Les darreries d'agost són un moment crític per a molts catalans: per a alguns, marca l'inici del nou curs laboral; per a uns altres, suposen els últims dies sense despertadors, transport públic i videotrucades. Intercanviar el para-sol, la crema solar i el còctel per l'oficina i el tercer cafè a les onze del matí no és una jugada apreciada per tothom, i és per això que el mes de setembre és una època marcada per l'aparició d'afeccions mentals. La síndrome postvacacional és, possiblement, una de les més conegudes, però no l'única; la síndrome d'esgotament professional, conegut popularment com a burnout, o les malalties que apareixen durant les mateixes vacances tenen una relació més que estreta amb la gestió de la jornada laboral durant la resta de l'any.
Ho deixa ben clar Aleix Hildebrandt, psicòleg sanitari i fundador del centre manresà ILDE Psicologia, que atén telemàticament VIA Empresa per visibilitzar les bones (i males) pràctiques que cal seguir abans, durant i després de l'aturada estiuenca. Amb vuit anys d'experiència professional i més de 900 pacients, Hildebrandt ha estat Referent de Benestar Emocional a l'Institut Català de la Salut i combina les consultes amb pacients amb la docència com a professor de Psicologia de la Clínica i de la Salut i Tractaments Psicològics a la Universitat Carlemany. Els n'avancem un espòiler: respectar les vacances és “sagrat”.
Què és la síndrome postvacacional i quins símptomes té?
Tècnicament, el nom de síndrome postvacacional no és correcte i no està reconegut clínicament, però en llenguatge més planer és tot un conjunt de símptomes que sorgeixen després de les vacances. Durant les dues o tres setmanes posteriors al retorn, pot haver-hi insomni, alguns moments de símptomes somàtics, a vegades una mica d’anhedonia (el fet de no sentir plaer), o a vegades inclús qüestionaments de si la feina en què treballem és la feina que ens agrada.
Com es combat aquest conjunt de símptomes?
En primer lloc, fent un retorn gradual a la feina. Això vol dir no tenir els primers dos o tres dies amb treball de molta intensitat. L’ideal és tenir les tasques programades, com ara dedicar un matí a llegir tots els correus, un altre dia a fer una actualització de com estan tots els projectes pendents… No fer tota la feina de cop i, sobretot, tenir un ritme d’aterratge. Senzillament, col·locar-se, i a partir d’aquí començar a treballar. Moltes vegades passa el contrari: hi ha una exigència laboral alta i només entrar a treballar ja se’t demanen un munt de coses que estan pendents i que els companys no han pogut cobrir, és a dir, començar a apagar focs. L’ideal és fer un in crescendo, com a l'esport. El que no busquem de cap manera és fer canvis radicals. I també desaconsellem molt sovint estirar les vacances, sobretot si són amb vols internacionals, fins a l’últim dia. Tornar el diumenge al vespre, a última hora, del Canadà, els Estats Units o la Xina… ha d’haver-hi una mica d’espai per amortir el canvi de rutines.
És recomanable dur a terme alguna preparació durant els dies previs a la tornada, o bé gestionar la transició un cop s’ha tornat a la rutina?
Si fem accions per tornar-nos a preparar a la feina quan estem de vacances, realment no estem de vacances, estem semitreballant. Les accions han de quedar compreses dins del període d’inici de treball. Per què? Perquè és molt important poder diferenciar l’horari laboral del temps personal. I sovint hi ha persones que s’emporten la feina a casa, encara que no estiguin de vacances. M’ho he trobat aquest mateix agost, que amb segons qui contactis, estan de vacances, però continuen treballant. Un punt molt important és preparar-se per la tornada quan ja s’ha tornat. Quan estem de vacances, és sagrat respectar-les i fer-les. No ens serveix començar a llegir mails per anticipar feina, començar a estructurar la rutina… Això és donar-li un pes excessiu a la jornada laboral.
"Un punt molt important és preparar-se per la tornada quan ja s’ha tornat. Quan estem de vacances, és sagrat respectar-les i fer-les"
Quins efectes pot provocar la manca de desconnexió de la feina durant el període de vacances?
