Més de la meitat dels municipis de l'Anoia són micropobles -menys d'un miler d'habitants- i gairebé un 85% estan per sota els 5.500 habitants. Això suposa que en molts dels pobles no hi hagi cap comerç -a 11 dels 33 municipis de la comarca no n'hi ha cap- o que n'hi hagi molt pocs. Són les xifres que es desprenen d'un estudi promogut pel Consell Comarcal de l'Anoia i elaborat per la cooperativa Raiels, que conclou que gairebé 3 de cada 10 comerços -d'aquest 85% dels municipis- tancaran en els pròxims 10 anys si no troben relleu. La Magalí Brugués està al capdavant de Cal Forner, a Castellolí, i ho té clar: "Les botigues de poble som com un pulmó perquè la gent ve, fa la tertúlia i es relaciona. Fem un servei social".
El president del Consell Comarcal de l'Anoia, Jordi Parcerisas, ha explicat en declaracions a l'ACN que les conclusions que s'extreuen de l'estudi són que la comarca està "tocada" a escala comercial. Una situació, diu, que està "en sintonia amb el que està passant a la Catalunya interior". "Costa molt que els comerços es consolidin i es mantinguin i també que en proliferin de nous", lamenta. L'estudi posa sobre la taula que des del 2017 l'Anoia ha perdut gairebé un centenar de comerços (un 6,8% menys).
A 11 dels 33 municipis de la comarca no hi ha comerç
El teixit comercial és "imprescindible"
El treball ha analitzat els comerços i farmàcies de 28 dels 33 municipis de l'Anoia, ja que són els que tenen menys de 5.500 habitants. D'aquests, 11 no tenen cap comerç; 10 tenen menys de cinc comerços; 5 en tenen entre 6 i 10; i 2 en tenen més de deu. El document també apunta que no hi ha cap persona responsable dels negocis menor de 35 anys i assegura que la clientela habitual es troba en la franja d'edat de més de 65 anys. L'estudi assenyala que més del 20% dels establiments tenen previst jubilar-se o tancar en els pròxims cinc anys i apunten que tenen dificultats per poder traspassar el negoci.
Parcerisas explica que el teixit comercial és "imprescindible" per als pobles petits i una eina que ajuda a "frenar el despoblament". "Hi ha molts municipis en què el més important que tenen és el patrimoni arquitectònic i el seu comerç, i si els desproveeixes de la seva activitat comercial, els queda poca cosa", exposa. El president el Consell creu que els ajuntaments tenen a les seves mans diferents eines com ara "posar-ho fàcil" a escala de tramitació de les llicències reduint la burocràcia; fer una regulació urbanística "que permeti la implementació de comerços", o incentius fiscals. Pel que fa al paper de l'ens comarcal, Parcerisas destaca que és el de "diagnosticar i assessorar".