En l’animat procés preelectoral del Barça ha aparegut un nou protagonista, com és la Grada d’Animació, absent de l’estadi des del novembre del 2024. Amb posterioritat a la seva expulsió, el club va promocionar la creació d’una nova grada jove anomenada Gol1957, però el projecte va ser de curta volada. Després que els grups que formaven la Grada d’Animació fossin expulsats del temple barcelonista, després de ser tractats presumptament com a delinqüents per part de la junta i també després de vessar innombrables llàgrimes, l’efecte electoral ha obrat la màgia.
Un toc de xiulet d’Alejandro Echevarría, l’home sense càrrec, ha servit perquè els grups que formaven la Grada d’Animació (Almogàvers, Nostra Ensenya, Front 532 i Supporters Barça) correguessin a seure davant del club per veure quina oferta els presentaven. Han corregut tant, que s’han deixat la dignitat pel camí. Quan va començar a córrer la brama que els grups d’animació s’havien reunit amb Echevarría, l’estupefacció dins del barcelonisme va ser general. Tot seguit vam veure com aquests mateixos grups publicaven comunicats clònics per desmarcar-se’n... però no es desmarcaven de la reunió -que implícitament reconeixien- sinó que es desmarcaven de les filtracions que havien permès que l’existència de la trobada passés a domini públic.
Segons va publicar El Periódico el 31 de gener passat, la principal performance de la reunió va consistir a veure a Alejandro Echevarría culpant a la vicepresidenta Elena Fort del conflicte amb aquests joves barcelonistes, una informació que més tard va ser parcialment desmentida pel protagonista. La raó per muntar la cimera cal buscar-la al fet que els grups tenien previst oferir una conferència de premsa per exposar la seva visió del conflicte entre la Grada d’Animació i el club, on pensaven marcar perfil mostrant les 10.000 signatures de suport que la iniciativa Cultura de Grada havia aconseguit recopilar. En vigília d’unes eleccions, aquest era un moviment que el club no es podia permetre, de manera que van reaccionar amb celeritat i van aconseguir avortar la compareixença pública.
Analitzada la situació, tot sembla indicar que aviat se signarà la pau i els grups podran tornar a l’estadi, mentre que la junta de Laporta s’anotarà un èxit al seu marcador. Poques vegades algú s’ha presentat amb tants asos a la mà a una negociació i ha aconseguit tan poc. Una mala gestió del timing per part dels grups d’animació que ens encaixa amb el seu tarannà, impregnat d’un fort infantilisme i amb un gruix intel·lectual més aviat prim. Durant temps hem escoltat amb atenció les seves proclames i hem observat que el terme feixisme referit a qui no pensa com ells salpebra el seu discurs, probablement perquè desconeixen el significat del concepte. També hem vist com subscriuen majoritàriament l’eslògan "Odi etern al futbol modern", que defineix perfectament a qui l’abandera. Els molesta que el futbol sigui un negoci, però no expliquen qui ha de pagar la festa.
Una mala gestió del 'timing' per part dels grups d’animació que ens encaixa amb el seu tarannà, impregnat d’un fort infantilisme i amb un gruix intel·lectual més aviat prim
Deixant de banda l’assumpte dels animadors, en els darrers dies s’han intensificat les converses entre les diferents plataformes existents per mirar d’arribar a un acord i presentar-se juntes a la contesa electoral. Les dues principals son Nosaltres, que lidera Víctor Font, i Som Un Clam, encapçalada per Joan Camprubí. Aquests dos grups fa temps que col·laboren, però aconseguir la integració total està costant més del que es preveia.
Cal pensar que Nosaltres, que té com a entitat medul·lar el Sí Al Futur de Font, fa molts anys que treballa i que inverteix recursos, i això fa que resulti especialment complicat trobar-hi un encaix als membres d’altres plataformes. Tot i que aquest mateix divendres Font va declarar al programa de Jordi Basté a RAC1 que les “portes són obertes”, la realitat és que l’equip de Camprubí està suant la cansalada per rebre un tracte equitatiu en cas d’integració. Un altre dels candidats que podria sumar-se a la plataforma unitària és Xavier Vilajoana, que té escasses possibilitats d’arribar lluny si es presenta en solitari. En canvi, tot sembla indicar que Marc Ciria aposta per una lluita solitària contra el poder de Laporta.
Un altre dels candidats que podria sumar-se a la plataforma unitària és Xavier Vilajoana, que té escasses possibilitats d’arribar lluny si es presenta en solitari
Continuant amb l’àmbit dels candidats, ha passat força desapercebut que aquesta setmana ha aparegut una nova candidatura a banda de les conegudes de Laporta, Font, Camprubí, Vilajoana i Ciria. Aquest grup nouvingut l’encapçala William Maddock Saint Noble, net de l’empresari Royston Saint Noble (1886-1971), que va convertir una botiga del carrer Pelai en una gran empresa d’electrònica. Aquell Saint Noble emprenedor també va ser amic de Gamper, a qui va ensenyar a jugar a golf, així com futbolista del Barça primigeni.
L’objectiu de Maddock -que és conscient que difícilment passarà el tall de les signatures- és posar sobre la taula la reforma dels estatuts del club, que considera desfasats. La seva voluntat és la de limitar el poder del president. El que sí que es percep en l’ambient preelectoral és que bona part dels contendents tenen la certesa que hi haurà alguna candidatura que acabarà beneficiant a Laporta a partir de la divisió del vot opositor, en un moviment molt semblant al de Nicolau Casaus l’any 1978.