El paper és un dels principals motors de l’economia de la comarca de l’Anoia; especialment als termes municipals de La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Carme, Orpí i Capellades. Una llarga, destacada i reputada tradició paperera, de les més antigues i constants de Catalunya i de la nostra comarca. És passat, és present i és futur.
Els principals vestigis d’aquesta indústria es remunten principalment a Capellades, ja que en el segle XII hi consta que hi havia molins paperers. Durant els segles XVII i XIX es va produir-se un increment important de nous molins paperers, arribant a mitjans de segle XIX a més de 80 molins. Les exportacions arribaven a tot el món. Encara avui, a molts països de l’Amèrica Llatina, el paper de barba és anomenat Catalunya, Capellades o Romaní, el nom d’un dels principals molins d’aquesta vila.
El 1788, l’atorgament del monopoli del mercat americà als paperers catalans, impulsà el creixement d’aquest sector, consolidant-se així a les zones papereres de l’Anoia, la Riba, Olot, Banyoles i el Penedès, al voltant del riu Riudebitlles, on es varen arribar a concentrar 28 molins. En aquesta última comarca, per exemple, hi destaca un referent de la indústria paperera durant gairebé 500 anys. De fet, l’any 2027, celebrarà els seus 500 anys d’història i és una de les empreses familiars més antigues d’Espanya: Pere Valls. L’empresa és la història de l’experiència de nou generacions de paperers que amb versatilitat, innovació, flexibilitat, exigència i compromís pel medi ambient, continuen fabricant avui dia.
En aquest viatge a través del pas del temps, continuem resseguint el curs del riu Anoia. I és que llavors, aquell nucli va passar a ser el més important de tot l’Estat. Els molins de Capellades es van especialitzar en la fabricació de paper de fumar i paper de barba, i una gran part de la producció es dedicava a l’exportació internacional.
Amb l’aparició de les noves tecnologies, els molins que aprofitaven l’aigua del riu com a font d’energia varen anar tancant progressivament. Els últims molins van durar fins a principis del segle XX. Aleshores, semblava que el sector, afeblit, tendís a desaparèixer. Tanmateix, després de l’autarquia franquista va créixer fins a mantenir-se en l’actualitat, la qual cosa demostra el seu valor afegit: la versatilitat de les fàbriques, i especialment, la qualitat dels seus productes.
J. Vilaseca. S.A. i Miquel y Costas & Miquel: les papereres de referència de l’Anoia al món
Alguns exemples i referents d’aquesta tradició industrial paperera de la comarca són les empreses J.Vilaseca S.A., l’artífex d’aquesta indústria, una empresa ubicada a Capellades, fundada l’any 1714 i vigent en els nostres dies. Aquesta històrica companyia dedica la seva activitat empresarial a la fabricació de papers especials d’alta gamma per als mercats més exigents d’impressió i escriptura; publicitat exterior i interior; seguretat (números de loteria, documents notarials, de trànsit; mercantil...); cartrons de bingo... D'altra banda, produeixen també el precinte oficial dels paquets de tabac, el tap de les begudes alcohòliques, les etiquetes de vi i altres suports industrials.
Actualment, exporten el 70% de la seva fabricació a una vuitantena de països. De fet, l’empresa té una llarga tradició exportadora. Al segle XIX ja exportaven papers de seguretat als països de Llatinoamèrica, tot i que no va ser fins a la dècada dels vuitanta del segle XX que van promoure el seu departament d’exportació. El 90% dels recursos de R+D+i de J.Vilaseca S.A. el destinen a adaptar-se a les noves tendències, necessitats i usos amb una clara aposta per la sostenibilitat. Uns fets que constaten com al llarg d’aquests tres segles d’història i trajectòria, la companyia s’ha reinventat i diversificat, amb la mirada posada per la recerca, el desenvolupament i la innovació de l’empresa.
El 90% dels recursos de R+D+i de J.Vilaseca S.A. el destinen a adaptar-se a les noves tendències, necessitats i usos amb una clara aposta per la sostenibilitat
Pel que fa al grup Miquel y Costas & Miquel, es tracta del grup empresarial líder en el món dels papers especials durant tres segles, ja que els orígens de l’empresa es remunten l’any 1752. Els seus productes també són molt coneguts: és el cas del paper Barcelona o del paper d’ensigarrar, nascut de la mà del grup al segle XVII, i que segles després, l’any 1924 va evolucionar al popular i exitós paper de fumar Smoking, i que encara perdura avui en dia. Tota una icona.
La història del grup es remunta a quan la família Miquel, fa 300 anys, va començar a fabricar paper en un molí accionat per les aigües del riu Anoia, a Capellades. L’expansió internacional va arribar l’any 1880, de la mà d’un dels germans amb l’obertura d’una seu comercial a Cuba, fet que va posar la llavor i va teixir una xarxa pròpia de distribució de paper que germinaria amb especial força a partir de l’esclat de la 1a Guerra Mundial, el 1914. Paral·lelament, també aquell any, es van començar a fabricar els primers llibrets de paper de fumar amb la marca El Pino i es va comprar Papelera Barcelonesa, l’actual fàbrica del Besòs. Aquesta operació va suposar tot un salt qualitatiu pel fet d’incorporar la primera màquina contínua per a la fabricació del paper, ja que fins aleshores, tot es feia a mà. Anys després, l’empresa va transformar la seva raó social a Miquel y Costas & Miquel.
A més, el fet que Miquel y Costas entrés a Celulosa de Levante l’any 1970 va ser decisiu per a l’evolució de la companyia, que en aquell moment vivia una etapa d’expansió i modernització que va derivar en l’entrada al mercat de paper d’impressió; segueix amb la incorporació de Payá Miralles i l'inici de la cotització a borsa. Aquest últim punt es va produir el 1978, quan el grup comença a cotitzar al mercat de corros. Posteriorment, els anys vuitanta van estar marcats per la consolidació internacional, i els noranta, es va crear MB Papeles Especiales, a La Pobla de Claramunt. L’any 1996, el grup va començar a cotitzar al mercat continu, i en la història més recent es va fer un salt qualitatiu per guanyar pes més enllà del tabac. Aquesta decisió va reforçar la producció de papers industrials a través de Terranova Papers, també a La Pobla de Claramunt. La planta va ser inaugurada el 2015 i es caracteritza per maquinària de tecnologia puntera i processos de producció tecnològicament inèdits a Espanya.
Des de fa uns anys, el grup va adquirir Clariana, líder en papers de colors a Espanya i amb planta a Vila-real. El grup té tres grans línies de negoci: papers per a la indústria del tabac, papers per a productes industrials i papers per a la indústria gràfica. En el cas de la línia de tabac, ofereixen tota la gamma de productes basats en la cel·lulosa: paper per fer cigarretes, llibrets de paper de fumar i pastes tèxtils per fabricar el paper de cigarreta. Pel que fa als productes industrials, el grup produeix papers especials d’altes prestacions per a nombrosos usos industrials i pastes poroses que s’empren a moltes aplicacions industrials. Quant a la indústria gràfica, fabriquen paper de colors per papereria, paper de baix gramatge per a la impressió de llibres religiosos i paper per prospectes farmacèutics, entre altres.
El grup que té les diverses empreses que en formen part: Miquel y Costas & Miquel, Celulosa de Levante, Papeles Anoia, Payá Miralles, Miquel y Costas y Tecnologías, Miquel y Costas Energía y Medio Ambiente, MB Papeles Especiales, Terranova Papers, Miquel y Costas Logística, Sociedad Española Zig Zag, Desvi, Miquel y Costas Argentina, Miquel y Costas Chile, Miquel y Costas Deutschland, Clariana i Fourtube (empresa associada).
Miquel y Costas planeja invertir de forma important en la seva fàbrica de Capellades i en altres plantes del grup durant el període 2024-2026 amb un pla global de 120 milions d’euros. El primer any, el 2024, ja ha destinat 45,7 milions d’euros, amb més de 30 milions invertits en modernització de la producció (especialment a Capellades i València), uns 10 milions en eficiència energètica i sostenibilitat (reutilització d’aigua, instal·lació de plaques fotovoltaiques, etc.), i 2,7 milions en R+D+I per desenvolupar nous papers, inclosos papers termosellables per a la indústria alimentària.
Pel que fa a la fàbrica de Capellades, l’empresa preveu ampliar-la i construir-hi un magatzem automàtic, així com renovar maquinària per millorar la seva eficiència i capacitat productiva. També s’ha aprovat repartir un dividend complementari per 4,9 milions d’euros corresponent als resultats del 2023, després d’un benefici de 42,7 milions, i s’ha aprovat l’amortització d’accions en autocartera de fins a un 10% del capital.
El grup sempre té present la sostenibilitat, i està inclòs com una de les 10 empreses espanyoles a la Llista A de la classificació que fa la CDP, una organització internacional sense afany de lucre que reconeix a les empreses que lideren en transparència i acció mediambiental. En definitiva, Miquel y Costas, una empresa líder i referent a 130 països del món.
La indústria del paper als nostres dies
Seguint aquesta tradició i raó de ser, aquest sector industrial encara és latent en l’actualitat, tant a la comarca com a la resta de Catalunya i de l’Estat.
Segons l’estudi més recent del sector -Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2023, del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya-, la indústria del paper i el cartró comprèn dos grans subsectors que són la producció de polpa o pasta de paper -la matèria primera també anomenada cel·lulosa- i les manufactures de paper i cartró. Aquest últim inclou els segments de paper premsa i paper d’impressió i escriptura; el del paper tissú (absorbent per a usos higiènics i sanitaris); el de la línia marró (cartó ondulat, paper kraft per a sacs i cartonet); i el de les especialitats, que inclou altres envasos i embalatges i papers especials. En la fabricació hi intervenen dos tipus de matèries primeres, la cel·lulosa verge i la fibra reciclada, obtinguda del paper usat. Fonamentalment, s’utilitza cel·lulosa verge en la producció de papers d’impressió, papers higiènics i sanitaris i determinats papers especials. Per contra, la fibra reciclada és la matèria principal en la producció del paper premsa i dels papers per a envasos i embalatges.
A Catalunya, el sector paperer aporta el 2,9% del VAB industrial i de la facturació (uns 1.027 i 4.525 milions d’euros, respectivament)
Pel que fa a l’economia catalana, el sector paperer aporta el 2,9% del VAB industrial i de la facturació (uns 1.027 i 4.525 milions d’euros, respectivament). Si mirem les dues economies de referència, Espanya i la Unió Europea (UE), l’estudi apunta que correspon al 2,2% i 1,9% del VAB, respectivament. El paper ocupa uns 12.700 afiliats a la Seguretat Social, el 2,6% de la indústria, percentatge que és també una mica més elevat que a Espanya i la UE (2,0% dels afiliats i 1,8%, respectivament).
A Catalunya, l'activitat l'encapçalen els articles de paper i cartó, amb un pes específic dins el conjunt del sector del 70% en termes de VAB i del 80% en termes d’ocupació. La fabricació de pasta de paper constitueix l’altre subsector i, per tant, el seu pes se situa al 30% en termes de VAB i al 20% en termes d’ocupació; a més, el sector paperer català representa el 28% del VAB i els afiliats i el 29% de la facturació estatal. Dins de la UE, Alemanya és el principal productor de paper (amb un 25% del VAB sectorial) i el segueixen a gran distància Itàlia (12,2%) i Suècia (11,5%). Espanya ocupa la cinquena posició del rànquing, amb el 7,5% de la indústria paperera europea.
Pel que fa a l’orientació exportadora, els dos subsectors són molt diferents. Mentre que el de la pasta de paper va realitzar el 49% de les vendes a fora de l’Estat, el dels articles de paper i cartó, només el 21%, perquè el transport és molt costós. En conjunt, les exportacions catalanes suposen el 30% de les espanyoles, per sobre del pes en termes de VAB. El sector paperer català va invertir quasi 170 milions d’euros en actius materials, el 3,8% de la seva facturació, per sobre de la mitjana de la indústria, però força per sota de la inversió realitzada al conjunt de l’Estat (4,5%) i la UE (4,7%). Els fabricants d’articles de paper i cartó van invertir un 4,5% de la seva facturació en actius materials (igual que a la mitjana de la UE), mentre que els fabricants de pasta de paper van invertir-hi el 3,5%, molt per sota de la mitjana europea (4,6%).
El 2023-24, la indústria paperera ha recuperat la producció després dels baixos derivats de la crisi energètica i els problemes de demanda, amb 6,05 milions de tones de paper i cartró produïdes el 2023 i 6,56 milions el 2024
Segons dades recents de l’associació Aspapel, la indústria paperera continua mostrant solidesa: el 2023-24 ha recuperat la producció després dels baixos derivats de la crisi energètica i els problemes de demanda, amb 6,05 milions de tones de paper i cartró produïdes el 2023 i 6,56 milions el 2024, mentre la producció de cel·lulosa ha assolit uns 1,61 milions de tones el 2023 i gairebé 1,70 milions el 2024. A més, Aspapel apunta que Europa continua sent el principal mercat destinatari.
Aquestes xifres reflecteixen un sector capaç de resistir tensions externes i adaptar-se a canvis estructurals. Tot i això, la facturació del sector tampoc no ha crescut, situant-se en 5.232 milions d’euros el 2024, una caiguda moderada respecte a anys previs. Una indústria que compta amb 16.694 llocs de feina directes, i prop de 85.000 d’indirectes, i que contribueixen a la vertebració socioterritorial; i un sector que aposta per les inversions, amb un total de 288 milions d’euros.
En el seu darrer article publicat en aquest mitjà, el catedràtic d’Economia, Oriol Amat, destaca els reptes i oportunitats que té el sector per endavant. Un escenari complex, però també de possibilitats reals de creixement si s’actua amb visió estratègica. La complexitat actual ve marcada per l’augment dels costos energètics, la pressió reguladora europea en matèria ambiental i una competència internacional cada vegada més intensa, especialment de països amb costos més baixos. A això s’hi sumen dèficits de talent —un problema recurrent en la indústria catalana— i el repte de garantir el relleu generacional en un sector on l’experiència acumulada és un actiu essencial. Tot plegat configura un paisatge exigent, agreujat per l’evolució desigual dels subsectors: mentre el paper gràfic continua retrocedint, l'embalatge i el paper de tissú es consoliden com els motors del creixement.
Però Amat també destaca que també s’hi esdevenen oportunitats: la transició ecològica, l’impuls de l’economia circular i la demanda creixent de materials sostenibles situen el paper en un lloc privilegiat per substituir solucions plàstiques. La innovació en noves fibres, papers tècnics i materials avançats obre camins que poden redefinir el valor afegit del sector. Paral·lelament, l’automatització i la digitalització de plantes productives permeten augmentar l’eficiència i reforçar la competitivitat, fins i tot de les pimes. A això s’hi afegeix l’efecte tractor dels nous hàbits de consum i del comerç electrònic, que impulsen la demanda de productes d’embalatge i generen nous segments de mercat. Aquestes tendències es desenvolupen en un teixit empresarial divers on conviuen grans empreses amb una productivitat molt elevada i un ampli conjunt de pimes flexibles, arrelades al territori i sovint ben capitalitzades. Segons el catedràtic, aquest tipus d’ecosistema pot esdevenir un avantatge competitiu si es reforça la col·laboració entre empreses per guanyar dimensió, si s’acceleren les inversions en tecnologia, innovació i sostenibilitat, i si es construeixen ponts més sòlids amb el sistema educatiu per garantir el talent tècnic que la transformació industrial exigeix i que pot convertir-se com un dels pilars de la nova reindustrialització del país.
La indústria paperera, un dels principals subsectors industrials a l’Anoia
La indústria paperera és un dels deu principals subsectors industrials a la comarca de l'Anoia -més concretament, el novè-, tal com reflecteixen els informes més recents de l’Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i l’Observatori Socioeconòmic de l'Anoia. A més, aquest segon informe apunta que la indústria paperera a la comarca continua tenint un pes clau, sent de les principals fonts d’ocupació industrial: el 2024 comptava amb 1.175 assalariats i, tot i una lleugera disminució del teixit empresarial (23 empreses), aquest subsector “guanyava posició” respecte a altres, amb un creixement net d’assalariats. Això consolida el paper del paper i les arts gràfiques com a sostre de treball estable en un territori on molts subsectors industrials han vist contraccions. També cal destacar la importància del sector industrial en el teixit econòmic de l’Anoia: l’última anàlisi publicada assenyala que la indústria aporta prop d’un terç del Valor Afegit Brut (VAB) de la comarca (32,61%), molt per sobre de la mitjana catalana, i que en municipis com Capellades aquest percentatge puja al voltant del 59% —un pes que, segons l’estudi, és atribuïble principalment al sector paperer.
L’Informe Econòmic 2024 de l’Anoia confirma que la indústria paperera és un dels pilars històrics i actuals de l’economia comarcal, amb un pes molt destacat tant en ocupació com en facturació. El document assenyala que aquest sector es troba dins del grup d’“altres indústries manufactureres” incloses en els indicadors d’ocupació industrial, on registra un total de 1.175 assalariats . Aquesta xifra el converteix en un dels subsectors industrials amb més pes laboral de l’Anoia, i mostra la continuïtat d’una tradició productiva arrelada especialment en municipis com Capellades, La Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí o Igualada.
L’informe també remarca que la indústria del paper i del cartró és una de les grans contribuïdores econòmiques de la comarca. Dins l’activitat industrial, el sector destaca pels seus volums de facturació: en el càlcul global dels principals subsectors industrials, la fabricació de paper i cartró aporta 478 milions d’euros en vendes anuals, situant-se entre les primeres branques de la indústria anoienca per valor generat . Aquest volum confirma que el paper no només és rellevant com a ocupador sinó com a motor econòmic estructural.
L’arrelament territorial del sector permet que una part significativa de l’activitat econòmica d’alguns municipis es concentri al voltant d’aquest ecosistema paperer
Sense cap mena de dubte, el sector paperer hi té un pes decisiu en el VAB de la comarca, essent responsable d’una part substancial del teixit industrial, amb capacitat exportadora i un entramat empresarial robust. L’arrelament territorial del sector permet que una part significativa de l’activitat econòmica d’alguns municipis es concentri al voltant d’aquest ecosistema paperer.
Tot plegat evidencia que el paper és, encara avui, un dels eixos industrials més sòlids i identitaris de l’Anoia. Amb un volum notable d’assalariats, una facturació destacada i un pes històric en la configuració econòmica de la comarca, el sector continua sent un element clau en la competitivitat industrial del territori; i reafirmant, en aquest sentit, el paper de l’Anoia.