2030, 2032 i 2035 són els anys previstos per als tancaments de les centrals nuclears d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, respectivament, segons el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) del govern espanyol. Unes dates cada vegada més pròximes que han començat a encendre les alertes a les parts interessades: a principis de maig, Foro Nuclear assegurava en una trobada amb la premsa que “no es podien tancar” els tres reactors nuclears catalans, ja que suposaria “tornar a l’edat de pedra”. Per la seva banda, un informe de PwC España publicat el mes de març alertava que Catalunya seria la comunitat autònoma més afectada per l’apagada nuclear i que les tres centrals estan permetent que les emissions actuals de CO₂ siguin un 28% menors. Segons dades de Red Eléctrica, les nuclears van produir un total de 22.178,159 milions de quilowatts el 2024 a Catalunya, el 59% de l’energia produïda a tot el Principat.
Més enllà de les conseqüències ambientals i energètiques, la clausura de les centrals d’Ascó i Vandellòs preveu un important impacte econòmic per als municipis del territori. “El sector energètic té un pes del 23% sobre el total del valor afegit brut (VAB) de les comarques de les Terres de l’Ebre, cosa que demostra un pes força elevat d’aquest sector”, analitza la vicepresidenta de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Mercedes Teruel. A la Ribera d'Ebre, comarca que acull els reactors d'Ascó, el conjunt d'activitats formades per les indústries extractives, l'energia, l'aigua i els residus va representar el 94,45% del PIB industrial del territori el 2022, sector que al seu torn va generar el 71,4% del PIB de tota la comarca. “Indirectament, això afecta el PIB per càpita: a la Ribera d’Ebre és quasi el doble que la mitjana catalana, i no és per la riquesa familiar, ja que la renda familiar bruta per càpita és del voltant del 70 i el 75%”, aporta Teruel.
Per la vicepresidenta de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes, el tancament de les centrals nuclears suposarà “una davallada de l’activitat productiva directa”, és a dir, dels treballadors vinculats directament amb les plantes. A aquests professionals cal sumar-hi aquells que proveeixen “algun tipus de servei o provisió a aquestes indústries”, com ara els serveis de manteniment, les consultories o els serveis de neteja; i de manera més indirecta, comerços locals de sectors com la restauració o l’hoteleria. “Hi ha tota una sèrie d’activitats que es troben al voltant d’aquest motor territorial que es poden veure repercutides indirectament”, deixa clar Teruel. En termes quantitatius, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II ocupen unes 3.000 persones entre feines directes i indirectes, però l’estudi de PwC situa en 10.500 els llocs de treball que es perdran amb el tancament de les centrals.
Impuls públic a la transició nuclear
Amb la voluntat d’aplanar aquesta davallada, la Generalitat va posar en marxa el 2020 el Fons de Transició Nuclear, un fons econòmic que busca acompanyar la transició econòmica dels territoris afectats amb una línia d’ajuts directes. El fons és finançat amb un impost mediambiental sobre el 50% dels ingressos de producció, emmagatzematge i transformació d’energia elèctrica d’origen nuclear, que durant el 2023 va recaptar 83 milions d’euros i durant el 2024, 76,59 milions.
Aquests ajuts es destinen als 96 municipis que formen part del Pla d'emergència nuclear exterior a les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs (PENTA). El pla inclou dues zones de planificació: les poblacions que es troben en un radi de 10 km dels reactors (zona I) i les que es troben en un radi de 30 km (zona II). Els consistoris d’aquests municipis reben unes quanties equivalents (en funció de la zona PENTA a què s’adscriguin) per finançar projectes de transició energètica, de promoció econòmica i de generació de llocs de treball a les zones afectades pel tancament de les centrals nuclears.
D’ençà que es va posar en marxa el fons, s’han executat 118 milions d’euros a través de diversos ajuts i convocatòries, els quals ja han beneficiat 378 empreses i han permès crear 679 llocs de treball, segons dades de la Generalitat. Entre les companyies seleccionades es troben Salaet, que va rebre 1,99 milions per cofinançar l’ampliació de la producció de safates de paper i cartó per a la indústria alimentària a la seva planta de Gandesa, a la Terra Alta; la unió de companyies entre la cornellanenca SOFTLED i la tortosina DCLED, que han rebut 1 milió per la posada en marxa d’una fàbrica de pantalles i panells LED a Batea, dins de la mateixa comarca; o bé el Grup Saica, que ha invertit 17 milions per ampliar i modernitzar la fabricació de productes de cartó ondulat per a embalatge a la seva fàbrica de Saica Pack de l’Aldea (Baix Ebre), dels quals 2,25 milions provindran del fons.
