest context, Nogueroles també ha vinculat aquests reptes amb el model que planteja al seu llibre, on el cercle actua com a eina de lideratge i posa l’accent en la corresponsabilitat a l’hora d’abordar els temes clau. “L’important és fer corresponsabilitat sobre els temes que hi ha sobre la taula”, ha apuntat.
L'impacte social de l'empresa familiar
I el diagnòstic que fa Nogueroles sobre la dificultat del relleu generacional connecta directament amb un dels punts febles més habituals de l’empresa familiar: la manca de comunicació estructurada i de transparència en la presa de decisions, així com el fet que sovint es posa el focus gairebé exclusivament en el negoci i es deixen en segon pla la família, el patrimoni, l’impacte social i el llegat. Per ella, tenir en compte tots aquests elements és fonamental, ja que les empreses familiars són un model social amb un impacte directe en el territori.
“Fem molts plans -que estan molt bé- de digitalització i descarbonització, però tenint en compte que tenim un teixit empresarial de gairebé el 90% d’empresa familiar, caldria més acompanyament públic en el relleu”
També ha advertit que la venda d’una empresa familiar a un grup estranger li permet créixer i internacionalitzar-se, però pot implicar una pèrdua d’identitat i de compromís local. Ho ha afirmat en referir-se als casos de Freixenet, comprada pel grup alemany Henkell, i Puig, enmig d’un procés de fusió amb l’empresa nord-americana Estée Lauder.
I aquí ha afegit que caldria un acompanyament per part de les administracions públiques al relleu generacional més enllà de plans de digitalització i descarbonització. “Fem molts plans-que estan molt bé- de digitalització i descarbonització, però tenint en compte que tenim un teixit empresarial de gairebé el 90% d’empresa familiar, caldria més acompanyament públic en el relleu”, ha expressat.
Aquesta reflexió connecta amb una altra dada rellevant: Només un 17% de les empreses familiars estan altament professionalitzades, fet que implica riscos com la manca de criteris clars i d’estructures per prendre decisions. Per evitar-ho, cal professionalitzar la família, el capital i el govern, ja que, tot i que en la part executiva s’ha professionalitzat molt, encara hi ha molt camí per recórrer en aquests àmbits, segons Nogueroles.
Però, en aquest panorama, a priori negatiu pel que fa a l’empresa familiar, Nogueroles hi veu esperança en les noves generacions. “Hem de facilitar el diàleg intergeneracional” perquè, per a ella, “la riquesa que hi ha entre generacions no l’estem aprofitant”. “La diversitat és necessària per generar moltes més possibilitats en l’entorn complex que tenim”, ha conclòs.