Casa Leopoldo torna a reobrir les portes

Clàssic entre els clàssics del Raval (va obrir portes el 1929), CasaLeopoldo (Sant Rafael, 24) torna a reobrir. Un cop més. I ho fa amb renovades ganes i una nova direcció que ha posat tot l'afany que aquesta institució recuperi la seva essència de barri i l'ofereixi -de nou- a propis i aliens. SofiaMatarazzo i BrunoBalbás, el matrimoni a darrere del grup Banco de Boquerones, han comprat l'establiment amb la intenció de tornar a fer-lo brillar.

Sofia Matarazzo i Bruno Balbás, el matrimoni a darrere del grup Banco de Boquerones, han comprat Casa Leopoldo

Les moltes vides de Casa Leopoldo

Interior de Casa Leopoldo | Cedida

La millor època de totes va ser quan a les seves taules s'asseien ManuelVázquezMontalbán, MarujaTorres o EduardoMendoza, entre altres escriptors. Allí es debatia sobre política, sobre llibres i sobre la vida. Quin dubte hi ha? Gents que sortien del Liceu i volien sopar alguna cosa als voltants del Raval trobaven aquí el seu lloc. Quan la cua de bou al vi negre estava de moda i un capot a la paret no escandalitzava ningú. En suma, en els darrers anys i des de la jubilació de la seva carismàtica propietària, RosaGil, neta dels seus fundadors, Casa Leopoldo ha viscut moltes vides. L'última que recordem va ser la seva reobertura com a restaurant xinès després que els xefs i empresaris RomainFornell i el seu soci, OscarManresa, decidissin agafar les regnes del restaurant el 2020. Una pandèmia es va portar per davant la il·lusió i l'esforç que van posar-hi a recuperar un local emblemàtic com aquest i, a partir d'aquí, ja va ser aigua d'una altra font.

Conservant l'autenticitat

Aquí continuen les taules de ferro forjat i marbre, els quadres, l'emblemàtica barra de fusta i les rajoles portugueses que emmarquen l'espai. La nova direcció ha volgut respectar l'ambient d'un lloc com pocs queden en aquests carrers. Però han remodelat els espais. Una sala de matisos verds, la sala Vázquez Montalbán, “s'ha pensat per a 18 comensals”, comenten des de l'establiment. Una altra, la sala rosa que homenatja Gil “es deixa portar pel color de les mitges dels toreros i vol oferir-se com a club de lectura”. En ambdós racons es recorden les curses de braus que definien la família fundadora i no s'amaga certa estima per aquesta pràctica avui dia ja superada, però també part fonamental de la història barcelonina. L'interiorisme, així i tot, ha canviat perquè tot continuï igual i BarbaraLange ha volgut buscar aquest toc clàssic de l'època.

Barbara Lange ha volgut buscar aquest toc clàssic de l'època

L'arròs Parellada i les mandonguilles amb sípia

Mandonguilles amb sípia de Casa Leopoldo | Cedida

Aquesta nova etapa comença amb ganes i amb una proposta de carta que vira de les tapes més tradicionals, a plats clàssics del restaurant que s'han recuperat. Es pot menjar una deliciosa amanida russa amb ventresca de tonyina i piparres trossejades al seu interior (7,60 euros), unes croquetes de pernil ibèric de bona mida (2,60 euros) i un plat de pernil ibèric (13,70 euros) acompanyant algun platet de xup-xup com les clàssiques mandonguilles amb sípia i pèsols (19,80 euros).

Els segons segueixen a la saga i es divideixen en carns. Què tal una botifarra amb mongetes del ganxet (18 euros) o uns peus de porc sense feina amb foie, fonoll i poma verda (21,30 euros)? O peixos, com ara el clàssic bacallà a la llauna de la casa (23 euros), el suquet de rap (25,80 euros) o el pop parmentier (22 euros). A l'apartat d'arrossos (per a dos), no hi falta l'arròs de senyoret (Parellada) (23 euros) coronat amb vieires, entre altres propostes. Als fogons, el xef executiu del grup, AlbertPineda, ha volgut mostrar “un receptari molt tradicional, fàcil, que agradi a tothom”.

És una carta assequible i ben proveïda que busca una etapa de calma després de tant tràfec

És una carta assequible i ben proveïda que busca una etapa de calma després de tant tràfec. Matarazzo i Balbás han capgirat amb força èxit altres establiments al mateix barri -exemples notoris són Casa Ràfols, l'antiga ferreteria a la Ronda Sant Pere, i Can Framis, un autèntic colmado del segle XIX- i tot fa apuntar que aquesta nova vida pot donar algunes alegries al Raval. Les necessita.