Quan una persona està pendent de la seva feina durant les vacances, sense tenir una desconnexió completa i, molt important, ha de responsabilitzar-se de tasques pràctiques durant les vacances, és una bona manera d’obrir la porta al burnout. De la mateixa manera que quan fem exercici físic necessitem un descans, estem privant la ment d’aquest descans merescut i encara fem aquesta gimnàstica cognitiva de continuar connectats a la feina. Dic tasques pràctiques, perquè ens trobem amb moltes persones que se'n van de vacances, però que estan pendents mentalment de la feina. Pensen: què farà el meu company? Allò s’haurà resolt? Aquell cas s’haurà acabat? S’haurà publicat allò?... Això és normal, és part de la inèrcia, aquí no hi ha cap problema. La qüestió és quan s’han de resoldre tasques pràctiques: fer contactes per correu electrònic, trucades, reunions…
Per què es donen aquests casos?
Moltes vegades és que no han aconseguit crear una xarxa fiable a la qual puguin delegar les tasques. Aquest és el motiu principal perquè no desconnecten. Recordo casos d’empresaris que hem tingut en consulta, que quan es treballa bé una xarxa de persones fiables en qui puguin delegar, poden gaudir molt més de les vacances i les famílies. I també els treballadors, que senten la pressió d’haver d’estar connectats, de respondre a aquesta mena de cordó umbilical que és el mòbil. Moltes vegades se’ls recorda que no tenen l’obligació de fer-ho, que ningú espera que ho facin, i que si ells estan pendents de les notificacions, whatsapps i correus mentre estan de vacances, el que han de fer és apartar tota la informació, silenciar els grups i, senzillament, concentrar-se en gaudir. Ja tindran temps per treballar.
Quines accions recomana per aïllar-se de tot allò vincular a l’esfera laboral?
La primera és saber dir que no. És una cosa que sempre costa. Després, de totes totes sempre recomanem que no s’emportin mai dispositius de feina: ni portàtils, ni mòbils… que sempre posin l’avís automàtic al correu, i que es desinstal·lin les aplicacions de correu electrònic que tinguin per la feina, si és que ho tenen al mòbil personal, que passa sovint. Sempre insistim que cal desinstal·lar tota mena de mètodes de comunicació empresarial, i que no contestin trucades, llevat que siguin de vida o mort. I com ho saps, si és greu, si no contestes? Si et truquen tres vegades, ja entendrem que ho és. Una altra cosa important és que, abans de marxar de la feina, cal tancar els projectes o, senzillament, posar-los en pausa. No cal acabar totes les feines, només que quedin resoltes: que se sàpiga qui i com les portarà o que quedin penjades a l’espera de quan tornem. I si depenen de nosaltres, deixar-les fetes al màxim possible, perquè quan tornem no siguin una càrrega excessiva.
"Sempre insistim que cal desinstal·lar tota mena de mètodes de comunicació empresarial durant les vacances"
Com s’han de preparar els traspassos per evitar trastocar les vacances dels companys i les pròpies?
És una qüestió d’organització corporativa. Les empreses han de poder respondre a les demandes, internes i externes, sense que hi hagi una persona en concret. Perquè si no, vol dir que les demandes són personadependents. I quan la informació només la té una persona, la corporació no pot respondre. Què es pot fer? Primer de tot, deixar organitzat quines són les demandes que habitualment respon aquesta persona i deixar protocols fets perquè qualsevol altra persona els pugui aplicar. I si no, fer un triatge del que és rellevant i del que és irrellevant: allò que necessita ser solucionat ara, i allò que pot ser solucionat al setembre, quan es torni a l’activitat habitual de l’empresa.
Els que més difícil ho tenen normalment són els autònoms, perquè moltes vegades no tenen una xarxa, són ells mateixos l’activitat econòmica, i tenen més incapacitat. Però sempre es recomana que una persona pugui ser capaç de delegar la seva feina i que la corporació encara funcioni. Una corporació que treballi en equip rarament nota aquesta dificultat. Es tracta, sobretot, de preveure i marcar protocols. Un exemple molt clar: imagina’t un despatx d’advocats en què la secretària se’n va de vacances. Un dels advocats que es quedi ha d’agafar el telèfon. El seu sector sempre té demanda, de delictes i detinguts n’hi ha 24/7, així que s’han d’organitzar.
És comú sentir que els autònoms no en tenen, de vacances. Com poden aquestes persones assegurar-se períodes de descans compatibles amb la seva manera de treballar?
Aquí depèn molt del volum de facturació i del volum de benefici dels autònoms. Si depens únicament del benefici mes a mes i no tens marge, si deixes de treballar un mes tindràs problemes econòmics. Però psicològicament sempre s’aconsella poder tenir una sensació de seguretat; potser, facturant una miqueta més els mesos anteriors, i anar-se’n de vacances tranquils. Perquè els problemes que ens trobem a les consultes és que tenen un marge molt baix de beneficis, i si deixen de facturar una mica, entren en pèrdues. Per tant, o intentar facturar una miqueta més durant l’any, o bé crear automatitzacions, i avui amb la intel·ligència artificial és molt més assequible, perquè la feina quedi aturada quan ells marxen.
És complicat.
L’essència és la previsió: poder deixar previst, respost, programat i creat un sistema que et permeti tenir els teus 15-20 dies en què no hagis d’estar pendent de res. Factures fetes, haver parlat amb proveïdors i, la part més complexa, atrevir-se psicològicament a respectar aquest període i donar-se el permís per fer vacances. En els autònoms no és tant una qüestió pràctica, com saber que tota la feina feta durant l’any necessita un descans i tenir una voluntat clara de posar una data d’inici i una data de final. Sense el descans vacacional, la resta no funciona. I com més bé descansem, més eficients som.
"Per a un autònom, la part més complexa és atrevir-se psicològicament a respectar aquest període i donar-se el permís per fer vacances"
Més enllà de la síndrome postvacacional i el burnout, quins altres problemes habituals afronten les persones en la tornada a la rutina?
Una cosa que passa sovint és que en els períodes de vacances, les persones es posen malaltes i pateixen afeccions de salut mental, com atacs de pànic. I per què apareixen durant les vacances? Moltes vegades, i això passa en general, si una persona té un ritme d’estrès molt alt durant l’any, quan el cos es relaxa una mica, apareixen les dificultats. Per què? Perquè no podien aparèixer abans. D’una manera bastant intel·ligent, el que fa la natura és que, si tenim un símptoma que ha d’aparèixer, com un atac de pànic, no ens el fa enmig d’una reunió; ens el fa quan pot sortir. Recordo un cas molt clar, d'una persona que estava de vacances, un diumenge, en un hotel a la Costa Brava, i tenia atacs de pànic. És el símptoma d’haver estat amb un nivell d’estrès molt alt i, a més a més, no haver-lo cuidat. El canvi dràstic cap a un ritme més tranquil fa que aflorin tots aquests símptomes.
Quins altres símptomes poden sorgir?
Molt de cansament, marejos, falta de concentració, una necessitat imperiosa de dormir moltes hores… i no és una qüestió de descans, parlo de voler, de necessitar dormir-les. A vegades apareix irritabilitat, un sentiment de buit, de dir “què estic fent jo amb aquesta feina”... Coses que, durant el dia a dia, no es poden plantejar.
Hi ha algun perfil de persona que tendeixi a estar més exposada a aquestes afeccions psicològiques?
Hi ha perfils concrets, i van relacionats amb la càrrega laboral. Com més càrrega laboral i menys estructura corporativa hi ha, més tendència pot haver-hi a aparèixer símptomes durant les vacances. Això vol dir que una persona amb baixa càrrega laboral i molta estructura està relativament protegida, perquè té a qui delegar i no té una gran quantitat de pressió. Però el cas contrari, com els autònoms, que han de fer les factures, el tracte amb el client, el producte o servei… són els qui més tenen aquesta tendència.
