El paper i la indústria gràfica estan vivint una autèntica revolució silenciosa. Allò que durant dècades es veia com un sector tradicional s’ha convertit en un ecosistema industrial imprescindible, que fa possible el funcionament de tota l’economia. Des de l’embalatge que acompanya cada producte fins als llibres, catàlegs i suports de comunicació visual, el paper i el cartró són avui la infraestructura discreta però decisiva que connecta empreses, mercats i consumidors en plena transformació.
Tanmateix, és imprescindible diferenciar els subsectors, perquè la seva evolució recent és molt desigual. Com explica l’enginyer Joan Vila: “Les arts gràfiques i el paper d’impressió i escriptura estan patint a causa de la digitalització, mentre que l'embalatge (o packaging) en paper i cartró s’ha convertit en el principal motor del sector. Paral·lelament, el paper tissú continua creixent, tot i la frenada de 2024”. Aquestes tendències expliquen la reconversió de moltes fàbriques que han abandonat el paper gràfic per orientar-se a l'embalatge. Aquesta mirada segmentada també s’observa en el sector editorial, tal com analitzàvem en un article recent, on la digitalització i els nous formats estan transformant de manera profunda la seva activitat.
A escala mundial, segons Grand View Research i Fortune (2024), el sector del paper creixerà entorn de l’1,5% anual els pròxims anys. En arts gràfiques, el creixement previst és del 3,2%, i en embalatge s’aproxima al 5%. Aquest impuls, estretament vinculat a la sostenibilitat i a l’expansió del comerç electrònic, està redefinint el model productiu del sector, que combina cada vegada més tecnologia, creativitat i capacitat industrial en un context de nous hàbits de consum i exigències ambientals creixents.
Com explica Martina Font, presidenta del Clúster del Packaging: “Afrontem reptes rellevants, especialment la necessitat de reduir l’impacte ambiental dels productes i processos, en un context en què les regulacions exigiran que tots els envasos posats al mercat siguin reciclables abans del 2030”. Les empreses del sector han respost ampliant l’activitat cap al cartró, els materials tècnics i altres aplicacions industrials, i adoptant més automatització i ús intensiu de dades per optimitzar la producció. Alhora, avança la incorporació de fibra reciclada i la recerca en matèries primeres d’origen orgànic, juntament amb nous models basats en la reutilització i la recirculació, que obren oportunitats de mercat i serveis de valor afegit. Ho resumeix Joan Vila, “avui el paper torna a substituir el plàstic; recuperem terreny perquè som un sector sostenible i basat en recursos renovables”.
A Catalunya, el sector aporta el 0,9% del PIB i, en subsectors com la indústria gràfica, concentra fins al 28% de l’activitat de tot l’Estat
A Espanya, segons el Ministeri d’Indústria (2023), el conjunt del sector representa el 0,5% del PIB, amb 15.153 empreses que ocupen 105.015 persones i exporten el 23% de la seva producció. El sector mostra un teixit industrial més diversificat que molts països del seu entorn. En el sector del paper hi ha empreses com SAICA, DS Smith Spain, Cartarie Tronchetti Ibérica i Amcor Flexibles i en la indústria gràfica, Gráficas Estella, Henneo Print, Rotomadrid, Bermont i Galicia Editorial.
A Catalunya, segons l’Idescat (2022), el sector aporta el 0,9% del PIB i, en subsectors com la indústria gràfica, concentra fins al 28% de l’activitat de tot l’Estat. En el paper destaquen empreses com Torraspapel, Miquel y Costas & Miquel, Unión Industrial Papelera, Gomà Camps, RDM Barcelona Cartonboard, Alier o LC Paper 1881, i en la indústria gràfica i de l'embalatge, firmes com CRE-A Impresiones de Catalunya, Impressions Intercomarcals, Minerva Packaging & Print, Copyardeal o Font Packaging.
Un sector de pimes
El sector a Catalunya presenta una estructura basada en micro i petites empreses. Tal com mostra la figura 1, només un 1,0% del total són grans empreses.
