La demarcació de Tarragona inclou el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, territori singular i privilegiat al sud d’Europa, amb ciutats econòmicament destacades com Tarragona, Reus, el Vendrell, Tortosa, Cambrils, Salou, Calafell, Valls, Vila-seca i Amposta. Disposa d’un dels complexos petroquímics més importants del continent, d’un port estratègic al Mediterrani, d’un sector agroalimentari profundament arrelat i d’una potència turística que atrau milions de visitants cada any.
Aquesta combinació és poc habitual i situa la demarcació com una part clau en el desenvolupament econòmic de Catalunya. Amb dades del Consell Superior de Cambres, el territori té el 10,8% de la població catalana (861.744 habitants, dels quals un 18,4% són d’origen estranger) i prop del 20% del territori. El PIB per càpita és lleugerament inferior a la mitjana catalana.
Tarragona combina un dels complexos petroquímics més importants del continent amb un port estratègic i la força agroalimentària i turística
Empreses i ocupació
Com al conjunt de Catalunya, d’acord amb dades del Registre Mercantil, en els darrers anys les empreses de la demarcació han millorat la seva capitalització, l’activitat i la rendibilitat, tot i que encara hi ha recorregut per assolir els nivells mitjans del país. Entre les empreses més rellevants n’hi ha en sectors com la química i petroquímica (Repsol, BASF, Dow, Elix Polymers, Maverick), higiene i salut (Essity), energia (Ascó-Vandellòs II, que produeixen el 59,1% de tota l’energia elèctrica produïda a Catalunya), automoció i components (Lear, Mahle Thermal & Fluid Systems, Idiada), tecnologia (T-Systems, Inetum), paper (Gomà-Camps), agroalimentació (Pavo, F. Faiges, Andrés Pintaluba, Piensos Procasa, Delafruit, Borges i les cooperatives Unió, Valls, La Selva del Camp, Cellers Domenys), distribució (Fragadis, Roca Trull) i PortAventura.
Entre 2017 i 2023, la població ha crescut un 7,1%, un senyal de dinamisme, tot i que el mercat de treball manté reptes: la taxa d’atur és lleugerament superior al 10%, la més alta de les demarcacions catalanes. D’acord amb l’Anuari de la Pime 2025 (Pimec), el teixit empresarial és majoritàriament de pimes: 53.308 empreses, que representen el 99,8% del total i generen el 72,1% de l’ocupació de la demarcació. Suposen el 9,8% de totes les pimes catalanes.
Força industrial i ecosistema de coneixement
Per entendre el moment actual de l’economia tarragonina cal analitzar les seves fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces. Entre les fortaleses destaca un teixit industrial potent, divers i altament especialitzat, liderat per la química i l’energia, que genera ocupació qualificada i elevat valor afegit. El Port de Tarragona i l’aeroport de Reus (que va tancar 2024 amb 1,2 milions de passatgers i 21.900 vols) són actius estratègics de primer ordre, amb connexions internacionals que afavoreixen les exportacions i l’arribada de persones. El turisme és un sector consolidat, amb marques com la Costa Daurada o PortAventura que atrauen milions de visitants. L’agroalimentació —oli, vi, fruita, arròs del Delta, ramaderia, indústria transformadora...— aporta diversificació i arrelament territorial.
A tot això, s’hi afegeix un ecosistema de coneixement cada vegada més sòlid, amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) com a motor de formació, recerca i generació de talent, i amb centres tecnològics com Eurecat i diversos instituts de recerca (ICIQ, ICAC, IPHES...). Segons el rector de la URV, Josep Pallarès, els casos d’èxit de spin-offs universitàries, les aliances TECNIO i iniciatives com el Hub Foodtech & Nutrition demostren que la connexió entre recerca, innovació i empresa és decisiva per guanyar competitivitat. Projectes com el Clúster TIC Catalunya Sud, la química verda, la descarbonització o l’hidrogen renovable confirmen aquesta dinàmica positiva. El territori disposa de capital humà qualificat, infraestructures científiques, empreses fortes i una posició geoestratègica notable.