Quines bones pràctiques pot aplicar un empresari o algú amb un equip humà a càrrec seu perquè els treballadors evitin malalties durant les vacances i síndromes postvacacionals?
La primera és mantenir el contacte zero durant les vacances. Aquesta és innegociable. Segona, crear una estructura d’equip que permeti delegar les tasques; que allò que no pot cobrir un membre de l’equip ho pugui cobrir, almenys parcialment, un altre, i si no, que com a mínim quedi ordenada perquè quan l’altra persona arribi la pugui començar a fer. La tercera és respectar els ritmes: no sobrecarregar de feina abans de marxar perquè no sigui un canvi dràstic. Que l’última setmana no sigui una voràgine, sinó una setmana habitual i normal. I també una qüestió molt general, que no només és important durant les vacances, que és estar atent a les necessitats humanes. Això no vol dir que els gestors hagin de ser psicòlegs, però sovint funciona tenir algú especialitzat en psicologia dins dels equips perquè tot el que puguin ser malestars no aflorin dins dels equips, sinó que es quedin a l’àrea individual. Molts equips peten perquè una persona no està bé. I, a vegades, en aquests períodes vacacionals, reflexionem sobre com estem amb els nostres equips, i potser en realitat no hi volem tornar tan a gust. És una feina preventiva, que els malestars siguin atesos per un professional mentre dura la jornada laboral.
I un cop ja s’ha tornat a la feina?
Preparar la feina d’una manera ordenada, deixar un espai perquè es llegeixi el correu electrònic… i que no tot sigui una autoorganització de la persona. Fer acompanyament a la persona que torna de vacances, posar-la al dia, fer una reunió de situació… Això ajuda a aterrar, a saber cognitivament el que s’ha fet i el que no. Sovint, amb una reunió de 30 minuts ens estalviem molta feina d’investigació, de llegir correus, d’entendre i reentendre, de parlar amb l’equip… I tot això és feina del gestor.
"Totes les activitats que es puguin fer per construir comunicació, treball en equip i coordinació són extremadament importants"
Darrerament, en aquestes etapes han guanyat popularitat les activitats de construcció d’equip per marcar l’inici del nou curs laboral. Són recomanables, o és millor posar l’accent en altres qüestions?
Són superimportants. Totes les activitats que es puguin fer per construir comunicació, treball en equip i coordinació són extremadament importants. I no només en aquesta època, sinó en qualsevol moment de l’any. Si un equip està ben cohesionat, passa les dificultats d’una manera molt més eficient i molt més sana que no pas un equip poc cohesionat i al qual li falta comunicació. I el que dèiem abans, de fer una tornada progressiva, fer activitats que no siguin purament laborals, sinó de formació o d’equip, són una bona idea, perquè ajuden a tenir una bona comunicació amb els companys i ajuden a fer un aterratge.
Per tancar amb una mirada al sector: el retorn de les vacances és un dels punts forts de l’any per a les consultes de psicòlegs?
Es nota, es nota. De fet, els punts més alts acostumen a ser setembre-octubre i març-abril, amb setembre-octubre com el més alt. I parlant clar: és perquè les parelles han estat molt de temps juntes i hi ha hagut discussions i persones que s’han replantejat si han de continuar junts; persones que han estat amb els fills i han vist que la dinàmica familiar és complexa; persones que s’han replantejat la vida laboral, perquè han vist o sentit altres coses o han tingut temps per reflexionar i tenen molts dubtes; persones que han vist que no aguanten més el ritme que portaven… Justament ahir mateix vaig tenir en consulta un programador que em deia això: “Estic tornant de vacances, torno a entrar a la rutina i és que no puc aguantar el ritme que portava”. Aquest xoc immediat, del zero al cent, acostuma a provocar replantejaments. Són uns mesos de bastant feina, i mirem sempre de donar resposta de manera immediata i professional. Nosaltres, particularment, tenim el compromís de donar visita en menys de set dies, perquè sabem que el malestar la persona el té ara, i si comencem a tractar-lo d’aquí a dos o tres mesos, no té cap sentit, i fins i tot pot haver-se cronificat.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat