Durant l’última dècada, les Terres de l’Ebre han experimentat un envelliment que no correspon, ni de bon tros, a la fortalesa i el potencial del seu teixit empresarial. Des de casos d’èxit del sector de la distribució o de l’embalatge, com ara Frigorífics Lluís o Gràfiques Salaet, fins a un sòlid sector primari, que compta amb una activitat destacada en el món agrícola, les Terres de l’Ebre s’erigeixen com un territori ple d’oportunitats, però amb un repte colossal: el dèficit històric en infraestructures viàries, ferroviàries i digitals. Aquest repte explica que la població conjunta del Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta hagi disminuït dels 189.120 habitants de l'any 2010 als 182.231 registrats el 2022 en el Pla Director Urbanístic d'activitat econòmic de Catalunya Sud.
Segons el Pla, l’envelliment que experimenten les Terres de l’Ebre és propi de molts dels territoris catalans que es troben fora de l'àmbit metropolità de Barcelona. Ara bé, és aquest envelliment proporcional a la distància respecte al nucli de la capital catalana? “La connexió actual és insuficient i desigual. Amb Barcelona i Tarragona tenim una relació més directa, però lenta i poc fiable, especialment pel que fa al transport ferroviari”, declara a VIA Empresa Ramon Solà Hernández, director executiu de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE), qui manifesta que amb Girona “la situació és encara més complicada”: “No hi ha cap connexió eficient amb Girona, i això ens genera un greuge comparatiu respecte a altres territoris. El nostre teixit empresarial necessita temps de viatge més curts i freqüències més adaptades. Això té un impacte directe en la capacitat de fer negocis, d’atraure inversions i de crear sinergies amb altres ecosistemes econòmics del país”.
La fotografia poblacional de les Terres de l'Ebre
A inicis d’any, la presidenta de l’AECE, Maria José Fernández, va apuntar a VIA Empresa que el gran repte de les Terres de l’Ebre és la millora de les infraestructures, no només per permetre l’arribada de més empreses al territori, sinó per afavorir la retenció del talent, ja que bona part de la població més jove es veu obligada a traslladar-se a Tarragona o Barcelona. Les dades ho demostren: el mencionat Pla Director Urbanístic recalca que l’interval de joves ebrencs entre 16 i 24 anys sumen un total de 16.604 habitants -no arriba al 10% de la població total-. D'altra banda, tot i tractar-se d'una franja més àmplia, la població que es troba entre els 45 i 64 anys supera els 53.000 habitants -gairebé el 30% de la població-.
Si a aquestes dades afegim que la natalitat també decau -de les 1.745 el 2011 a les 1.240 el 2021- i que les defuncions creixen -de les 1.836 a les 2.167, en el mateix període de temps-, a les Terres de l’Ebre queda una fotografia poblacional envellida, amb unes noves generacions que es veuen obligades a emigrar a territoris, com a mínim, millor connectats
Solà: “No hi ha cap connexió eficient amb Girona, i això ens genera un greuge comparatiu respecte a altres territoris"
És en aquest context que el director executiu de l’AECE proposa un seguit de mesures urgents en els àmbits viaris i ferroviaris, com ara l’ampliació del tercer carril de l'AP-7 entre Amposta i l'Hospitalet de l'Infant, la creació d’una sortida d'autopista a la comarca del Montsià, una millora “urgent” del servei ferroviari entre Tortosa i Barcelona, o la prolongació de l'autovia d'Alcanyís (A-68), entre d’altres.
Ara per ara, la infraestructura més crítica del territori és la ferroviària, fet que explica el creixement de l’índex d’ús del transport públic per carretera, del 3% al 8% en cinc anys. Una estadística que en el tancament de l’any passat, José Maria Chavarria, conseller delegat d’Autocars Hife, va valorar molt positivament i va atribuir a la renovació de la flota i a les bonificacions tarifàries, que permeten viatjar dins de l’Ebre per mig euro. Quant als desplaçaments fora de l’Ebre, la línia a Barcelona (18% dels passatgers) s’imposa clarament a la de Tarragona (5%).
El repte de travessar Catalunya per l'AP-7
Amb vehicle privat seria una bona estona, i en transport públic, probablement, impensable; però, quines reflexions faria el teixit empresarial gironí si viatgéssim del sud al nord del país per preguntar-li sobre la seva connexió actual amb el territori ebrenc? “Amb les Terres de l’Ebre la sinergia hi és, com amb la resta de Catalunya, però la distància ens condiciona”, apunta a VIA Empresa el vicepresident de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), Eduard Ayach.
El vicepresident de la FOEG subratlla el desdoblament de l’AP-7 com una de les principals necessitats del territori: “Nosaltres som a l’altre extrem del país, i l’únic eix viari que tenim és l’autopista AP-7, una infraestructura que travessa Catalunya de dalt a baix on hi circula tot el trànsit del Mediterrani, i és una via clarament insuficient per la densitat de vehicles que hi circulen i pel tràfic de mercaderies. S’ha de desdoblar”.
