L'AMB a preu de zona 1: així es paguen les noves tarifes del transport públic

Els divuit municipis que s'han integrat a les tarifes de la primera corona hauran d'assumir un nou impost, que repercutirà en els ciutadans

El tribut metropolità és el nou impost a divuit municipis de l'AMB per finançar les tarifes de zona 1 | Artur Ribera
El tribut metropolità és el nou impost a divuit municipis de l'AMB per finançar les tarifes de zona 1 | Artur Ribera

Divuit municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s'han incorporat des de l'1 de gener de 2019 a les tarifes de la zona 1 del transport públic. D'aquesta manera, l'Autoritat del Transport Metropolità ha uniformitzat el cost de moure's entre 36 pobles de l'AMB. Per exemple, anar de Cerdanyola del Vallès a Barcelona o de Molins de Rei a l'Hospitalet amb un bitllet senzill ha passat de costar 3,10 a 2,20 euros. I el preu de la T-10 s'ha reduït gairebé un 50%, de 20,10 a 10,20 euros. Una mesura amb la voluntat de potenciar l'ús del transport públic.

Més info: Transport públic: la zona 2 ja és zona 1

Però hi ha una contrapartida. I és que el cost d'aquestes noves tarifes no és gratuït. De fet, els càlculs de l'administració apunten que el cost pot arribar fins als 23 milions d'euros, 17 dels quals es finançaran a través de l'Àrea Metropolitana. I tot plegat tindrà una repercussió directa pels ciutadans dels divuit municipis que des d'aquest 2019 gaudeixen dels preus de la primera corona. Aquesta repercussió es diu tribut metropolità, un impost que ja pagaven els divuit municipis que formaven part de la zona primera i que a partir d'aquest any també hauran de pagar la resta.

Com es paga el tribut metropolità?

El tribut metropolità es carrega als ciutadans a través de l'Impost sobre Béns Immobles i es cobrarà cap a l'estiu. Això vol dir que seran els propietaris dels immobles els que pagaran la incorporació a la tarifa plana metropolitana del transport públic.

La fórmula de càlcul de l'impost es fa en base al valor cadastral dels immobles. En aquesta xifra se li aplica un tipus impositiu del 0,159% per obtenir el cost que suposarà el tribut metropolità per cada habitatge. És a dir, un immoble amb un valor cadastral de 100.000 euros haurà de pagar uns 160 euros de més en el seu rebut de l'IBI.

No hauran de pagar aquest tribut els habitatges de primera residència que no superin el valor cadastral de 45.389,47 euros. Els comerços i empreses sí que l'hauran d'assumir. Les famílies nombroses poden gaudir de bonificacions.

Així, aquesta és la fórmula per saber quant tocarà pagar de nou tribut metropolità: quantitat a pagar = valor cadastral * 0,159 / 100. El valor cadastral dels immobles es poden consultar per internet.

123 milions d'euros

Així, l'Àrea Metropolitana preveu recaptar uns 17 milions d'euros amb els diners provinents dels divuit municipis que s'han incorporat a les tarifes de la zona 1, que s'han d'afegir als 106 milions d'euros que ja aporten la resta de ciutats. En total, el tribut metropolità aportarà aquest 2019 a l'entitat supramunicipal uns 123 milions d'euros, segons les seves previsions.

A banda de finançar aquesta mesura del transport públic, el tribut metropolità també servirà per afrontar altres serveis prestats en l'àmbit de l'AMB, com actuacions relacionades amb el medi ambient i que afecten el Parc Natural de Collserola o les platges.

El govern de l'Àrea Metropolitana (Entesa, PSC i ERC) va aprovar el 18 de desembre el tribut pels divuit municipis, amb el rebuig de tota l'oposició. Un rebuig que s'ha estès en diferents municipis com Sant Cugat o Cerdanyola, que s'han posicionat en contra del cost que suposarà pels seus ciutadans.

Als tribunals

L'Ajuntament de Sant Cugat ha anat un pas més enllà i va anunciar que portarà la fórmula de càlcul del tribut metropolità als tribunals, ja que entenen que "no és justa ni equitativa". És l'únic municipi, per ara, que ha fet aquest pas.

Alcaldessa de Sant Cugat: "[La fórmula de càlcul] no és justa ni equitativa"

Des de Sant Cugat consideren que el nou tribut té "defectes tècnics" i es basen en el fet que dos contribuents iguals pagaran quantitats diferents segons l'any de la valoració cadastral del seu immoble. "Segons el moment en què t'ha tocat fer la valoració cadastral, et toca paga més o menys. Pot haver-hi variacions del 60%. No és una forma equitativa", va al·legar l'alcaldessa, Carmela Fortuny.

L'Àrea Metropolitana, a cost de zona 1

Aquests són els divuit municipis que s'han integrat a les tarifes de la primera corona i que hauran d'assumir el nou tribut: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat.

Més info: Les localitats de la segona zona tarifària del transpor públic s'integraran a la primera

Aquests són els municipis que ja formaven part de la zona 1 i que ja pagaven l'impost: Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, El Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Viladecans.

Així, els ciutadans es poden moure entre aquests municipis, que integren l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb les tarifes de la zona 1. Cal destacar que els primers divuit municipis no han canviat de zona, sinó que s'ha establert una tarifa plana metropolitana. Per tant el cost d'anar a altres ciutats fora de l'AMB com Sabadell i Terrassa no ha variat i anar de Cerdanyola, Barberà o Sant Cugat fins a les capitals del Vallès segueix sent el mateix.

Avui et destaquem
Comentaris