Hi ha moltes persones amb problemes de caràcter digestiu que els arrosseguen sense decidir-se a consultar als professionals. Sovint consideren que no són prou greus com per anar al metge o bé perquè la seva manifestació esporàdica fa que no els prenguin del tot en consideració. Les que es decideixen a fer-ho, solen descriure símptomes inespecífics que a vegades poden cursar amb diarrea, restrenyiment, indisposicions... esdevenint comuns a moltes patologies diferents. “Darrerament, hem detectat un increment de consultes en relació amb aquest malestar gàstric i digestiu que dificulta la qualitat de vida”, assegura Montse Ibarra, dietista - nutricionista de l’HUMT.
Tal com apunten els experts, és convenient que aquests símptomes no es menystinguin, ja que poden indicar l’existència d’alguna intolerància alimentària o fins i tot alguna al·lèrgia. “Més enllà que un mateix intenti desxifrar la seva problemàtica, el més recomanable és acudir al metge, sotmetre’s a una entrevista clínica exhaustiva i aconseguir un bon diagnòstic precoç”, constata Ibarra. D’aquesta manera es poden descartar diferents patologies, algunes de les quals poden ser lleus i de fàcil maneig, però darrere d’aquests símptomes hi poden haver malalties més greus i cal anar amb compte, ja que si la seva detecció no es fa de forma precoç, poden tenir conseqüències serioses per la salut.
Al·lèrgies i intoleràncies: matisos i diferències
Les al·lèrgies incideixen sobre el sistema immunològic. En aquests casos, el nostre cos detecta com a un atac per l’organisme alguna substància continguda en l’aliment en qüestió -normalment es presenten en les proteïnes-. “Tot i que hi ha una resposta sistèmica, poden donar-se símptomes locals, de vegades de caràcter digestiu i es poden confondre amb una intolerància, però com que posa en marxa el sistema immunitari s’acompanya d’una resposta més global”, assegura l’experta de l’HUMT.
En aquest sentit, les al·lèrgies poden presentar símptomes digestius i “extradigestius”: “Una persona pot tenir diarrees i inflor de panxa però també picor, urticària o vermellor a la boca en posar en contacte l’aliment”. En el cas de les al·lèrgies portades a l’extrem es parla d’anafilaxi i en aquests casos l’aliment s’ha d’excloure de forma estricta, ja que la vida de la persona pot córrer perill. “En una al·lèrgia no hi ha petites dosis que siguin segures”, alerta Ibarra.
Per la seva banda, les intoleràncies presenten un maneig més fàcil. Tenen a veure amb un dèficit enzimàtic del nostre sistema digestiu que impedeix absorbir una substància de l’aliment. “Es podria arribar a tolerar part d’aquesta substància, ja que la intolerància -a diferència de l’al·lèrgia- és “dosidepenent”, comenta. Si s’excedeix d’un determinat llindar de tolerància es podrien tenir símptomes digestius com els descrits anteriorment.
Intoleràncies més freqüents: lactosa, fructosa, sorbitol i gluten
A Europa les al·lèrgies afecten al voltant d’un 1% de la població; les intoleràncies són més freqüents i les més habituals són: la lactosa, la fructosa, el sorbitol i el gluten. “La lactosa pot afectar al voltant del 50% de la població, ja que de forma natural i genètica les persones s’hi tornen intolerants pel fet de produir menys lactasa -l’enzim que facilita l’absorció de la lactosa-“, assegura l’experta. Les intoleràncies a la fructosa i al sorbitol -un tipus de sucre que es troba principalment a la fruita, a la mel i a molts productes processats com la brioixeria- també es manifesten sovint.
La malaltia celíaca: mites i veritats
La celiaquia, tot i que popularment també es coneix com a “intolerància al gluten”, no té les característiques de les intoleràncies als hidrats de carboni que hem revisat anteriorment, ja que és una malaltia autoimmune i, per tant, el tractament dietètic s’assembla més al d’una al·lèrgia.
La prevalença de la celiaquia se situa al voltant d’un 1%, i és més freqüent en dones que en homes, “per cada home, hi ha dues dones celíaques”, matisa Ibarra.
Quan els celíacs mengen gluten, el seu sistema immunitari fabrica anticossos que ataquen al propi budell prim, el qual té la funció d’absorbir els nutrients, i fan que aquest s’inflami. Entre altres problemàtiques, això provoca que l’absorció de nutrients no es pugui dur a terme de forma correcta. “Com a conseqüència poden aparèixer alteracions relacionades amb dèficits nutricionals com descalcificació òssia, anèmia... aquells pacients que un cop diagnosticats no s’adhereixen correctament al tractament dietètic inclús poden tenir més risc de desenvolupar limfomes”, explica l’especialista de l’HUMT.
Hi ha molta recerca en curs respecte de la celiaquia, però actualment no hi ha cap medicament per tractar-la. Fins ara, l’únic tractament efectiu és la dieta sense gluten, la qual consisteix en prescindir del gluten de forma estricta i de per vida. Els aliments que contenen gluten estan a la part baixa de la piràmide alimentària i en conseqüència són força freqüents a la nostra dieta. “Sí que es poden evitar, però amb consideracions, la clau és com diversificar l’alimentació”, detalla Ibarra.
En aquest sentit, els cereals que contenen gluten (blat, ordi, sègol, espelta) són molt habituals, ja que estan presents al pa, la pasta... “És convenient evitar-los, però a canvi cal incorporar altres aliments com el blat sarraí o fajol, teff, amarant, consumir arròs integral, incrementar la ingesta de llegums i d’aquesta manera s’enriqueix l’alimentació i s’eviten dèficits nutricionals”, assegura l’experta.
Hi ha pacients que poden presentar dèficits nutricionals a conseqüència de la mala absorció causada per l’atròfia intestinal. En aquests casos es necessitaran suplements de vitamines o minerals específics com el ferro, el calci, l’àcid fòlic..
Ets celíac...? Pren nota!
Per a les persones celíaques la cuina es pot convertir en un joc de malabars. Dins de casa tot és més fàcil. En anar a un supermercat s’ha de saber identificar els productes sense gluten: “Hi ha un reglament europeu que obliga a comunicar la presència en els aliments de 14 substàncies o productes que causen al·lèrgies i intoleràncies -el gluten és un d’ells- i per tant el consumidor ho pot veure clarament identificat. A més existeix el símbol de l’espiga barrada, vàlid a tot Europa, que aclareix que és apte per una persona celíaca pel fet de no contenir gluten”, comenta Ibarra.
Així i tot, no sempre s’identifica de forma clara, ja que hi ha dubtes amb la possible contaminació encreuada, és a dir, si l’aliment s’ha pogut contaminar de gluten durant la seva fabricació i contenir traces de gluten. Aquest és un tema important, ja que -avui per avui- no està regulat donat que les traces no són de declaració obligatòria, però poden afectar a alguns celíacs. Per altra banda, els celíacs no poden consumir productes a granel, ja que es poden contaminar més fàcilment.
Fora de casa la cosa es complica: és un entorn que ja no controlen, estan en mans del restaurador i es troben en una situació d’indefensió. Davant d’aquests contextos, els consells dels experts són anar a establiments on hi hagi una oferta específica de menús o productes sense gluten, ja que s’entén que hi haurà una mínima sensibilitat i formació envers el tema. Els celíacs no poden consumir productes de bufets, pel fet que no són segurs o bé poden informar el personal de sala perquè els tregui els plats triats directament de la cuina.
Desmitifiquem les bondats d’una dieta sense gluten per les persones no celíaques
Hi ha persones que, sense tenir celiaquia, opten per una dieta sense gluten argumentant aparents beneficis a nivell de salut. “És moda i tendència, fruit sovint de famosos que han explicat els suposats avantatges que han obtingut al prescindir del gluten fins al punt d’associar pèrdues de pes al fet de no ingerir gluten”, argumenta Ibarra. Els investigadors apunten que no hi ha evidència científica d’aquesta associació.
En aquest sentit, Ibarra es mostra contundent: “Menjar sense gluten té desavantatges: el gluten és una proteïna que aporta una textura elàstica i esponjosa als aliments que és molt agradable. Quan s’elaboren productes sense gluten s’acostuma a compensar aquesta mancança afegint més greixos, sucres i additius...” Val a dir que darrerament la indústria alimentària ha fet un esforç per millorar la composició nutricional dels productes sense gluten, però en general els productes processats sense gluten tenen menys qualitat nutricional. “A més, els productes sense gluten -al ser més costosos de fabricar- també són més cars pels consumidors, i això pot repercutir de forma important en l'economia familiar”, assegura.
Una dieta sense gluten està indicada en aquelles persones que presentin malaltia celíaca o algun tipus d’intolerància als cereals amb gluten, però sempre hauria de fer-se sota prescripció i seguiment mèdic.
Quan se cerca informació relacionada amb la salut que sigui fiable i contrastada és important que no ens deixem endur per qualsevol font, sinó que en consultem de rigoroses com societats científiques, centres sanitaris, associacions professionals o de pacients.