Ayach xifra en unes quatre hores el temps que ha de destinar un camió per transportar mercaderies des de les Terres de l’Ebre fins al territori gironí -o viceversa-. Un trajecte que des de l’àmbit ferroviari “ni el contempla”: “Fa molts anys que busquem solucions, que pensem en una infraestructura ferroviària a les terres gironines amb un centre intermodal a Vilamalla on recepcionar mercaderia, tant de la península com d’Europa, i fer de hub ferroviari, un hub que les Terres de l’Ebre, per descomptat, també podria aprofitar. Però ara mateix no es contempla”.
Ayach: "L'AP-7 és una via clarament insuficient per la densitat de vehicles que hi circulen i pel tràfic de mercaderies"
Les declaracions del vicepresident de la FOEG es produeixen després de conèixer el passat mes de juny que Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques (CIMALSA), l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya encarregada de la promoció, el desenvolupament i la gestió d’infraestructures i centrals per al transport de persones i mercaderies, va proposar un calendari “més realista” a l’execució de la terminal intermodal que esmenta Ayach. Cimalsa va planejar l’inici de les obres per aquest 2025, després de definir aquest centre com una de les quatre terminals estratègiques per Catalunya. Ara bé, des del 2023 encara està pendent que Adif liciti l'adaptació de l'actual estació de Vilamalla a l'ample ferroviari estàndard, motiu pel qual l’empresa pública de la Generalitat ha posposat inici de les operacions l'any 2028.
El repte infraestructural posa en escac el talent ebrenc
“L’atracció i la retenció de talent és un dels grans reptes que tenim”, continua Solà, qui, a més de mencionar les infraestructures viàries i ferroviàries, destaca les mancances en matèria digital, bàsica per la retenció del talent i, per descomptat, per la competitivitat del teixit empresarial: “Encara hi ha zones amb mancances de fibra òptica i cobertura 5G, i això limita clarament la competitivitat de moltes empreses”. “És evident que la millora de les infraestructures internes de les nostres comarques seria un accelerador clau, ja que faria més fàcil el moviment de talent, milloraria la competitivitat de les empreses i ens faria més atractius davant d’altres territoris”, afegeix.
Solà: "Encara hi ha zones amb mancances de fibra òptica i cobertura 5G, i això limita clarament la competitivitat de moltes empreses”
Actualment, l’AECE enforteix el vincle entre el jove talent i el teixit empresarial del territori amb programes de col·laboració amb centres educatius, FP i universitats perquè els joves puguin veure oportunitats i projectar el seu futur a les Terres de l’Ebre. L’entitat també dona suport a la innovació i a l’emprenedoria, i destaca la qualitat de vida del territori com a element diferencial; un seguit de mesures rellevants per combatre la desigualtat territorial a l’Ebre i impulsar el seu creixement, però que reclamen un pla d’actuació per part del Govern que garanteixi el pas al potencial del sud de Catalunya.
El pla Catalunya Lidera: "Positiu, si realment es tradueix en accions i recursos efectius per a territoris com el nostre”
En aquest sentit, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va presentar el passat mes de maig el pla Catalunya Lidera a les Terres de l'Ebre, una eina dotada amb 18.500 milions d'euros i 200 actuacions previstes en els àmbits de les infraestructures, la modernització dels sectors industrials, el coneixement i la innovació, la igualtat d'oportunitats i el “bon govern”. "La prosperitat ha d'arribar a tots els racons del país", va asseverar Illa en la presentació del Pla. Ara bé, està realment arribant?
“El pla Catalunya Lidera és positiu si realment es tradueix en accions i recursos efectius per a territoris com el nostre”, apunta Solà, qui celebra l’existència d’una “visió estratègica per a tot el país”, però reclama que les Terres de l’Ebre “hi tinguin un paper específic i prioritari”. Segons el director executiu de l’AECE, el pla ha permès obrir canals de diàleg amb institucions i agents econòmics, però encara no ha vist cap baixada tangible de recursos ni projectes que impactin directament en el territori ebrenc.
Si bé encara és d’hora per fer una valoració del Pla, tenint en compte que Illa demana cinc anys per materialitzar "el que en un moment de normalitat es faria en deu anys", la nova eina del Govern ha refermat el compromís envers projectes ja anunciats, com el nou hospital universitari Verge de la Cinta, la millora ferroviària o la protecció del Delta, entre d’altres. Paral·lelament, Solà demana que Catalunya Lidera “incorpori la transició energètica, la bioeconomia i la reindustrialització de les Terres de l’Ebre com a peces clau del desenvolupament de Catalunya”.