Amb el projecte constructiu del tercer carril de l’AP-7 ja en marxa, i a un any escàs que surti a licitació, la patronal de les Terres de l'Ebre vol passar a la següent pantalla i començar a debatre, des d’ara, la infraestructura viària que el territori necessitarà d’aquí a dues dècades. L’AECE, associació que dona aixopluc a gairebé 1.400 empreses i gremis del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, ha marcat com una de les prioritats de la seva agenda assolir el consens local sobre quina via alternativa els cal a les comarques del sud perquè no perdin competitivitat.
“El tercer carril serà una realitat en pocs anys, però les Terres de l'Ebre segueixen necessitant una nova carretera, ja sigui el desdoblament de l'N-340 o una A-7 per l’interior. Cal parlar amb ajuntaments, associacions de transportistes i el teixit empresarial per fer un plantejament comú d’una infraestructura clau de cara al 2040”, explica Ramon Sola, director executiu de l’AECE. La situació complicada de les comunicacions rodades no és nova i el tall de l’AP-7 durant 48 hores registrat el passat novembre arran de dos accidents a l’Ametlla de Mar i l’Aldea han aprofundit en el malestar pels perjudicis econòmics que provoca cada episodi similar.
El tercer carril previst no sacia les necessitats dels agents econòmics de l’Ebre, que demanen una nova carretera, ja sigui el desdoblament de la N-340 o una A-7 per l’interior
La patronal vol posar el seu gra de sorra a l’hora de configurar el perfil futur de quatre comarques que tot just es recuperen lentament d’una pèrdua d’habitants constant des de mitjans de la dècada passada. A banda d’una nova artèria de comunicacions, el repte passa per contribuir a la transformació territorial, és a dir, a aconseguir atraure població generant llocs de treball per als municipis de l’Ebre.
“No es tracta de promoure grans fluxos de població perquè la nostra zona no ha sigut mai excessivament densa, sinó de captar sectors d’activitat que tinguin capacitat de crear ocupació i, en conseqüència, nova gent que visqui als pobles i que pugui fer-hi el seu projecte de vida”, comenta Sola. La tasca de l’AECE, en aquest sentit, és detectar on pot haver-hi “escletxes d’oportunitat” a través de taules sectorials on s’avaluen les necessitats del territori i, posteriorment, buscar aliances entre l’àmbit públic i el privat per possibilitar que empreses, escoles professionals o noves línies d’activitat aterrin i es consolidin a la zona.
Un dels reptes de l’AECE és captar sectors d’activitat que puguin generar nova ocupació i atreguin petits fluxos de població als municipis del sud
Un instrument per ajudar a revitalitzar els municipis de l’Ebre i fer-los atractius per a poder treballar i viure-hi alhora és AECE Comerç, la plataforma creada l’any passat amb l’objectiu de donar suport als negocis de proximitat i fomentar-ne l’expansió, sota la premissa que el comerç “dibuixa la cara dels pobles i ciutats i és allò que reté les persones als municipis”. La intenció per aquest 2026 és abocar-hi més recursos i donar-li un nou impuls, segons expliquen des de l’associació d’empresaris.
L’encaix de l’AECE dins l’òrgan territorial de Foment
La patronal de les Terres de l'Ebre és una de les quinze agrupacions que integren el Consell Territorial de la PIME de Foment del Treball, que aquesta tardor ha estrenat la presidència de Pep Garcia, el màxim dirigent de la Unió Empresarial Intersectorial (UEI), entitat que representa el teixit econòmic del Vallès Oriental.
“Ens sentim còmodes i acollits. És molt important que les patronals d’arreu del país ens vinculem, participem en grups de treball conjunts i es creïn sinergies”, expliquen des de l’AECE. “Ens agradaria enfortir encara més el Consell Territorial i que esdevingui una gran marca de cara a l’opinió pública, ja que expressar la nostra veu com una part de Foment ens dona més ressò. Catalunya no s’acaba al Barcelonès i als vallesos”, puntualitza Sola, per qui la relació amb la resta de patronals facilita connectar empreses de l’Ebre amb d’altres de fora de Tarragona.
Sola: “Catalunya no s’acaba al Barcelonès i als vallesos. El Consell Territorial de Foment és un fòrum on ens sentim còmodes i acollits i apostem per enfortir-lo per a que esdevingui una gran marca de cara a l’opinió pública”
“Un dels eixos principals de la nostra activitat és fer arribar la transformació tecnològica, de manera transversal, al sector primari, als serveis, la indústria, la distribució i fins als petits establiments. De les nostres xerrades, tallers i acompanyaments de consultoria sorgeix, en moltes ocasions, la necessitat de posar en contacte empreses de l’Ebre amb d’altres d’arreu del principat que els puguin assessorar en matèries com el comerç electrònic, organització de les plantilles o en qualsevol aspecte on hagin tingut una experiència d’èxit. Formar part del Consell ens ajuda a ampliar la xarxa de contactes més enllà de les nostres comarques”, conclou Sola.