Ocupa un petit local i dona menjar amb un equip mínim, poquets recursos i receptes que no busquen l'aplaudiment. I, no obstant això, el restaurant Deliri (Còrsega, 242) ha aconseguit en els seus 4 anys de marxa seduir a una clientela i ficar-se en la butxaca qualificacions de la Guia Michelin i la Guia Repsol. La raó? A aquest modest gastronòmic li sobren.
Albert Ventura (ex Coure) és el xef darrere d'aquesta oferta de recursos moderats i cuina diminuta. El seu ADN 100% emprenedor li va fer adonar-se d'això tan gastat: que menys és, en realitat, més. La cuina de Ventura està nua d'artificis, no busca impressionar, però aconsegueix treure't un somriure de satisfacció. Acaba ell mateix alguns plats en taula i, els altres, és el Toni -cap de sala- qui els serveix i explica. En el seu menú degustació trobareu bon producte de temporada, cuina tradicional posada al dia, però que no fuig (per què cal fer-ho?) de sabors nous i textures apreses d'altres cuines.
Deliri: Un menú sense escarafalls
Cuina senzilla amb estovalles blanques impol·lutes i en un local amb parets de pedra que s'enfonsa baix l’Eixample. El menú degustació de 10 passis (75 euros), comença amb una ostra al natural i nua i amb un dels celebrats hits de la casa que està des del primer dia: la croqueta de pollastre amb toc de chipotle a la base. L'elaboren sense llet ni mantega i només amb els sucs del pollastre rostit, segons ens expliquen. El resultat és un mos melós amb un interior on el pollastre es desfà a dentades –la croqueta continua sent l'eix per a prendre el pols a tot bon cuiner-. A aquestes dues primeres mossegades se suma el matrimoni amb anxova del Cantàbric i seitó, servit en un llit d’olivada.
En les taules contigües se serveixen alguns fora de carta on la temporada arrasa i on Ventura juga a reversionar els productes en diferents elaboracions. A vegades, fins i tot amb peces de caça (quan és temporada) com a la cuina del seu veí Rusti (Nairod), uns metres més enllà.
En el menú degustació actual destaquen els espàrrecs de Navarra servits finament seccionats en parts i amb una salsa de rovell i una altra de pinyons a sobre –“producte bo i ja”, anuncia Toni-. El següent plat, l'aigua chile de musclos amb brot de mostassa, cogombre adobat i dauets de remolatxa sobre oli d'anet és una glopada de frescor i acidesa justa en aquest juliol tòrrid; un entrant clàssic portat als sabors peruans.
Agrada trobar cuiners que treballin a pocs metres del comensal amb ofici i amb producte, sense deixar-se portar en excés per les modes. En el cas del Deliri, dos plats canten a la cuina tradicional a ple pulmó. D'una banda, el “macarra”, un gest a la cuina familiar (la de la seva àvia) amb forma de macarró farcit (paccheri) com si fos un caneló, amb carns rostides i una reducció de tomàquet confitat durant 10 hores. Si no ho proveu us penedireu i tornareu a demanar-ho a la carta. Un altre dels clàssics de la casa és l'arròs melós de gamba vermella, tàrtar de gamba vermella (en realitat, són bocinets de gamba) i salicornia. La màgia d'aquest arròs (i de tota la carta) és que atorga a cada element del plat la seva importància visual i el seu punt just de cocció.
El menú es remata amb dos moments dolços, el coco, iuzu i xocolata blanca que funciona com pre-postres per a netejar la boca i el tiramisú (més llaminer) amb amareto i mascarpone. La intensitat dolça es rebaixa, però l'experiència et deixa el bon sabor de boca d'una cuina senzilla, però seductora, completa però no efectista. Un deliri.
Deliri
Adreça: Carrer de Còrsega, 242, 08036 Barcelona
Preu mitjà: 75 euros