La figura 2 mostra que les petites i microempreses del sector presenten una capitalització més elevada, amb un 57,1% del seu actiu finançat amb recursos propis, davant del 50,7% de les empreses grans i mitjanes. La rendibilitat sobre vendes és lleugerament superior en les empreses petites, però les grans destaquen per una productivitat molt més alta: generen gairebé tres vegades més vendes per empleat i més del doble de benefici per treballador. El cost de personal per empleat també són significativament més altes en les empreses grans, fet que reflecteix plantilles més qualificades o processos més intensius en capital humà. En conjunt, les ràtios mostren dos models diferents però viables: les petites, més sòlides financerament, i les grans, més eficients i productives.
Tot i la millora recent, les dades d’ASPAPEL per a Espanya del tercer trimestre de 2025 alerten d’un deteriorament en diversos subsectors: la producció de tissú cau un 3,6%, els papers kraft per a envasos un 13,2% i la pasta de cel·lulosa un 13,3%. Però, al mateix temps, el consum d’aquests productes continua augmentant, un senyal de deslocalització i pèrdua de competitivitat en un context de costos elevats i regulació més estricta que en altres països. Aquestes tendències confirmen un panorama heterogeni: mentre segments com el packaging sostenible i els materials tècnics mantenen un bon ritme, d’altres pateixen per la pressió internacional i els canvis en els hàbits de consum.
Diagnosi DAFO
Per entendre el perfil estratègic del sector. A continuació presentem les principals fortaleses. El sector compta amb una cadena de valor molt completa, que integra la fabricació de paper i cartró, l'embalatge i la indústria gràfica, generant sinergies que reforcen la competitivitat. Ha sabut adaptar-se orientant-se cap a l'embalatge sostenible, els materials reciclats, la personalització, l’ecodisseny i la incorporació d’automatització i anàlisi de dades als processos productius. Catalunya disposa, a més, d’una tradició industrial sòlida i empreses capdavanteres en segments com el packaging prèmium, el paper especial i els acabats d’alt valor afegit.
Tal com assenyala Joan Nogués, president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, “el nostre sector té fortaleses que el fan únic: l’experiència acumulada, la cultura de l’empresa familiar, una xarxa potent de proveïdors especialitzats i uns materials —paper i cartró— plenament reciclables que ens situen en una posició privilegiada per aprofitar l’impuls de l’economia circular.” També destaca la forta capitalització empresarial, que aporta estabilitat financera, i la qualitat dels materials reciclats i del sistema de recollida que els fa possibles.
Pel que fa a les debilitats, el sector manté una elevada dependència dels costos energètics i de les matèries primeres, un factor crític en un entorn de preus volàtils. La forta fragmentació del teixit empresarial, dominat per pimes i microempreses, dificulta afrontar inversions en maquinària avançada, digitalització i innovació, i limita la capacitat de competir amb grans grups europeus més integrats. Per avançar en aquest repte, el Gremi impulsa el projecte Printing our Future, orientat a fomentar aliances i guanyar dimensió empresarial. Tal com recorda Joan Creus, secretari general del Gremi, “el futur del sector passa necessàriament per guanyar dimensió: les empreses que col·laborin i s’integrin seran les que podran competir de veritat en un mercat europeu cada vegada més exigent”.
El sector afronta també dificultats en el relleu generacional i en la captació de talent qualificat en àmbits com l’automatització, la sostenibilitat i la preimpressió. Sense una formació professional alineada amb les necessitats reals de les empreses, serà difícil mantenir la competitivitat en els pròxims anys. A tot això s’hi afegeix el desavantatge regulador que assenyala Vila: “Els fabricants europeus de paper suporten un sobrecost d’entre 265 i 315 euros per tona respecte a països com Turquia, Indonèsia o la Xina, derivat del cost energètic, del diferencial laboral i, sobretot, de la compra de drets d’emissió”, fet que redueix la competitivitat internacional. Finalment, alguns subsectors continuen en retrocés estructural, especialment el paper d’impressió i escriptura i la indústria gràfica tradicionals, afectats pels canvis d’hàbits i la digitalització.
Pel que fa a les oportunitats, n’hi ha d’importants... El creixement sostingut de la demanda d'embalatge, impulsat pel comerç electrònic i la substitució de plàstics, representa una oportunitat clara d’expansió. L’impuls de l’economia circular i la sensibilitat ambiental afavoreixen l’ús de paper reciclat, cartró sostenible, envasos monomaterial i tecnologies que substitueixen el plàstic. Com recorda Xavier Pascual, director d’Hispack: “La indústria del packaging fa anys que innova per avançar en sostenibilitat, amb progressos reals en noves matèries primeres, reducció i reutilització de materials, ecodisseny, processos més eficients i una gestió integral del cicle de vida de l’envàs”.
Vila: "Els fabricants europeus de paper suporten un sobrecost d’entre 265 i 315 euros per tona respecte a països com Turquia, Indonèsia o la Xina"
També creixen els segments basats en tiratges curts, personalització i impressió digital, que responen a demandes de proximitat i flexibilitat. La innovació en nous materials i processos —fibres alternatives, recobriments sostenibles, envasos intel·ligents— obre vies de diferenciació. A més, la col·laboració sectorial (Gremi d’Indústries Gràfiques, Packaging Cluster, ASPAPEL, AFCO...) genera una base òptima per impulsar projectes compartits en àmbits com la sostenibilitat, la innovació o la captació de talent.
Pel que fa a les amenaces, la substitució de productes impresos per alternatives digitals és una tendència consolidada que afecta els segments tradicionals del sector. La competència internacional és cada vegada més intensa, especialment de països amb costos energètics i reguladors molt més baixos. Paral·lelament, la regulació ambiental és creixentment exigent: criteris de reciclatge, reducció d’emissions, certificacions forestals o requisits de disseny d’envasos que requereixen inversions significatives. Un risc afegit és l’exclusió del sector paperer del CBAM, el mecanisme europeu que aplica un cost del CO₂ als productes importats de països amb normes climàtiques menys estrictes, per evitar desavantatges competitius i fugues de carboni. Això deixa les empreses europees sense protecció davant importacions de productes fabricats amb energia més barata i sense ETS, el sistema europeu que obliga les indústries a comprar permisos per cada tona de CO2 emesa. A tot plegat s’hi suma la volatilitat dels preus energètics i la incertesa en les cadenes de subministrament, que dificulta la planificació empresarial.
En definitiva, el sector del paper i la indústria gràfica està redefinint el seu futur en un escenari complex però ple d’oportunitats, en què la trajectòria desigual dels seus subsectors obliga a repensar estratègies i accelerar la transformació. Les dades mostren un teixit empresarial divers, on conviuen grans empreses amb elevada productivitat i un conjunt molt ampli de pimes que aporten flexibilitat, proximitat i una capitalització notable que les fa resistents en entorns difícils. Els reptes no són menors: costos energètics elevats, pressió reguladora, competència internacional i dificultats per captar talent o garantir el relleu generacional. Però també hi ha oportunitats clares. La transició ecològica, la innovació en materials, l’automatització i els nous hàbits de consum obren un espai de creixement en què el sector pot jugar un paper estratègic.
Per avançar, caldrà reforçar tres eixos: més col·laboració empresarial per guanyar dimensió, més inversió en innovació, tecnologia i sostenibilitat; i més connexió entre empresa i sector educatiu per garantir el talent tècnic que el sector necessita. Si el sector actua amb visió a llarg termini i sap capitalitzar la seva experiència industrial, pot esdevenir un dels pilars de la reindustrialització del país. Té la capacitat no només d’adaptar-se, sinó d’impulsar una indústria més verda, innovadora i competitiva. En definitiva, és un sector amb prou força i talent per marcar el rumb de la nova indústria.