• Territori
  • Empreses familiars: moltes tecles i una gestió delicada

Empreses familiars: moltes tecles i una gestió delicada

Un curs impulsat per la patronal d’Osona i la UVic ofereix pautes per garantir una pervivència òptima de les nissagues empresarials

L’acceptació del curs, organitzat per la Universitat de Vic, Cuatrecasas i el Consell Empresarial d’Osona, garanteix la celebració de més edicions durant la tardor dels anys vinents | Escola de Postgrau Uvic
L’acceptació del curs, organitzat per la Universitat de Vic, Cuatrecasas i el Consell Empresarial d’Osona, garanteix la celebració de més edicions durant la tardor dels anys vinents | Escola de Postgrau Uvic
Jordi Ortet | VIA Empresa
Periodista
20 de Novembre de 2026 - 04:55

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Barca amb molts patrons se'n va a fons, diu el refranyer. Tirar endavant una empresa i fer-la pròspera es converteix en una tasca doble quan es tracta d’un negoci familiar. Reptes com el model de governança, la presa de decisions, el manteniment de la identitat o el relleu generacional poden ser més conflictius i sensibles que en altres tipus de corporacions on els cognoms i la sang no formen part de l’equació. Després de l’èxit de l’any passat, el Consell Empresarial d’Osona (CEDO) ha auspiciat la segona edició del Curs en Gestió Estratègica de l’Empresa Familiar, on durant set sessions es donen claus per sortir airós en tots aquests aspectes.

 

“Ara no està de moda ser empresari i encara menys acceptar ser el successor d’una nissaga industrial. Vendre el negoci dels pares i obtenir cash de manera ràpida és l’opció fàcil, però pel camí es perden uns valors que volem incentivar, tant a Osona com a tot el país” explica Anna Guixà, gerent del CEDO i una de les promotores del curs. Els inscrits són persones vinculades al món de l’empresa familiar, tant de la comarca com dels territoris limítrofs, encara que no hi treballin directament. I això és un matís important, perquè "els socis que per normativa no poden ocupar un càrrec executiu també carreguen una gran responsabilitat a mitjà i llarg termini”, ressalta Guixà.

El seu cas n’és un exemple: actualment és sòcia de l’empresa metal·lúrgica La Farga i no hi treballa. El protocol familiar, un document que regula la relació que té cada component de la família amb la companyia, estableix que cap membre pot fer-ho “Nosaltres vam decidir-ho així. Disposar d’un protocol no és obligatori ni s’ha de pretendre que sigui inamovible, però resulta una eina molt útil per autogestionar-se i debatre sobre circumstàncies puntuals que poden generar controvèrsia. Què passa quan un soci vol marxar? A qui li pot vendre les accions? De quina manera s’han d’incorporar els fills? Quina relació amb l’empresa han de tenir els cònjuges?”. A La Farga, els Guixà ostenten el 80% de l’accionariat des de 2024, mentre que el 20% restant pertany a la família Fisas.

 

Eines jurídiques, tàctiques i psicològiques

Al curs, organitzat conjuntament amb la Universitat de Vic i Cuatrecasas, s’aborden les diferències entre un consell familiar, una junta d’accionistes i els models familiar i professionalitzat d’un consell d’administració. També s’analitzen els factors que fan perillar la supervivència del negoci, els beneficis emocionals de donar-li continuïtat i s’ajuda a reconèixer els valors que sostenen l’empresa per poder reconnectar amb el sentit original del projecte. A més, s’ofereixen guies per afrontar els conflictes i les dinàmiques de poder —amb mediació externa o sense— i s’avalua com atraure talent professional extern, tot mantenint l’equilibri entre lleialtat i meritocràcia.

Les darreres jornades del programa es dediquen a planificar les fases d’una successió amb els aspectes legals i fiscals a tenir en compte, així com al repàs dels indicadors (KPI) útils per seguir el creixement de l’empresa i les maneres d’identificar punts de fuga, colls d’ampolla i ineficiències. “Vam detectar que mancava un grau on es tractessin aquests temes i l’interès per inscriure’s no ha parat de créixer. La idea, però, és mantenir aquest petit format on els alumnes puguin entaular un diàleg amb els formadors i, sobretot, amb els membres de les empreses que es visiten”, apunta Guixà.

Companyies com Bonpreu, Gepork, Proquimia, Boix, La Farga o el grup Carinsa obren les portes i comparteixen els seus casos d’èxit amb els inscrits al postgrau

Enguany, el curs ha previst trobades presencials a les instal·lacions de companyies —la major part d’Osona— que s’han guanyat l’etiqueta de referents exitosos: Bonpreu, propietat al 100% de la família Font; Gepork (Les Masies de Roda), controlat per la família Puigdollers-Vivet; Proquimia (Vic) dedicat als productes de neteja i en mans dels Onyós de Plandolit; el grup Carinsa (Sant Quirze del Vallès) especialitzat en el desenvolupament d’aromes i fragàncies sota la titularitat dels fundadors Martínez Chamorro i el grup Boix (Puig-Reig) centrat en la fusta i la gestió forestal sostenible, amb la família Boix com a socis majoritaris i una petita participació de l’Institut Català de Finances (ICF).

Cap a models híbrids i fusions

FOTO A
Els matriculats a la primera edició del curs, en la seva visita a Splendid Foods, a la localitat de Seva | Escola de Postgrau Uvic

“L’esperit dels empresaris sovint és introspectiu, es treballa molt, però costa compartir les experiències. Comprovar que no estem sols pot ajudar a pensar que potser sí que val la pena lluitar pel negoci del pare”, defensa Guixà, que reivindica l’existència i la feina d’aquestes empreses com “un enriquiment per al territori i per als treballadors que genera i no només un benefici personal i familiar”.

A l’edició anterior, els exemples pràctics van anar a càrrec de Roansa (Olost) de la família Anglada i dedicada al formigó; Splendid Foods (Seva) comandada pel matrimoni Garcia Gassull-Beulas; Manufacturas Rocal (Centelles) enfocada en la fabricació de xemeneies i administrada per les famílies Roma-Casellas; Liquats Vegetals (Viladrau) encapçalada per Josep Maria Erra; Talleres Mecánicos Comas, a Blanes i Transports Codina d’Hostalets de Balenyà.

Guixà: “Avui, la necessitat d’estructures més grans provoca que les empreses petites tendeixin a ser absorbides per altres grups familiars, però sense perdre l’essència”

Si les xifres dels associats a la patronal CEDO (160 empreses amb 20.000 treballadors que representen el 52% de la facturació local) poden extrapolar-se al conjunt de la comarca, el 75% de les empreses d’Osona serien de caràcter familiar. Una xifra molt similar al 77% de Catalunya que reflecteix el darrer informe de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), en la seva definició més estricta que exclou totes aquelles amb menys de deu anys d'antiguitat.

La tendència, però, sembla anar lleugerament a la baixa, almenys en nombres totals. “No estan desapareixent i prou, sinó que més aviat s’estan reconvertint en models híbrids amb l’entrada d’equips directius professionals externs. La necessitat d’estructures cada cop més grans també provoca que les empreses petites tinguin poc recorregut i optin per fusionar-se amb d’altres. El resultat de tot això són empreses familiars que n’absorbeixen d’altres, però sense perdre l’essència”, conclou Guixà. De la família se’n pot dir, però no se’n pot sentir a dir.

 

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara