Sota el suggerent nom de L’Antiquari Gastronòmic (Neptú, 4) el xef Yordi Martínez i la sommelier Lara Cerlini (d’orígens catalanoandalús i italià, respectivament) ofereixen un interessant menú degustació a la sempre competitiva Gràcia. La seva cuina es recolza en salses, fons i reduccions que banyen o tanquen sabors tradicionals, cuina clàssica francesa i, a voltes, subtilesa asiàtica. Distingit amb la Recomendación en la Guía Michelin (en les seves edicions de 2025 i 2026) i el 2024, restaurant coronat com a número u a escala estatal segons la crítica i els comensals de The Fork, què té d’especial L’Antiquari? Van traslladar el seu restaurant a aquest lloc (abans estava al barri Gòtic) per reivindicar una cuina molt inspirada, molt pròpia, que respira certa autenticitat juganera i desempolsega receptes antigues familiars a parts iguals.
Ho veiem en els primers snacks, que apunten a una cuina molt pensada, darrere de la qual hi ha molta feina, però que no sempre es veu: el bunyol de trufa (amb un perillós farcit líquid de trufa), cruixent de blat de moro amb duxelle de bolets escabetxats i emulsió de rovell curat en mantega, coca de pasta de full caramel·litzada, mascarpone i chutoro i un macarró de flor elèctrica i ikura, profiterol farcit d’ànec esmicolat i bergamota. Seqüència amb forma de postres i ànima salada en la qual Yordi (que té formació pastissera) no tem batejar amb una mica de dolçor aquest primer contacte.
El fetge d’ànec és el pont abans de la part de peixos, una petita oda a la cuina francesa: gelat de foie mi-cuit treballat amb xocolata blanca amb una base que porta la mateixa combinació, però cremosa. Dues textures i temperatures diferents combinades amb vi. En comptes del clàssic Sauternes, passem al més patri amontillat en forma de gel carmesí fet amb la pectina d’aquest vi. La dolçor natural i l’acidesa de la poma acaba d’equilibrar la untuositat. A la copa, Laura remata amb un Pedro Ximénez del centenari celler Toro Albalá amb solera de quinze anys.
Continuem amb l'anguila del Delta de l'Ebre i espàrrec blanc en crema, i amb les puntillitas passades per la robata que ens presenta Aitor Casajoanes, segon de cuina: “Com en un tiramisú, cullera fins al fons per a degustar bé tots els ingredients junts”, ens avisa. La seqüència dedicada al mar continua amb una vieira carregada d'umami –“la deixem macerar en kombu tota la nit”- regada amb una beurre blanc feta amb marisc i acompanyada diverses textures de remolatxa, daus d'encurtits i vinagre de la mateixa hortalissa que salven el greix de la salsa més francesa.
L'última passa marinera tracta la gamba roja com a vedet, macerada en ponzu i yuzu, amb arròs inflat i una potentíssima bisque del seu cap amb mel i quefir. “És picant, és dolç i és salat”, resumeix Yordi. És, sobretot, saborós, però també divertit: s'acompanya la gamba amb cap de gambot marcat per xuclar els interiors, un brioix de mantega torrada amb tàrtar de gamba blanca de la Barceloneta i amb un bescuit verd maragda (pa al vapor amb algues) que imita el fregall d'una coneguda marca de neteja per terminar la bisque.
L'Antiquari ha estat distingit amb la 'Recomendación en la Guía Michelin' en 2025 i 2026, i en 2024, número u a escala estatal segons la crítica i els comensals de The Fork
El relat gastronòmic d'aquest antiquari tan nou continua amb la part càrnia: un brou de fricandó que mulla un mandu (clàssics dumpling o crestes coreanes) farcit de l'estofat català per antonomàsia amb gingebre i una merenga d'avellanes i pinyons. El segon és la cua de bou amb la seva demiglace perfecta (visca la intensitat en les salses!) i una base de iogurt amb menta. El clàssic caneló de la casa, amb poma, ceps i foie gras i un parmentier amb el greix del pollastre.
Entre les postres, l'amor per agermanar ingredients dispars no decau (i es porta un tant al límit). Ho veiem en l'atrevit caviar amb vieira marinada – un plat que aconsegueix la sorpresa, però falla en el gaudi i es descarta per discutible-. La correlació de sabors sí que funciona en l'original treball amb la crema de coliflor amb pa de pessic, farigola i pollastre. Però, sens dubte, les postres més ben resoltes -i memorables per això- són les dedicades a l'AOVE a base de tres conegudes varietats: arbequina, picual i corbella aplicades en diversos formats i textures; del crumble, a la gelatina, del pa de pessic a la gominola.
En un menjador íntim i a mitja llum, amb la cuina vista, aquest únic menú de 75 euros (més 45 si es fa maridatge) no es fa curt. Trobem maneres d'una cuina apresa a casa que porta, però, com a estendard la tècnica i la intenció de l'aprofitament en una gran cuina, això que tant ens agrada i tan necessari és (encara que després es coroni el plat amb una cullereta de caviar).