Escolta l'article ara…
Pensi un moment en l’últim que va llençar a les escombraries de la seva cuina. Un tomàquet tou, mig pot de llegums, el pa de fa tres dies. Són deixalles petites que no semblen un gran problema. Però ho són. Segons el ministeri espanyol d’Agricultura, cada espanyol va malgastar el 2025 una mitjana de 24,3 quilos o litres de menjar i beguda a casa seva. I és que, segons dades oficials, les llars generen fins al 97,5 % del malbaratament comptabilitzat. Fora de casa, aquesta minva es queda en el 2,5 %. A Catalunya, un estudi de la Generalitat que va analitzar les escombraries orgàniques de més de cinc-cents domicilis va estimar uns 21,56 quilos per persona a l’any, gairebé 64 per una família de tres membres.
Per sensibilitzar sobre aquest escenari i què podem fer cadascú a la nostra cuina, cada any es posa en marxa la iniciativa Gastrorecup. Aquesta ja va per la cinquena edició. Més de 100 restaurants catalans hi participen, una xifra rècord, dins de la campanya Aprofitem els aliments del Departament d’Agricultura, que es va presentar el passat 28 de setembre i que durarà fins a l’1 de novembre. En què consisteix? La iniciativa, impulsada per la popular xef Ada Parellada juntament amb el Departament, proposa per als restaurants elaborar menús a vint euros a partir d’aliments que van quedar fora del circuit comercial per motius estètics o per excés de producció. La cita és ja un referent de gastronomia sostenible a la qual s’apunten cada any més restauradors.
Cada espanyol va malgastar el 2025 una mitjana de 24,3 quilos o litres de menjar i beguda a casa seva
En l’anterior edició van col·laborar més de 30 empreses agroalimentàries que van cedir el seu producte als restaurants. La xarxa reuneix establiments de les quatre províncies, des de Ca la Nuri, Semproniana o Teòric a Barcelona fins a L’Antic Molí a Ulldecona o La Barraca a L’Ampolla, a més de diverses escoles d’hostaleria sempre molt sensibilitzades a explicar als seus alumnes aquesta part de la gestió del negoci que, moltes vegades, queda fora. Pots trobar totes les adreces que hi participen en aquest mapa.
Aquesta cinquena edició reuneix més de 100 restaurants catalans, batent les seves pròpies xifres. A més, la iniciativa guanya dimensió social: el 26 d'octubre, el menjador de l'Hospital de Campanya Santa Anna de Barcelona servirà un dels seus àpats amb producte recuperat. Com són els menús? El menú de Gastrorecup no es coneix fins a asseure's a taula i sempre se serveix a taula completa. Aquesta sorpresa és la clau de l'experiència. Per què? Ningú tria un plat: es cuina amb el que hi ha, i surt bo. El comensal descobreix així que un ingredient “lleig” o sobrant i que probablement hauria acabat en aquella galleda de les escombraries que comentàvem no és un residu, sinó matèria primera. I s'emporta la pregunta a casa: si un cuiner resol un menú amb allò que sobrava, per què jo llenço el que em sobra? Puc gestionar el que compro, organitzar-me millor i amb el sobrant ser més creatiu? Segurament sí.
En paral·lel a aquesta consolidada iniciativa, la Marató d’Espigolades té la mateixa missió, però des de l'altre extrem de la cadena. El 18 d'octubre, els seus voluntaris colliran al camp fruites i verdures descartades per criteris estètics o de mercat, encara que aptes per al consum, i les destinaran a entitats socials. És gratuïta, oberta a totes les edats i no demana experiència prèvia, encara que sí inscripció. Es tracta d'una altra estratègia per conscienciar el consumidor que l'estandardització del supermercat amaga un malbaratament productiu que no podem (ni volem) assumir. Qui ha vist una caixa de fruita perfectament bona rebutjada per la seva mida mira diferent la prestatgeria del súper.
I aquí hi ha el punt de fons, en com comprem. Feu la prova: en ple gener, tomàquets d'aspecte impecable. Al febrer, síndries o préssecs, que són fruita d'estiu. I al carretó d'agost, entre el meló i les nectarines, alguna xirimoia despistada, fruita tardorenca de manual. I tot això té un cost que no es veu a l'etiqueta. Segons l'organització europea d'informació alimentària EUFIC, un tomàquet cultivat a prop, però fora de temporada, en un hivernacle calefactat, deixa més petjada de carboni que un de temporada cultivat a Espanya i enviat al Regne Unit, perquè els hivernacles gasten molta energia.
La Marató d'Espigolades vol conscienciar el consumidor que l'estandardització del supermercat amaga un malbaratament productiu que no podem (ni volem) assumir
Un estudi de Fork Ranger va en la mateixa línia: els tomàquets espanyols venuts a Suïssa tenen menys petjada, transport inclòs, que els conreats allà en hivernacle. La conclusió sorprèn: en general, l'impacte del transport, per llunyà que sigui l'origen, és menor que el del cultiu fora de temporada. Importa tant o més el quan que el quants quilòmetres.
No ho volem veure i no ens ho preguntem, però el Govern ja ha posat l'assumpte en la seva agenda i acaba d'aprovar el Pla estratègic 2026-2030 contra el malbaratament, amb un primer pla d'acció per a 2026 i 2027. L'estratègia política suma, però cap pla buida per nosaltres la nevera ni omple el carretó amb cap. El valuós d'aquestes iniciatives és que no ens sermonegen: ens donen menjar i ens fan pensar. Si sortim de la taula o del camp comprant el que toca i aprofitant el que comprem, haurà valgut més que qualsevol campanya.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat