Amb una extensió que representa prop del 40% del territori català, Lleida combina paisatge, agricultura i indústria en un equilibri singular que la converteix en un actor clau -encara que sovint discret- de l’economia catalana. El 2024 concentra el 5,6% de la població del país (451.707 habitants, dels quals un 20,3% són d’origen estranger) i el 5,3% de l’ocupació. El seu PIB representa aproximadament el 6% del total de Catalunya, amb un PIB per càpita de 33.261 euros el 2023, lleugerament per sota de la mitjana catalana (INE). Tot i això, el 2024 el valor afegit brut de l’economia lleidatana va créixer un 4,5%, quatre dècimes per sobre de la mitjana catalana (Consell de Cambres de Catalunya), un resultat que confirma el seu bon moment. Tal com assenyala Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida, “l’economia de Lleida té una resiliència i una diversificació que la mantenen per sobre de la mitjana catalana”. Lleida creix sense fer soroll, amb la constància de qui confia més en la feina ben feta que en els grans titulars.
Lleida creix sense fer soroll, amb la constància de qui confia més en la feina ben feta que en els grans titulars
El teixit empresarial de Lleida està format per 32.028 empreses, que representen el 5,3% del total de Catalunya, de les quals 17.474 tenen assalariats (INE). Es tracta d’un teixit divers i arrelat al territori, amb protagonisme de l’agroalimentació, però també amb una presència rellevant d’indústria, construcció, logística i altres serveis (comerç, turisme...). En l’àmbit internacional, la demarcació compta amb 2.134 empreses exportadores, un 4,5% del total català, i genera més d’un terç de les exportacions de fruites, hortalisses, llegums, greixos i olis. Pel que fa al mercat laboral, Lleida té 197.305 afiliats a la Seguretat Social i presenta una taxa d’atur del 6,6%, clarament inferior a la mitjana de Catalunya (8,9% el 2024). Aquestes xifres mostren una capacitat destacada de generació d’ocupació.
Amb dades del Registre Mercantil, entre les empreses més grans amb seu a Lleida hi ha Guissona i BonArea, Vall Companys, Borges, Pinsos del Segre, Nufri, Plus Fresc, Pondex, Nex Tyres, Industries Làcties de Mollerussa, Premier Pigs, Cereals Torremorell, Rodi Metro, Avícola de Lleida, Ros Roca, Cooperativa d’Artesa de Segre, Cotécnica, Taurus, Serveto i Cadí. Aquestes empreses exemplifiquen un model de creixement arrelat al territori, basat en la proximitat, la innovació i la reinversió local, i actuen com a veritables motors d’ocupació i cohesió al món rural. Com al conjunt de Catalunya, predominen les pimes que representen el 99,8% del total d’empreses, i que, sobretot, són microempreses i de caràcter familiar. Constitueixen l’eix que sosté l’activitat econòmica i l’ocupació.
En l'àmbit econòmic, les empreses lleidatanes mostren una evolució molt positiva, amb un creixement sostingut de les vendes, una rendibilitat superior a la mitjana catalana i una gestió prudent que genera estabilitat i confiança. Precisament, la setmana vinent es presentarà a Lleida l’Anuari de la PIME 2025, que aprofundeix en l’anàlisi detallada dels resultats econòmics i financers. Aquesta situació favorable, però, no amaga els reptes que encara persisteixen.
Per entendre millor les claus que poden reforçar o limitar la competitivitat de les empreses lleidatanes, cal analitzar amb detall les seves fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces. Lleida compta amb fortaleses molt vinculades al territori. L’entorn físic i natural, amb clima favorable, paisatge atractiu i recursos hídrics, solars i eòlics, es combina amb una bona ubicació, una qualitat de vida notable i una localització estratègica prop de capitals i ports. El sector primari destaca per volum i qualitat en fruita, oli, carn i llet, amb un fort model cooperatiu i agroindustrial orientat a l’exportació. El teixit empresarial és divers, internacionalitzat, i mostra una capitalització superior a la mitjana catalana. Les taxes d’emprenedoria i supervivència empresarials són altes. El turisme combina una oferta d’hivern i interior de qualitat amb propostes culturals, esports d’aventura i experiències enoturístiques i gastronòmiques. A tot això s’hi afegeix un mercat laboral amb atur més baix que al conjunt de Catalunya. Una altra fortalesa destacable és la coordinació institucional i socioeconòmica.
Per citar alguns exemples, hi ha el G-10, que reuneix Generalitat, Diputació, Paeria, Subdelegació de l’Estat, Pimec, COELL, CCOO, UGT, la UdL i les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega. I també el Consell Econòmic i Social de Lleida o el Fòrum Secore, que agrupa els principals agents socioeconòmics del territori (Cambra de Comerç, COELL, FECOM, Pimec, Empresa Familiar de Lleida, FCAC, CCOO, UGT, Unió de Pagesos, ASAJA, COAC, COGS, CATL, Enginyers, APIs, Asotrans Lleida, FEMEL, Hostaleria de Lleida, JARC i la UdL) amb l’objectiu d’identificar necessitats comunes i impulsar accions de millora. Aquestes plataformes de diàleg i cooperació són una mostra del potencial de Lleida per treballar de manera coordinada i convertir la col·laboració en una autèntica palanca de progrés territorial. Lleida també destaca amb iniciatives com la Trobada Empresarial al Pirineu i les Jornades de l’Excel·lència, que contribueixen a projectar el talent, fomentar el debat econòmic i reforçar els vincles entre empreses, institucions i societat civil.
