A WhatsApp les notificacions sonen més sovint que les campanes d’un poble perquè aquesta xarxa social s’ha convertit en una de les principals eines de comunicació quotidiana. El 95% dels ciutadans tenen aquesta aplicació en el seu mòbil i és utilitzada diàriament.
Grups familiars, escolars, de feina o d’amics conviuen dins la mateixa pantalla, i sovint ens trobem immersos en converses on és tan fàcil escriure com equivocar-se. La immediatesa d’aquesta aplicació, que en aparença ens apropa, també ens pot portar a respondre amb impuls, sense la pausa necessària per pensar el to, el moment o la intenció.
La primera norma d’or és no escriure mai en calent. Quan un missatge ens molesta o ens incomoda, el millor botó no és el d' “enviar”, sinó el de “bloquejar pantalla”. Deixar passar uns minuts -o unes hores-pot transformar completament la nostra resposta. Escriure en un moment d’enuig pot fer malbé relacions, generar malentesos i, sobretot, deixar una empremta digital difícil d’esborrar. Com diu la vella saviesa popular: “Paraula dita, pedra llançada”. A WhatsApp, una paraula escrita també pot fer molt soroll.
La primera norma d'or és no escriure mai en calent, perquè fer-ho en un moment d’enuig pot fer malbé relacions, generar malentesos i, sobretot, deixar una empremta digital difícil d’esborrar
Els grups de WhatsApp són un microcosmos de la societat. Hi trobem diferents edats, maneres d’expressar-se i sensibilitats. Per això, cal aplicar el mateix sentit comú i respecte que tindríem en una conversa presencial. Fer broma està bé, però sense ridiculitzar ningú. Compartir informació és útil, però només si és veraç i rellevant. I, sobretot, cal evitar els comentaris irònics o les discussions públiques que poden escalar ràpidament. Si hi ha un desacord, millor resoldre’l en privat, amb calma i empatia.
Una de les qüestions més delicades és el respecte pels horaris. No tot moment és bo per escriure. Enviar missatges a les onze de la nit o a primera hora del matí pot semblar una acció innocent, però sovint és percebuda com una intromissió. Els grups de WhatsApp no haurien de convertir-se en extensions de la nostra jornada laboral ni en espais on l’activitat és constant. De fet, cada vegada més empreses i equips de treball estableixen franges de silenci digital, inspirades en el dret a la desconnexió reconegut legalment. El descans mental és tan necessari com el físic, i un missatge fora d’hora pot interrompre aquest equilibri.
Escriure en cap de setmana pot generar pressió en aquells que prefereixen desconnectar, o fer-los sentir culpables per no respondre
I què passa amb els caps de setmana? És una qüestió que divideix molts equips. Alguns defensen que els grups de treball han d’estar actius només si hi ha una urgència real; altres hi veuen una forma d’estar connectats i cohesionats. Tanmateix, el sentit comú ens diu que la frontera entre feina i vida personal és fràgil, i cal protegir-la. Si un missatge no és urgent, pot esperar a dilluns. Escriure en cap de setmana pot generar pressió en aquells que prefereixen desconnectar, o fer-los sentir culpables per no respondre. El respecte digital també és deixar espai als altres.
També és important reflexionar sobre com interpretem el silenci. No respondre immediatament no és una falta d’interès, sinó sovint una mostra d’autocontrol o de respecte pel propi temps. Aprendre a llegir sense necessitat de contestar al moment és una nova forma de maduresa comunicativa. La comunicació responsable no és només dir les coses bé, sinó també saber quan dir-les.
Una altra qüestió clau és la privacitat. No tot el que passa dins un grup s’ha de fer públic ni reenviar. Les captures de pantalla, els comentaris fora de context o els rumors són pràctiques que erosionen la confiança. En un entorn digital, la discreció és una forma de respecte i, sobretot, de convivència.
No respondre immediatament no és una falta d’interès, sinó sovint una mostra d’autocontrol o de respecte pel propi temps
En definitiva, el bon ús de WhatsApp no depèn tant de les normes tècniques com de les humanes: respecte, empatia i mesura. En temps d’immediatesa, el veritable luxe és saber aturar-se abans de respondre, i respectar el dret dels altres a no estar sempre disponibles.
En definitiva; WhatsApp sí, però amb cautela.