Fa poques setmanes el Barça es va desplaçar a Alacant per disputar un partit del Campionat d’Espanya (aquella competició que els mitjans estranyament anomenen Copa del Rei) contra un equip menor amb un nom ben curiós, més propi d’un tren: el Club de Fútbol Intercity. Al darrere d’aquest equip alacantí hi ha una iniciativa molt interessant dins del panorama futbolístic estatal, com és la primera sortida a borsa d’un equip espanyol.
Anem a pams. El 2017 existia un club a Sant Joan d’Alacant (Alacantí) que va passar a mans d’un grup d’inversors que li van modificar la denominació i tota la imatge corporativa. L’estiu d’aquell any va passar de ser una entitat esportiva a una Societat Anònima Esportiva (SAE). No entrarem en el debat de si l’objectiu d’un club ha de ser guanyar partits o guanyar diners, perquè totes dues coses són necessàries i es retroalimenten mútuament, però sí que resulta d’interès contemplar com el projecte ha anat evolucionant des que va ser concebut i, sobretot, veure la seva sortida a borsa. La nova era de l’entitat va començar a caminar la temporada 2017/18 a la Primera Regional valenciana, és a dir, al sisè nivell del sistema de lligues del futbol estatal. Des d’aleshores, els ascensos de categoria van ser el pa de cada dia de l’Intercity: una temporada a Primera Regional, una a Regional Preferent, dues a Tercera, una a Segona RFEF i, actualment, després del quart ascens en cinc anys, el club competeix a la Primera RFEF, el que vindria a ser l’antiga Segona Divisió B d’abans de la reforma de categories que es va dur a terme durant la pandèmia.
No és cap secret que l’objectiu de l’entitat és pujar un esglaó més, perquè l’entrada a la Segona Divisió implica fer-se un forat al futbol professional i que els diners comencin a rajar. En altres paraules, en totes les categories per sota del futbol professional la norma és perdre diners, de manera que la lluita per pujar a aquesta categoria tan desitjada és un desafiament a vida o mort per a un club com l’Intercity, perquè pot suposar la seva supervivència definitiva. Per posar-hi xifres, direm que la temporada 2019/20, l’entitat va facturar uns 315.000 euros, la 2020/21 al voltant de 221.000 (amb pandèmia), la 2021/22 se’n va anar fins els 395.000 euros. El que suposa atansar-se a les categories superiors del futbol queda ben clar quan comprovem que enguany, jugant a la divisió superior del futbol semi-professional, el pressupost és de 4 milions d’euros, deu vegades més gran que el que tenien només una categoria per sota. Això sí, les pèrdues també van escalant conforme es pugen categories: un milió el 2020, 2,3 milions el 2021 i 5 milions el 2022.
Només amb els drets de televisió, un equip de la segona divisió es garanteix un mínim de set milions d’euros
Com es pot comprovar, els salts entre categories no són pas lineals, sinó gairebé exponencials. Si aconsegueixen pujar a Segona Divisió, només amb els drets de televisió tindrien garantit un mínim de set milions d’euros, que és gairebé el doble de tots els ingressos pressupostats a la categoria actual (Primera RFEF). Això sí, de tant en tant pot tocar la loteria, com li ha passat aquesta temporada a l’Intercity, que ha tingut la sort que el bombo del Campionat d’Espanya l’ha emparellat -com recordaven al començament d’aquest article- al FC Barcelona. A banda de l’exposició mediàtica que suposa enfrontar-se als blaugrana, hi ha un factor financer fonamental, i és que només amb la venda de localitats d’aquell dia els alacantins van recaptar prop d’un milió d’euros, és a dir, una quarta part del seu pressupost en un sol partit.
Entremig de tot això, el 29 d’octubre del 2021 es va convertir en el primer club en cotitzar a borsa. Però, compte, ara no el busquin als llistats habituals del mercat continu, i encara menys als de l’índex selectiu Ibex35, perquè l’Intercity cotitza a un mercat especial, un de dissenyat per a petites empreses i que es diu BME Growth. I és que el volum del club és realment reduït, de només 2,5 milions d’euros. Quan les accions van començar a cotitzar, ho van fer a un preu a de 1,60 euros. En el seu debut al parquet, els títols es van revaloritzar un 40% de cop. Després de patir moltes oscil·lacions, avui dia el seu preu és de 0,26 euros. Tampoc no cal espantar-se gaire per aquesta davallada, perquè el volum d’accions al mercat és molt escàs i qualsevol factor extern pot provocar moviments molt accentuats. En tot cas, com que és de domini públic que el club no serà negoci fins que no aconsegueixi l’ascens a la categoria d’argent del futbol estatal, avui dia només es viu al terreny de les expectatives, com si fos un joc de tot o res.
Que un club cotitzi a borsa és una anomalia a l’Estat espanyol, però està normalitzat a Europa, on Juventus o Ajax ja fa temps que es passegen pels parquets
Que un club cotitzi a borsa és una anomalia a l’Estat espanyol, però està força normalitzat a Europa, on entitats històriques com la Juventus o l’Ajax ja fa temps que es passegen pels parquets. En el cas dels italians, un terç del seu capital cotitza lliurement en borsa perquè el paquet principal (64%) és en mans de la societat Exor, que controla la família Agnelli. Recentment, amb la sanció de 15 punts que ha rebut el club per irregularitats comptables, hem pogut veure com les accions es despenyaven fins a un 13%. El cert és que la Vecchia Signora no es pot considerar cap gran negoci per als qui hi hagin invertit a través del mercat perquè mai ha recuperat els preus als que va començar a cotitzar allà per al començament del segle XXI. Si en aquell moment va arribar a tenir valoracions properes als 4 euros, avui dia les seves accions oscil·len al voltant dels 30 cèntims.
En el cas de l’Intercity, els accionistes actuals segurament aconseguirien unes plusvàlues considerables si es compleix el pla de pujar de categoria, perquè la valoració del club avui dia incorpora en bona mesura que l’entitat no és capaç de guanyar diners i que necessita injeccions de capital de forma recurrent. Estarem atents per veure quin futur espera al club alacantí.