Catalunya té motius per "treure pit" en innovació. Ho defensa Maria Mora, directora d’Innovació de Foment del Treball, que s'asseu al cinquè episodi de L'empresa al dia, el pòdcast de VIA Empresa, convençuda que el Principat pot presumir d'un ecosistema innovador tant ric com divers. "Tenim un conjunt d’empreses grans, amb una forta vocació exportadora, un univers d’startups molt consolidat, centres tecnològics i de recerca, universitats i grans infraestructures", enumera d'entrada.
Tot plegat encaixa amb el que una servidora exposa a la píndola informativa. Segons el Quadre d’Indicadors d’Innovació Regional de la Comissió Europea, Catalunya es consolida com a regió fortament innovadora, i ha escalat de la posició 81 a la 72 entre les 241 regions europees analitzades. Es tracta d’un salt significatiu que la situa com una de les poques excepcions al sud d’Europa, en un rànquing tradicionalment dominat pel nord i l’oest del continent. Ara bé, Mora també adverteix que aquest potencial només es desplegarà "quan siguem capaços d’unir-ho tot, perquè quan ho fem el potencial s’accelera”.
En plena irrupció de la intel·ligència artificial i de les tecnologies digitals avançades, Mora subratlla que el repte ja no només implica innovar, sinó fer-ho amb l’agilitat que plana sobre el context actual. “La pime catalana és prudent perquè la innovació va molt lligada a la inversió, però la competitivitat demana velocitat d’adopció”, sentencia. Una prudència que té força sentit: la innovació obre oportunitats, però també comporta riscos que les empreses han de saber calibrar.
Per Mora, l’embranzida de la innovació també exigeix infraestructures digitals sòlides i un debat ancorat en exemples tangibles, com el BSC
Val a dir que l’embranzida de la innovació també depèn d’unes bones infraestructures digitals. En aquest sentit, Mora considera que sovint el debat queda ancorat en conceptes abstractes que cal aterrar a exemples tangibles. Un dels més il·lustratius és el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el centre de recerca de referència que treballa amb computació avançada aplicada a múltiples camps.
En l’àmbit de la salut, per exemple, la seva capacitat de càlcul permet analitzar volums ingents de dades i avançar en medicina personalitzada. “Davant d’un pacient amb càncer hi ha milers de tractaments disponibles, però el BSC els analitza i els redueix a un petit grup de cinc o sis opcions amb més probabilitats d’èxit, que són les que passen a fase d’assaig clínic”, relata Mora. D’altra banda, el centre també modela episodis de contaminació urbana per anticipar pics de pol·lució i estudia riscos sísmics que permeten avançar-se a possibles terratrèmols.
El Digital Innovation Hub: testar abans d’invertir
La innovació no només es cou als grans centres de recerca; també es cuina a peu de pime. I quan es parla de com traslladar aquest coneixement al teixit empresarial, el paper de Foment del Treball esdevé central. La patronal fa anys que treballa per facilitar que les petites i mitjanes empreses facin aquest pas. “Vam apostar molt aviat per acompanyar-les”, apunta Mora.
“Oferim programes d’orientació amb assessors acreditats per Acció en indústria, estratègia, innovació o màrqueting amb l’objectiu de definir un full de ruta i ensenyar-los per on començar”, assenyala. Aquest suport es complementa amb jornades de sensibilització i amb la connexió entre pimes i proveïdors tecnològics. “Tenim molta pime tradicional que necessita innovar, i un gran conjunt d’empreses tecnològiques capaces d’aportar el coneixement i les eines per fer el salt”, destaca.
Un cop la pime ja sap què necessita i cap a on vol anar, no és pas estrany valorar el suport del Digital Innovation Hub de Catalunya (DIH4CAT). “Aquest consorci publicoprivat neix d’un mandat de la Comissió Europea, que demana a cada regió identificar en quines tecnologies és especialment forta i articular un espai per impulsar-ne l’adopció”, descriu Mora. “A Catalunya, aquesta resposta es concreta el 2022, quan un conjunt d’actors públics i privats ens unim per presentar la candidatura del hub europeu”, remarca.
El DIH4CAT va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i per set nodes tecnològics especialitzats en àrees com la intel·ligència artificial, la supercomputació, la fotònica, o la robòtica, entre altres. La seva funció és despertar l’interès de les pimes per les tecnologies avançades i facilitar-ne l’adopció, a través de formació tècnica, però també amb un recurs especialment valuós: les proves de concepte. "Les empreses poden testar idees en laboratoris i validar que tot allò que tenen al cap té sentit, per després poder fer la inversió privada amb un cert coixí, una certa seguretat", precisa Mora.
"Ser propositius", la clau per teixir un ecosistema col·laboratiu sòlid
En aquest punt, el director de VIA Empresa, Carlos Rojas, recupera un article que Mora va publicar el febrer de 2025 en aquest mateix diari, el qual defensava -i cita literalment que “per a les organitzacions empresarials, el camí a seguir exigeix una actitud proactiva del sector privat”. Aquella idea li va sorgir just després de tornar de la cimera d’intel·ligència artificial impulsada per Emmanuel Macron a França, on els líders internacionals van exposar els principals reptes d’adopció tecnològica. D’aquí venia la seva crida a no esperar que els canvis arribin, sinó a avançar-s’hi.
L'actitud proactiva també implica defensar un marc regulador que permeti competir en igualtat de condicions, segons Mora
Un any després, Mora manté el mateix diagnòstic. Recorda que la innovació és un procés col·laboratiu i que cap agent pot avançar en solitud. La relació entre empresa i universitat n’és un exemple. La patronal catalana té previstes noves trobades amb centres universitaris per reforçar el pont entre recerca i empresa, en les quals les universitats presenten les seves capacitats tecnològiques i, alhora, recullen les necessitats que les empreses traslladen per orientar futurs projectes. Mora també participa a títol personal en consells assessors d’escoles de negoci com Eada o la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), espais que faciliten aquest diàleg continu.
Però la seva idea de “ser propositius” inclou un "intangible" que considera essencial: la defensa d’un marc regulador que permeti competir en igualtat de condicions. Des de la comissió d’intel·ligència artificial de Foment, van analitzar el primer avantprojecte de la Llei d’IA presentat pel govern espanyol, i van proposar esmenes per evitar una regulació prematura o sancions desproporcionades que poguessin frenar la innovació. La seva posició va de bracet amb la idea de no legislar d’esquena a la realitat de les empreses i evitar la sobreregulació que Europa ja advertia que podia comprometre la competitivitat. Finalment, Mora hi afegeix una darrera pota que encara queda per consolidar: la de l’administració.
IA, robòtica i sobirania tecnològica
Amb tot, el debat regulador només és una peça d’un trencaclosques molt més ampli: el de la intel·ligència artificial. Mora adverteix que “seria ingenu pensar que tot s’acaba amb la IA”, i assenyala la IA generativa com una "primera onada" d’un canvi molt més profund, que combinarà automatització, robòtica i noves formes d’organitzar el treball. Alhora, fa referència a un informe d’Anthropic que mostra que, tot i que hi ha tasques que podrien automatitzar-se fins a un 80% o 90%, l’ús real a les empreses encara es mou entre el 15% i el 30%, un desajust que els autors de l'estudi qualifiquen de “gran gap entre el potencial tecnològic i l’ús real”.
Aquesta distància, però, lluny de ser un fre, pren forma d'avís. Per Mora, el repte no és esperar que la tecnologia maduri, sinó preparar-se per aprofitar-la. Això implica acompanyar les empreses i professionals en l’adopció de noves competències, però també assumir que no serà pas un procés immediat. I cita Genís Roca: “Tot va molt de pressa, però no serà ràpid”.
La qüestió de la sobirania tecnològica emergeix com l’últim gran vector de la conversa. Europa, recorda Mora, ha entès que guanyar sobirania és una condició de competitivitat i de seguretat. "La vicepresidenta de la Comissió Europea ho deia amb claredat durant el MWC: el continent encara depèn massa dels Estats Units i necessita aliances per posicionar-se amb altres regions, però mai hem de confondre sobirania amb aïllament”, puntualitza Mora. Una dependència que ressona amb aquella dita que ja gairebé s’ha convertit en un mantra del nostre empresariat: "Mentre els Estats Units i la Xina innoven, Europa regula".