L'àrea metropolitana de Barcelona es consolida com a pol d'innovació tecnològica i en salut i d'atracció de talent en l'àmbit europeu i mundial. Ho confirma el tercer informe elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Així, la capital catalana i la seva àrea se situen com la vuitena ciutat europea en captació d'inversió tecnològica o la sisena preferida per ubicar-hi startups. Entre el 2020 i el 2024, 23 nous hubs digitals i d’excel·lència en salut s’han instal·lat a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb la creació de més de 5.000 llocs de treball.
Barcelona és l’única ciutat de l'Estat que es troba en el rànquing EMEA en captació d’inversió global en salut, del qual n’ocupa la dotzena posició i, més concretament, la novena en el subsector de les tecnologies de la salut. En producció científica, Catalunya es manté en la tercera posició segons el nombre de publicacions més citades per milió d’habitants sobre teràpies avançades en els darrers deu anys als principals països d’Europa.
L’informe recull més de 80 indicadors, la majoria corresponents a l’any 2024. Aquests es distribueixen en sis grans àmbits: economia diversificada (indústria, serveis, construcció); nucli d’innovació i emprenedoria; bona connexió internacional; bona qualitat de vida i atractiva per al talent; responsabilitat social i mediambiental, i grans oportunitats d’inversió.
Barcelona és la dotzena ciutat europea en captació d'inversió global en salut i la novena en tecnologies de la salut
La metròpolis de Barcelona també és un pol d’innovació i emprenedoria per a la resta de sectors. El 2024, el nombre d’empreses emergents al Barcelona&Catalonia Startup Hub -un projecte de la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu posicionar l’ecosistema de les empreses emergents catalanes a escala mundial-, va créixer fins a les 2.285, 183 més que l’any anterior (+9%). Aquestes empreses emergents han aglutinat 22.840 ocupats i han assolit una facturació de 2.336 milions d’euros el 2024 (un 11% més respecte a l’any anterior). El 87 % d’aquestes empreses emergents es localitzen a l’àrea metropolitana, especialment al Barcelonès (65,5%), seguit pel Vallès Occidental (9,5%), el Baix Llobregat (6,0%), el Maresme (3,5%) i el Vallès Oriental (2,4%).
Així mateix, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) se situa en el 9,0% l’any 2024 a la província de Barcelona, segons el GEM, la més elevada des del 2010 (inici de la sèrie disponible) i quatre dècimes per sobre de la mitjana de Catalunya. La TEA femenina a la província ha anat augmentant els darrers anys fins al 7,8 % el 2024, i supera tant l’espanyola (6,8%) com l’europea (7,4%), però la bretxa de gènere persisteix, ja que la TEA masculina és del 10,1%. Aquesta evolució positiva en l’emprenedoria s’emmarca en un context de més participació laboral femenina. La taxa d’ocupació femenina a Catalunya se situa en el 71,4% el 2024 (70,8% a la UE), 8,7 punts més que fa deu anys.
Caracterització del teixit empresarial, mercat laboral i PIB
L’àrea metropolitana de Barcelona ha registrat 111.641 empreses el 2024, el 45,5% del teixit empresarial de Catalunya, i 714 empreses més que l’any anterior. D’aquestes companyies, el 78,3% es concentren en cinc municipis: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès i Cornellà de Llobregat. La metròpolis es caracteritza per una elevada presència d’empreses en els sectors de la sanitat i els serveis socials -gairebé el 58,2% de les empreses en aquest sector a Catalunya i el 66,6% dels llocs de treball- i en el sector de serveis a la producció -el 54,9% del sector a tot Catalunya i el 54,0% dels llocs de treball-.
El nombre de llocs de treball assoleix la xifra històrica de gairebé 1,9 milions a finals del 2024 (un 2,3% més respecte al 2023), que representa més de la meitat de les afiliacions de Catalunya (51,9%). La concentració d’assalariats en grans empreses (de 250 o més treballadors) a l’àrea metropolitana és més elevada que en el conjunt de Catalunya (el 41,7% i el 34,7% del total d’assalariats del territori, respectivament). A més, les empreses metropolitanes es caracteritzen per tenir una dimensió mitjana més gran que en el conjunt del país: 14,9 assalariats per empresa, davant dels 12,7 de la mitjana catalana.
Més de la meitat del PIB de Catalunya es concentra a l’AMB (el 55,7%). El PIB per càpita a l’AMB va assolir gairebé 45.000 euros el 2023, un increment del 35% respecte al 2015. Aquest creixement supera el del conjunt de Catalunya (29%) i s’acosta al de la UE (38%). En comparació amb altres regions europees, i mesurat en termes de paritat de poder adquisitiu, el PIB per habitant de l’AMB situa el territori en una posició intermèdia-alta, clarament per sobre de la mitjana europea.
Bones connexions internacionals i lideratge i projecció en turisme de negocis
El 2024, l’aeroport del Prat va mantenir per tercer any consecutiu el setè lloc a Europa quant a volum de passatgers, una posició que ja ocupava el 2018. Concretament, el nombre de passatgers ha assolit un màxim històric de 55 milions el 2024 segons Aena, una xifra que es preveu superar el 2025. Paral·lelament, els moviments de passatgers en tren entre Barcelona i Madrid del conjunt d’operadores també ha marcat un rècord, amb 14,6 milions de passatgers per sobre dels 13,8 milions de l’any anterior i molt superior als 8,1 milions del 2019. Al seu torn, el Port de Barcelona es manté líder com a port base de creueristes a la Mediterrània el 2024, amb la xifra rècord de més de 3,66 milions de creueristes, 87.080 més respecte a l’any anterior (2,4%).
Aquestes comunicacions han permès que Barcelona se situï com la sisena ciutat en nombre de pernoctacions internacionals a Europa (amb 19,1 milions el 2024) per segon any consecutiu, per darrere de Londres, París, Istanbul, Roma i Amsterdam.
El Prat és el setè aeroport europeu en volum de passatgers per tercer any consecutiu, mentre que el Port de Barcelona es manté líder com a base de creueristes al Mediterrani
Un de cada cinc turistes té com a motiu principal de viatge els negocis, segons l’Enquesta de perfil i hàbits dels turistes a la Destinació Barcelona 2024. En aquest sentit, Barcelona és l’única destinació que es manté en el top 5 en organització de reunions internacionals des de fa 23 anys. El 2024 se situa com la quarta ciutat del món en nombre de reunions, la primera en nombre de delegacions i rendiment econòmic i la segona en participants per esdeveniment, segons l’ICCA.
L’èxit dels esdeveniments organitzats per Fira de Barcelona ha contribuït al lideratge de l’àrea metropolitana en turisme professional. El 2024, dos esdeveniments de l'entitat han superat els 100.000 assistents -Alimentaria i Hostelco (133.588), MWC i 4YFN (101.000)- i cinc els 34.000: ISE (74.099), Hispack (42.421), Seafood (35.000), Smart City Expo (34.785) i ESMO (34.000). A més, cal destacar que totes les fires principals a la ciutat han augmentat el nombre d’assistents respecte a la seva edició anterior, fet que fa patent la consolidació de la projecció internacional de la metròpolis en turisme de negocis.
Barcelona, pol d’atracció de talent internacional
Barcelona se situa com la vuitena ciutat del món més atractiva per treballar a l’estranger, segons l’informe Decoding Global Talent de BCG. Quant als professionals digitals a Barcelona, un terç del total provenen de fora de Catalunya el 2024, amb 42.206 professionals, 1.881 més que el 2023, segons el Digital Talent Overview 2025, de la Mobile World Capital Barcelona. Destaquen l’àmbit de la ciberseguretat (el 54,7% del total de professionals d’aquest àmbit), el desenvolupament d’aplicacions (48,6%) i els webs (35%).
Per origen, Londres és el principal exportador de talent digital a Barcelona (el 12% del total de professionals fora de Catalunya), seguit de Lisboa (6,3%), Madrid (3,6%) i Buenos Aires (3,3%). La qualitat de vida, l’ecosistema emprenedor i la presència de multinacionals, universitats i centres de recerca de prestigi són alguns dels factors que fan de la metròpolis un focus d’atracció per al talent internacional.
Sostenibilitat, mobilitat verda i urbanisme saludable
Finalment, Barcelona és la setena ciutat d’Europa més preparada per a una mobilitat amb zero emissions a Europa, segons la segona edició del Clean Cities Report 2025, en una classificació encapçalada per París, Amsterdam i Anvers, i en la qual escala tres posicions respecte a l’edició anterior. Per altra banda, la capital catalana se situa com la segona àrea metropolitana en disseny urbà saludable entre les onze grans àrees urbanes analitzades, segons ISGlobal.