Escolta l'article ara…
Barcelona fa molts anys que està instal·lada a l'epicentre culinari mundial, i per mèrits compartits. Però mai no està de més que algú la situï encara més al mapa. Aquesta setmana hem rebut la notícia que els The Best Chef Awards se celebraran a la capital catalana els pròxims dies 13 i 14 de desembre. Un esdeveniment que posarà, una vegada més, el focus mundial sobre els nostres carrers. Es tracta d'un esdeveniment internacional molt celebrat (i també discutit) pel sector, que ja ha encimbellat un dels grans temples de la gastronomia basca actual, l'Asador Etxebarri, de Bittor Arginzoniz, com a número u del seu podi.
A més, aquesta sonada efemèride s'ha anunciat pocs dies després de conèixer un altre elenc de premiats: el dels TheFork Awards 2026, que han donat joc a la culinària catalana. En concret, molts hem celebrat la notícia que els restaurants Casa Fiero, Direkte, Macambo i Melós han estat reconeguts en aquesta edició.
Barcelona concentra el nombre més gran de restaurants finalistes, cosa que evidencia el bon múscul que manté el sector català
Una cinquena edició en què Barcelona concentra el major nombre de restaurants finalistes, cosa que evidencia el bon múscul que manté el sector català, malgrat el difícil moment que travessa la restauració en el seu conjunt. Encara que hagi estat Caja de Cerillas, el restaurant d'Enrique Valentí, el que s'ha emportat el People’s Choice Award, després de convertir-se en el més votat pels usuaris de la plataforma, la capital catalana pot treure pit. No en va, aquests premis de la crítica popular —la dels comensals— serveixen, en paraules de Jay Kim, Country Manager de TheFork a Iberia, “per a recolzar l'emprenedoria gastronòmica i donar visibilitat als projectes que contribueixen a transformar el sector”. Quins restaurants han estat premiats a Barcelona i què ens explica la seva taula?
Casa Fiero: La casa de menjars popular

Els quatre finalistes barcelonins dibuixen un mapa molt variat de la ciutat: una casa de menjars de vocació popular, una barra gastronòmica que mira al Mediterrani i a Àsia, una proposta peruana contemporània i un restaurant que defensa la cuina de territori des d'una mirada molt personal.
Al número 89 del carrer Londres, a l'Eixample, Casa Fiero és el segon projecte de Víctor Ródenas, Marc García i Xavi Moragas, el trio que sosté també el restaurant Maleducat, a Sant Antoni. Ells mateixos el defineixen com el germà ni petit ni gran de Maleducat, i la fórmula s'entén en asseure's a taula: un local acollidor, amb certa elegància clàssica i picades d'ullet modernes que alleugereixen l'ambient. Un lloc per menjar sense cerimònies amb una carta d'extensió justa, que recupera el receptari de sempre i el posa al dia amb producte de temporada. Recomanables són els seus macarrons amb rostit de tres carns, gratinats amb formatge i servits en una paella petita, que s'han convertit en un dels seus plats fetitxe, juntament amb els ous ferrats amb gamba i cansalada, l'amanida de tomàquet o els porros escalivats.
La brasa i els guisats en cassola són l'ànima de la casa, i entre els plats de mar destaca un llobarro el greix del qual es converteix en un pil-pil lleuger. També hi ha espai per al caprici carnívor: la coca de picanha madurada, amb rovell fumat i formatge de Maó curat, va ser un dels plats que més va sorprendre la Guia Michelin. Amb un tiquet mitjà que oscil·la entre uns 40 euros i els 55, segons com s'animin els comensals, i una bona representació de vins catalans i còctels interessants, s'entén que hagi nascut amb vocació de valor segur.
Direkte: el salt del místic local de la Boqueria a l'Eixample
Direkte és la barra com a escenari de vida. I el seu nou emplaçament és la segona vida d'un projecte que va néixer el 2018 al voltant del mercat de la Boqueria i que el 2025 es va mudar al número 200 del carrer París. Al capdavant segueix l'esmunyedís Arnau Muñío (Cerdanyola del Vallès, 1982), que ha convertit la barra en el centre de l'experiència: una barra baixa, en la qual cuina davant dels comensals i en la qual cada cuiner prepara els plats per a tres clients.
Aquí segueix la influència japonesa que Muñío arrossega des dels seus anys al voltant de Ferran Adrià; es nota en la vaixella, en els productes i en el ritme del servei, encara que ell mateix reconeix que no sap ja on acaba la cuina catalana i comença la japonesa. Aquesta barreja la trobem en plats com l'esqueixada de tonyina amb crema de pinyons, els espàrrecs amb soja i vinagre d'arròs o les múrgoles farcides de peu de porc i castanya, o en unes faves amb brou de calamar, amb el cefalòpode i el suc de les faves servits al costat. La proposta de Muñío orbita en diversos menús degustació, des d'un de set plats fins a un altre de dotze que només se serveix per encàrrec. Es completa a més amb un obrador propi de fermentació i conservació, del qual surten misos, vinagres i envinagrats que donen caràcter a una cuina d'investigació i aprofitament.
Tot apunta que Direkte aconseguirà la seva primera estrella
La seva nominació arriba ni més ni menys que de bracet de Paolo Casagrande (Lasarte) i dels germans Sergio i Javier Torres (Cocina Hermanos Torres), dos restaurants amb tres estrelles Michelin. Potser és una picada d'ullet del que pugui passar al desembre a la gala Michelin, on tot apunta que Direkte aconseguirà la seva primera estrella, i els TheFork solen considerar-se una petita avantsala de la guia vermella. De moment, la Guia Michelin ja destaca la seva audàcia en les combinacions i el seu interès pel mar i els vegetals.
Macambo: el Perú sincer de Roberto Sihuay
La cuina peruana té diversos representants a Barcelona i un està entre els millors i -per això- en aquesta llista popular: Macambo. Com ja vam explicar a Via Empresa, Sihuay va ser un dels noms que van ensenyar a la ciutat què era un ceviche o una causa quan gairebé ningú ho sabia, primer al capdavant de Ceviche 103 i després com a cuiner viatger. Va dirigir la Cantina Canalla d'Eivissa i va ser cap de cuina de Virgilio Martínez al Lima London, el primer peruà del món amb estrella Michelin. La seva tornada a casa, de la mà d'un soci compatriota i a la zona alta de la ciutat, és una declaració d'intencions: un restaurant per a qui vol descobrir coses més enllà del ceviche, amb plats que sonen a receptes peruanes, però reinterpretades segons la seva mirada.
La carta recorre la costa, la serra i la selva, i barreja memòria, tècnica i reinterpretació. El ceviche no hi falta, en versió clàssica, mixta o de rocoto amb chicharrón, però la proposta va molt més enllà. El nigiri de causa andina amb wagyu i huacatay substitueix l’arròs per una suau causa limeña, i el pastís de choclo és una lasanya peruana de blat de moro, vedella estofada amb ají rocoto i formatge fos. Hi ha també picades d’ullet nikkei, plats italoperuans com la vieira a la parmesana amb ají amarillo, la llobarro fregida amb salsa chupe i trinxat de iuca o els daus de garrí confitat amb escabetx. Per tancar, els picarones amb mel de figa i gelat de lúcuma, elaborats per les germanes del xef, que tenen el seu propi negoci de rebosteria amb fruites tropicals.
El nom també explica una història. En nàhuatl, macambo significa “menjar dels déus” i és el nom d’una fruita amazònica emparentada amb el cacau, que apareix en una de les postres. El menjador, amb una decoració de fustes i textures naturals que evoca la selva sense caure en el folklorisme, compta amb una terrassa molt agradable. El preu mitjà ronda els 50-60 euros, i entre setmana al migdia hi ha un menú de 22 euros que ha funcionat molt bé a la zona.
Melós: el territori de Miquel Pardo, amb un arròs per tancar
Completa la representació barcelonina Melós, el restaurant que Miquel Pardo (Onda, 1989) va obrir el novembre de 2025 al número 303 del carrer Mallorca, en el local on hi havia el bar de vins El Tros. Pardo es va fer un nom amb Cruix, la casa que va sacsejar l’escena arrossera de la ciutat amb els seus arrossos secs, de capa fina i amb socarrat, i que li va donar fama de gran arrosser; però la seva cuina era massa petita per a tot el que volia explicar. Melós és la resposta: alta cuina sense gadgets superflus, on el producte i el territori manen sobre el decorat. Aquest recorregut li ha valgut recentment el títol de Millor Cuiner 2026 al Gastronomic Forum Barcelona, i aquest estiu el restaurant va entrar en la selecció de la Guia Michelin 2026.
La proposta de Pardo mira al Mediterrani i al territori català i valencià, i s'articula en menús degustació que connecten els records d'infància del xef amb el producte de temporada. El recorregut arranca amb Llar i Serra, un aperitiu amb embotit de conill que remet a la serra d'Espadà, prop del seu poble natal, i segueix amb passes com el dedicat a l'oliva i la taronja, o “Guatlla: vida i mort”, un plat de temporada amb nom poètic. Entre els més celebrats hi ha el bolet de castanyer amb anguila i els peus de porc amb turbot, un mar i muntanya potent i melós. La part salada acaba, com no podia ser d'una altra manera, amb un arròs (aquest estiu, amb escamarlà), i les postres recuperen el territori amb mandarines o fartons amb orxata. A això se suma un celler de 220 referències, amb 27 opcions per copa. És un altre dels restaurants que sonen amb força en les quinieles de la pròxima gala Michelin.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat