Darrere dels centenars de milers de passis que fires com el Mobile World Congress, l’Integrated Systems Europe o l’Smart City Expo imprimeixen als seus congressistes cada any, d’una tecnologia capaç d’oferir la precisió mil·limètrica que exigeix un rellotge i dels projectors que avui dia estan modificant la forma de relacionar-nos amb les pantalles, hi ha un denominador comú: Epson. Ja fa quatre dècades des que aquest gegant tecnològic d’origen japonès és present a Catalunya: Cerdanyola del Vallès va ser la porta d’entrada, malgrat que fa deu anys la companyia es va traslladar a Sant Cugat per establir les oficines centrals de les filials espanyola i portuguesa, Epson Ibérica. Molt ha plogut des d’aleshores i, actualment, en plena voràgine tecnològica, la firma dona un cop sobre la taula per exhibir el seu ventall d’innovacions, que ni de bon tros es limita a l’àmbit de la impressió: “Som capaços d’oferir una gran varietat de tecnologies… i també fem impressores”.
Així ho assegura a VIA Empresa el director corporatiu d’Epson Ibérica, David Moure, qui afegeix que "l'imaginari col·lectiu associa Epson a les impressores, però anem molt més enllà". Moure assegura que des de fa molts anys existeix una proposta per part del Govern d'atraure inversió estrangera, i que "s’ha creat un entorn d'empresa japonesa molt important". En el cas d’Epson, el resultat és un edifici quadrat, de gran alçada, amb un majúscul logo a la part superior i situat a la B-30, entre Rubí i Sant Cugat; i per sobre de tot, un equip d’un centenar de persones distribuït en les àrees comercial, tècnica i de suport que en l'anterior exercici van assolir una xifra de negoci superior als 100 milions d’euros.
Els inicis, entre el món de la rellotgeria i uns Jocs Olímpics
Els inicis d’Epson es remunten a l’any 1942, quan Hisao Yamazaki funda Daiwa Kogyo amb el suport del fundador de Daini Seikosha, Kintaro Hattori, per fabricar peces de rellotge per a aquesta darrera companyia, avui dia coneguda mundialment com a Seiko. El resultat del primer producte va ser un rellotge de quars d’agulles, possible gràcies a la mecànica de precisió que va desenvolupar la vintena de treballadors que va aixecar la companyia i que, posteriorment, va permetre el pas al ventall de tecnologies que avui domina Epson. “La innovació tecnològica, i els eficients equips i processos d’aleshores han donat lloc a l’Epson que tothom coneix avui”, apunta Moure.
Moure: “La innovació tecnològica, i els eficients equips i processos d’aleshores han donat lloc a l’Epson que tothom coneix avui”
Ara bé, la denominació de la firma tal com la coneixem avui no sorgeix fins al 1975. Una dècada abans, Tòquio acollia els Jocs Olímpics del 1964 i el grup Seiko n’esdevé el cronometrador oficial amb uns sistemes de registre electrònic de temps que incloïen unes impressores específiques per imprimir resultats. Un cicle olímpic més tard, Shinshu Seiki, filial del grup, llança la primera miniimpresora del món, l’EP-101, l’èxit de la qual representa un pas endavant del ventall tecnològic de Seiko, dels rellotges als perifèrics d’oficina. Finalment, el 1975 es crea la marca Epson per denominar la nova generació d’impressores hereves de l'EP-101.
Epson i les cinc tecnologies mare
Amb aquest rerefons i la precisió tecnològica com a tret característic de la companyia, Epson desenvolupa fins a cinc tecnologies mare que expliquen la gran presència que avui dia té arreu del món. “La primera gran tecnologia és la relacionada amb la impressió amb injecció de tinta freda”, detalla Moure. Aquesta és, de fet, la que permet la impressió de milers i milers d’acreditacions als congressos del calendari firal català a gran velocitat, ja que es caracteritza per un tipus d’impressió que no necessita calor. Ara bé, aquesta tecnologia no s’atura aquí i justifica el reconeixement que la companyia té en aquesta àrea; Epson també es dedica a la impressió comercial i industrial: “Podem imprimir absolutament qualsevol cosa”, apunta a VIA Empresa el cap de Comunicació d'Epson, Raúl Sanahuja, en una visita a la seu de Sant Cugat.
Les solucions d’impressió d’Epson concentren, aproximadament, un 70% dels ingressos de la companyia. Tanmateix, destaquen altres àmbits, com el de les comunicacions visuals, que representen un 15%. Dins d’aquestes destaca la segona gran tecnologia de la companyia, les micropantalles LCD -Liquid Crystal Display-, compostes per tres xips LCD, un per cada color bàsic -vermell, verd i blau-, i que Epson destina a l’àmbit de la projecció. Un àmbit que recentment ha lluït en la darrera edició de l’ISE, on precisament ha aprofitat per llançar dos nous projectors professionals amb el focus en l’àmbit educatiu.
Es tracta de l’EB-XQ2030B, el projector 4K de 30.000 lúmens més compacte i lleuger del món, i l'EB-870Ei, un nou projector interactiu d'ultracurta distància per a entorns educatius. Si bé mencionàvem que la firma d’origen japonès és líder en impressió, aquest passat ISE ha estat l’escenari idoni per mostrar també el seu lideratge a escala global en la fabricació de projectors, uns dispositius clau per la realitat virtual i augmentada, que representen dues tecnologies clau, segons Epson, pel món acadèmic actual. En aquest sentit, la mateixa companyia ha elaborat l’estudi Com l’aprenentatge immersiu prepara els i les estudiants per un món amb IA, per destacar que un 63% del professorat entrevistat desitjaria implementar aquesta tecnologia en el seu centre. “Els projectors són la porta d'entrada a l'aprenentatge immersiu”, assegura Sanahuja.
La robòtica és la tercera tecnologia mare d’Epson. “Va començar fa molts i molts anys, enfocada a plantes productives. Actualment, comptem amb una línia de robots per a diferents indústries”, afegeix Moure. En aquesta línia podem trobar des de robots de sis eixos fins als robots Scara, de quatre eixos, destinats tots dos a l’automatització industrial. El robot col·laboratiu Cobot AX6, però, destaca per sobre de tots, en tractar-se d'“una obra mestra d’enginyeria d’alt rendiment”.
Finalment, els àmbits dels components, que junt amb el de la robòtica representa el 15% restant de les vendes de la companyia, i la tecnologia de fibra d'accionament, són les dues tecnologies mares que completen el ventall tecnològic d’Epson. La primera fa referència als components que desenvolupa la firma i que s’integren dins d’un altre producte: “Són principalment vendes industrials”, explica Moure. Quant a la segona, fa referència a la tecnologia destinada a desfibrar paper per crear-ne de nou. “En el món hi ha un gran problema de generació de residus, especialment en l’àmbit tèxtil, i amb aquestes solucions s’intenta que el procés de reciclatge sigui completament sostenible”, afegeix el director corporatiu d’Epson.
L'objectiu de ser “absolutament neutres” el 2050
Aquesta és de fet la base que comparteixen les cinc grans tecnologies de la companyia: “Totes cinc persegueixen que els productes siguin molt sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, i sigui necessari un menor consum energètic i menys emissions de CO2”, subratlla Moure. Així, en l’àmbit dels components, Epson es proposa esdevenir “absolutament neutres” el 2050: “L’objectiu és que tota la matèria primera per fabricar productes no requereixi recursos de subsols. Volem ser absolutament autosuficients”.
En l’exercici fiscal del 2024, Epson va facturar 1.362,9 mil milions de iens, que es tradueixen en uns 8.450 milions d’euros
En l’exercici fiscal del 2024, Epson va facturar 1.362,9 mil milions de iens, que es tradueixen en uns 8.450 milions d’euros; el benefici operatiu es va situar en els 89,5 mil milions de iens, uns 555 milions d’euros. La contribució d’Epson Ibérica des de Sant Cugat del Vallès forma part del 83% de les vendes que la companyia duu a terme a fora del Japó, i és una de les 89 companyies del grup, que suma més de 75.000 llocs de treball. Unes xifres gegantines i pròpies d’una potència tecnològica que "també fa impressores".