El teixit empresarial és divers, internacionalitzat, i mostra una capitalització superior a la mitjana catalana
Les debilitats, però, són clares. Tot i la seva solidesa, el teixit empresarial lleidatà afronta reptes estructurals que en limiten el potencial de creixement. L’envelliment i la pèrdua de població, juntament amb la fuga de talent jove, dificulten el relleu generacional i la renovació de perfils qualificats. A més, la dimensió reduïda de moltes empreses frena la productivitat i el valor afegit, i la manca de més empreses grans o de cooperació interempresarial retarda el salt competitiu. Les infraestructures continuen sent una assignatura pendent. El president de la Diputació, Joan Talarn, ho resumeix amb contundència: “A Lleida necessitem Rodalies, ja”. En la mateixa línia, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, reclama “una connexió ferroviària amb l’aeroport d’Alguaire i que l’A-14 arribi fins a França per enfortir la competitivitat del territori”. També cal abordar el greu problema de l’habitatge, d’espais industrials preparats i altres infraestructures, que limiten el creixement. Com assenyala el president de Pimec Lleida, Borja Solans, “per manca d’espais industrials, a Lleida estem perdent oportunitats”. Exemples d’infraestructures molt necessàries i urgents són el polígon Torreblanca-Quatre Pilans, l'estació Ferroviària Intermodal, l’Eix Pirinenc, el port de Comiols i moltes altres.
Les oportunitats passen per consolidar un creixement sostenible aprofitant la baixa densitat poblacional i la qualitat de vida, avançar en la transformació del sector agroalimentari cap a productes de major valor afegit i impulsar decididament la digitalització i l’automatització empresarial. Com assenyala Jordi Seguí, president de la Cambra de Comerç de Tàrrega: “El futur del territori passa per la digitalització i l’economia verda”. En aquest camí, la UdL i el Parc Agrobiotech, juntament amb iniciatives com Global Lleida i el CEEI, tenen un paper estratègic com a motor d’innovació, recerca i transferència de coneixement cap a les empreses, especialment en àmbits com l’agroalimentació, l’energia i la sostenibilitat. Tot i compartir una base econòmica comuna, el territori presenta realitats diverses: al sud, predomina l’activitat agroindustrial i logística, mentre que al nord destaquen el turisme de qualitat i els projectes vinculats a la natura.
En conjunt, la província mostra una orientació creixent cap a la innovació i la sostenibilitat com a eixos de futur. En aquest context, iniciatives com Pallars Actiu, amb el seu projecte de creació d’un fons de capital risc per reforçar el teixit empresarial del Pirineu català, exemplifiquen la voluntat de construir una economia més diversificada, cohesionada i arrelada al territori. Alhora, el Corredor Mediterrani pot convertir Lleida en un hub logístic de referència si s’acompanya d’una major col·laboració publicoprivada i d’un pla industrial i comercial que integri tot el territori i en potencií els sectors emergents. Una altra oportunitat és el creixent interès de joves que volen tornar al món agro, aportant innovació i visió empresarial.
Les principals amenaces són la pèrdua de població i de relleu generacional en les explotacions agrícoles, l’impacte del canvi climàtic i les restriccions ambientals sobre el sector primari, així com la volatilitat de les matèries primeres i les pràctiques de venda a pèrdua que pressionen els preus. Al Pirineu, la importància del turisme de neu afronta incerteses creixents per l’escalfament global, fet que obliga a diversificar l’activitat turística. A això s’hi afegeixen els dèficits d’infraestructures esmentats i una burocràcia excessiva que desincentiven la inversió i afavoreixen la deslocalització cap a territoris veïns.
Mirant al futur, Lleida disposa d’un gran potencial que només es podrà desplegar amb una estratègia compartida entre administracions, empreses i organitzacions socioeconòmiques. Cal impulsar plans territorials basats en la col·laboració publicoprivada per millorar infraestructures, fomentar la digitalització i reduir la burocràcia. Les administracions també han de garantir un entorn estable i atractiu per a les empreses, impulsar la recerca, la formació i la internacionalització, i alhora afavorir un desenvolupament econòmic més equilibrat arreu de Catalunya, més enllà de Barcelona. Les empreses, per la seva banda, han d’apostar per la innovació, la sostenibilitat i el creixement en dimensió i valor afegit. El futur de Lleida dependrà de la seva capacitat per transformar l’arrelament i l’autenticitat que la defineixen en motors de prosperitat. Amb arrels fortes i mirada llarga, Lleida pot continuar demostrant que el progrés també es construeix sumant amb humilitat, constància i visió de futur.