El territori disposa de capital humà qualificat, infraestructures científiques, empreses fortes i una posició geoestratègica notable
També cal destacar el teixit associatiu empresarial, amb entitats com la Fundació Gresol, que mitjançant les seves jornades i trobades de directius impulsa la connexió i la dinamització econòmica. Tal com recorda Clara Brull, el potencial de la demarcació pivota sobre les “3T: Territori, Talent i Tecnologia”, una bona manera de sintetitzar les seves principals fortaleses.
Baixa productivitat, digitalització i el problema de la connectivitat
Pel que fa a les debilitats, la productivitat empresarial es manté per sota de la mitjana catalana, un factor que limita la competitivitat del territori. La dimensió reduïda de moltes pimes dificulta assolir escales òptimes en inversió i internacionalització, i alhora persisteix la necessitat de reforçar la qualificació professional per donar resposta a una indústria cada vegada més tecnificada. Natàlia Segura, sòcia directora de The Skeye, recorda que la digitalització progressa de forma molt desigual entre les pimes, una bretxa que frena la productivitat i la capacitat d’adaptació del teixit empresarial.
Tot i el paper estratègic del Port de Tarragona, l’entorn logístic encara arrossega mancances importants en connectivitat ferroviària i intermodalitat, agreujades pel retard del Corredor Mediterrani i per la falta d’enllaç ferroviari amb l’aeroport de Reus. A més, els colls d’ampolla de la mobilitat —amb col·lapses constants a l’AP-7— continuen limitant la competitivitat del territori.
La millora de les connexions no només reforçaria la competitivitat empresarial, sinó que, en un context de teletreball mixt cada vegada més estès, ajudaria també a retenir i atraure talent al territori. Com recorda Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, “la indústria química i el Port són dos motors; l’activitat empresarial ja percep el creixement del tràfic de creuers i mercaderies, però perquè el Port mantingui la seva competitivitat cal que el territori disposi d’infraestructures prioritàries”.
Les xifres oficials d’atur no recullen els treballadors fixos discontinus del turisme i l’hostaleria durant els períodes d’inactivitat
Cal tenir present que el Camp de Tarragona, l’interior i les Terres de l’Ebre conviuen amb realitats i problemàtiques diferents, que poden ser percebudes amb matisos diferents des de Tarragona o Reus respecte a Valls o Tortosa. A més, sectors com el turisme tenen estacionalitat, amb impacte directe sobre l’estabilitat i la qualitat de l’ocupació. Per això, les xifres oficials d’atur no recullen els treballadors fixos discontinus del turisme i l’hostaleria durant els períodes d’inactivitat, fet que significa que la realitat laboral del territori és més fràgil del que mostren les estadístiques.
La transició energètica com a camí a seguir
Pel que fa a les oportunitats, el territori viu un moment clau. La química verda, la descarbonització, l’hidrogen renovable, l’economia circular i les energies netes ofereixen un ampli potencial de creixement. La gestió forestal continua sent una assignatura pendent que, ben orientada, podria convertir-se en una oportunitat en un context de canvi climàtic.
El desplegament del Corredor Mediterrani pot situar el Port de Tarragona i el seu clúster industrial en una posició privilegiada dins les rutes europees. Entre altres infraestructures pendents destaca l’estació intermodal. Tal com assenyala Francesc Faiges, president de la Cambra de Comerç de Tortosa, la logística serà “el nou motor dels territoris competitius”: aquesta estació podria convertir les Terres de l’Ebre en un autèntic hub del sud de Catalunya. Millorar la connexió real entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre seria un factor multiplicador per al conjunt del territori.
L'estació intermodal del Corredor Mediterrani podria convertir les Terres de l'Ebre en un autèntic 'hub' del sud de Catalunya
La saturació de Barcelona pot esdevenir una oportunitat: si les comunicacions milloren, viure a una hora de la capital amb millor qualitat de vida i habitatge més assequible pot atreure talent i nova activitat econòmica cap al territori. El turisme també té marge de creixement si avança en desestacionalització, diversificació i sostenibilitat. Realitats com PortAventura han demostrat que és possible generar activitat més enllà de l’estiu.
En aquesta línia, Arnau Farré i Miquel Àngel Fuster, del Col·legi d’Economistes, recorden que “el territori pot aprofitar grans projectes que contribuirien a desestacionalitzar el turisme i dinamitzar l’activitat econòmica”, com Hard Rock, una iniciativa que genera debat i no té consens unànime. El turisme cultural i l’enoturisme tenen un recorregut excepcional: Tarraco, el modernisme de Reus i les catedrals del vi —com la de Rocafort de Queralt—, la calçotada, els castellers, la Ruta del Cister, Santes Creus, Poblet i Vallbona, en són exemples. Les DOQ Priorat, DO Montsant, DO Terra Alta, DO Tarragona i DO Conca de Barberà, juntament amb l’oli de la DO Siurana, configuren un mosaic de gran qualitat i projecció.
Tot això s’articula sobre un paisatge extraordinari que abasta les Terres de l’Ebre, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà. Com apunten Anton Aubia i Marc Parés: “És un patrimoni natural encara poc aprofitat i amb un enorme potencial de futur”. Antoni Pont, president d'honor de Borges, recorda que el Centenari d’Antoni Gaudí és una oportunitat per projectar Tarragona al món a través del seu patrimoni cultural.
Si les comunicacions milloren, viure a una hora de la capital amb millor qualitat de vida i habitatge més assequible pot atreure talent i nova activitat econòmica cap al territori
La URV i els centres tecnològics també tenen una oportunitat destacada per impulsar la transferència de coneixement i la creació d’empreses intensives en tecnologia. Un exemple és el projecte de la Gigafactoria d’IA a les Terres de l’Ebre, que mostra la capacitat d’atraure iniciatives d’alt impacte. Jordi Ciuraneta, president de Pimec Tarragona, assenyala també dues palanques clau de futur: la creació de l’Àrea Metropolitana de Tarragona, que pot reforçar la cohesió territorial i activar dinàmiques compartides més enllà dels límits municipals, i els fons de transició nuclear, una oportunitat per transformar els 96 municipis implicats i generar noves trajectòries de desenvolupament.
Tot això és especialment rellevant en un territori on gairebé vuit de cada deu empreses (79,39%) formen part del sector serveis, un nivell de terciarització que, ben orientat, pot generar activitat en turisme de qualitat, cultura, salut, logística i serveis corporatius, tal com recull el Pla Estratègic de Promoció Econòmica i Ocupació 2025–2027 de la Diputació de Tarragona.
Despoblament, canvi cliàtic i preus energètics
Finalment, entre les amenaces destaca la volatilitat dels preus energètics, que afecta de manera directa la indústria química i altres sectors intensius en energia. A això s’afegeix l’enduriment regulador europeu, que pot incrementar costos i reduir la competitivitat de sectors tractors. En l’àmbit logístic, la competència d’altres ports és cada vegada més forta, especialment en tràfics de mercaderies i creuers.
El canvi climàtic pot condicionar activitats estratègiques: la sequera i l’escassetat d’aigua afecten l’agricultura i la indústria; l’augment de temperatures i els episodis extrems poden impactar el turisme de litoral; i la pèrdua de biodiversitat posa en risc sectors com el pesquer. En aquest context, es fa imprescindible invertir en infraestructures del cicle de l’aigua i potenciar la reutilització per garantir activitat econòmica i sostenibilitat.
La dificultat per retenir talent qualificat pot limitar el creixement futur si no s’aborda amb polítiques actives de formació i atracció de capital humà
El sector primari afronta altres reptes: despoblament rural, envelliment agrari i manca de relleu generacional. Les tensions geopolítiques globals —guerres comercials, inestabilitat al Pròxim Orient o desajustos en les cadenes de subministrament— poden alterar els fluxos de matèries primeres essencials per al complex petroquímic i per a altres indústries del territori. Finalment, la dificultat per retenir talent qualificat pot limitar el creixement futur si no s’aborda amb polítiques actives de formació i atracció de capital humà.
Amb aquest escenari, la demarcació afronta una etapa decisiva. Disposa d’actius excepcionals que li confereixen una gran capacitat de resiliència. Però perquè aquest potencial es tradueixi en creixement sostingut cal que tots els actors polítics, econòmics i socials treballin amb una agenda compartida. Si el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre alineen les seves fortaleses, tenen tots els ingredients per convertir-se en un dels principals motors econòmics del Mediterrani.