El Fons de Transició Nuclear ha repartit 118 milions d’euros entre 2023 i 2024, els quals han beneficiat 378 empreses i han permès crear 679 llocs de treball
La iniciativa també ha finançat projectes d’empreses internacionals, com el de l’austríaca Amiblu, que ha invertit 4,2 milions d’euros per digitalitzar la seva planta de Camarles (Baix Ebre) amb un ajut de 2,25 milions del Fons de Transició Nuclear. D'altra banda, també s'ha atret noves empreses al territori, com és el cas de les sis tecnològiques que han començat a operar des del hub digital CoEbreLab de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre). Es tracten d'AonChip, especialitzada en solucions IoT, que treballa en un projecte de sensòria aplicat a les finques de l’Escola Agrària de Gandesa-Terra Alta; Somosdron, que implementarà un servei intercomarcal transversal de drons per donar resposta a necessitats locals; Park4DIS, que desenvolupa un servei de gestió de places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda en zona urbana; Biomedical Logistics, que treballa en un servei de transport amb drons entre l’Hospital de Móra d’Ebre i l’Hospital de Tortosa; DarkLight Studio, que s’especialitza en projectes audiovisuals per a empreses i administracions públiques, i Sominternet, que obrirà una nova línia de negoci per gestionar una xarxa IoT d’àmbit municipal en diferents ajuntaments.
Paral·lelament als diners recaptats a través de l'impost mediambiental, la Generalitat també ha impulsat una línia d'ajuts pròpia de 35 milions d'euros. Aquesta nova subvenció té previst obrir la convocatòria abans de l'estiu i va destinada a sis àmbits: noves inversions en actius, elaboració de plans de creixement empresarial, creació de nova ocupació, emprenedoria de nous negocis de valor afegit (sobretot tecnològics), cooperació entre empreses i implantació de projectes tecnològics per digitalitzar o millorar en qüestions de sostenibilitat.
De l'aposta per l'agricultura a les noves tecnologies
Iniciatives com el Fons de Transició Nuclear són valorades positivament per Teruel, qui considera que “qualsevol mena d’ajuda que acompanyi aquesta transició i transformació territorial sempre és positiva, especialment en aquests nuclis territorials en què la dinàmica econòmica està molt polaritzada en unes activitats concretes”. Amb tot, l’experta alerta que “les transicions econòmiques i evolucions territorials no es fan en el curt termini, sinó en el mitjà”, i que qualsevol “llavor” que es planti avui no donarà fruits fins d’aquí a uns anys. La vicepresidenta de la seu de Tarragona del Col·legi d'Economistes també apunta que l'impacte per compensar la pèrdua de llocs de treball també dependrà dels sectors en què es dirigeixin els esforços: “Sectors com el turístic sempre són més intensius en mà d’obra i ocupació que no pas un sector tecnològic, on la inversió en capital és superior a la inversió en treballadors”.
Sigui com sigui, Teruel considera que les Terres de l'Ebre han d'apostar pels sectors que avui ja són forts al territori, com és el cas del camp: “L’agricultura continua sent un dels motors territorials, amb un pes de prop del 6% del total del valor afegit brut, quan al Camp de Tarragona representa només un 1%”. L'economista aconsella impulsar el sector agroalimentari, però fer-ho a través d'una “hibridació sectorial” amb altres indústries, particularment la turística, per així poder “augmentar el valor afegit”.
Teruel: “L’agricultura continua sent un dels motors territorials, amb un pes de prop del 6% del total del valor afegit brut, quan al Camp de Tarragona representa només un 1%”
L'altra via és la de les noves tecnologies, uns sectors ja contemplats dins dels ajuts del Fons de Transició Nuclear i que per Teruel poden actuar com a “element dinamitzador de zones rurals”. Una transformació que el territori pot assolir a través d’iniciatives com “clústers digitals que es podrien crear en alguns nuclis” per atreure nòmades digitals i emprenedors; però també de grans plantes industrials com la fàbrica de làmines de coure (elecfoil) que Lotte Energy construirà a Mont-roig del Camp (Baix Camp) o la gigafactoria europea d’IA que un consorci publicoprivat encapçalat per Telefónica vol fer aterrar a Móra la Nova (Ribera d'Ebre), a què aquest mateix dimecres el Govern ha ratificat el seu suport.
El primer d'aquests dos grans projectes ha tingut especial rellevància mediàtica. D'una banda, per la inversió econòmica promesa: la companyia sud-coreana preveu invertir fins a 1.200 milions d'euros en l'aixecament de tres plantes en un territori de 30.000 metres quadrats, que un cop en marxa (les darreres declaracions de l'empresa parlen de 2027) donaria feina a 600 professionals. Tanmateix, també ho ha estat per l'oposició local: entitats com Gepec, Unió de Pagesos, l'Associació de Veïns Club Mont-roig o l'Organització Ecologista l'Escurçó han rebutjat el projecte, han presentat dos recursos contra el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) —que han estat desestimats— i el passat mes de maig van organitzar una protesta que va aplegar 3.000 persones i que va consistir a replantar els terrenys reservats per a les fàbriques. “Evidentment, s’ha de fer una valoració exacta de l’impacte, sigui mediambiental o socioeconòmic, però indubtablement l’impacte socioeconòmic serà important si s’acaba desenvolupant l’activitat”, opina Teruel. De moment, la junta del govern local de Móra d’Ebre ha tirat endavant l’aprovació del POUM, cosa que dona llum verda a Lotte per començar a urbanitzar els terrenys, i el projecte compta amb el suport explícit del president de la Generalitat, Salvador Illa, que va visitar personalment les oficines de la companyia a Seül en la seva visita institucional a Corea del Sud el passat mes de maig.