A la darrera cita d’aquesta secció, fa un parell de setmanes, vam fer un prec perquè el barcelonisme reaccionés i comencés un contraatac davant de l’ofensiva del Real Madrid i del seu entorn mediàtic amb l’excusa del Cas Negreira. Aquí vam batejar com a Cas Blanqueira tot el seguit de beneficis que el club blanc ha rebut durant dècades i que els ha permès guanyar partits i competicions. Alhora, demanàvem alguna iniciativa enfocada a analitzar els partits jugats pel Barça i pel Real Madrid en els darrers anys per tal de demostrar que la balança arbitral i federativa es decanta de manera sistemàtica a favor dels blancs.
Doncs bé, simultàniament a la publicació de l’article, vam veure circular per les xarxes socials diverses anàlisis molt semblants al que demanàvem. Si això va a més i aquesta recerca se sistematitza, podrem afirmar que Florentino, amb el seu rampell d’odi, haurà obert la capsa de Pandora, una acció que només pot desembocar en conseqüències funestes per al seu club, perquè allò que tothom sap de manera informal passarà a ser un coneixement sòlid i demostrat. Fem que això sigui possible i abandonem aquell posat clàssic dels culers que, per algun tipus d’autorebuig estrany, defensaven la tesi que cal ser molt millor que el rival i no queixar-se dels mals arbitratges. Una tesi sense cap ni peus i que només serveix per donar ales a tots aquells disposats a fer trampes.
Deixant de banda els laberints arbitrals, i entrant en el confús univers Laporta, el darrer dia de l’any passat vam saber que el club havia tirat enrere un dels seus contractes de patrocini més recents, el que havia signat el 14 de novembre anterior amb la firma Zero-Knowledge Proof (ZKP). D’entrada, el nom de l’empresa és ben curiós, però no vol dir -com podria semblar- que són uns ignorants certificats, sinó que fan referència a un concepte tecnològic relacionat amb les verificacions que no requereixen informacions addicionals.
Fet aquest apunt, cal recordar que aquesta empresa havia signat amb el Barça en qualitat de partner de protocol criptogràfic, amb un compromís previst fins al 2028. Segons es va explicar en aquell moment, ZKP havia creat un protocol basat en la cadena de blocs (aquell sistema que fa funcionar el tan popular bitcoin) i en intel·ligència artificial. El nou patrocinador es reservava l’ús d’actius publicitaris digitals als canals de comunicació del club, alhora que obria la porta a oferir experiències (sigui el que sigui això) als seguidors culers.
Quan va signar-se l'acord amb el Barça, ZKP destacava per haver creat un protocol basat en la cadena de blocs i en intel·ligència artificial
Tots aquests propòsits es van començar a esquerdar un parell de setmanes més tard, quan el club es va haver de desmarcar d’un token que havia llançat al mercat ZKP poc abans. Un token vindria a ser una fitxa de casino digital (basada també en cadena de blocs) amb un gran potencial pràctic, però també amb una imatge força deteriorada pel mal ús que se n’ha fet, sobretot pel que fa als NFT i a certes criptodivises. O sigui, que les entitats serioses sovint no es volen veure barrejades amb emissions de tokens o de criptomonedes, i això és el que intentava dir el club.
Però hi ha una llei natural que diu que quan existeix alguna possibilitat, per petita que sigui, que les coses empitjorin, sens dubte empitjoraran. I això és el que va passar. Resulta que qui hi havia al darrere de ZKP no era un altre que Andrew Tate, un súbdit britànic que només fa quatre anys, el 2022, es va fer molt famós arreu del món per la seva detenció, molt probablement per culpa d’unes pizzes, mentre estava instal·lat a Romania.
Ja en aquells moments, el currículum de Tate era esfereïdor i tenia el seu primer moment destacable el 2016, quan va ser expulsat del programa de televisió Big Brother del Regne Unit perquè va córrer un vídeo per xarxes on se’l veia agredint una dona amb un cinturó. L’estiu del 2023, després de la detenció a Romania, va ser acusat de violació, tràfic de persones i formació de banda criminal per explotar dones.
El primer a descobrir que darrere de ZKP hi havia Andrew Tate va ser Xavier Vilajoana, que va començar a sospitar a partir d'una simple recerca de Twitter
L’afer de les pizzes que abans esmentàvem té la seva importància, perquè arran d’una disputa per xarxes socials amb l’activista Greta Thunberg, Tate va penjar una foto al costat d’unes pizzes que havia demanat a un servei de delivery i, segons es va dir, l’aspecte de les capses va servir per localitzar-lo i després detenir-lo. En resum, un veritable esbojarrat. Tot aquest passat ens porta a interpel·lar-nos sobre quina classe d’indocumentats són els responsables de captar patrocinis al Barça i també sobre a què dedica el temps lliure el responsable de compliance de l’entitat, un tal Sergi Atienza que, segons sembla, abans d’ocupar aquest càrrec actuava de cheerleader de Joan Laporta a les xarxes. Qui tingui curiositat per conèixer el perfil complet de Tate, pot clicar a aquest enllaç de la Viquipèdia.
Sembla ser -no crec que ens equivoquem, però si ho fem, que algú ens alerti- que el primer a dir públicament que darrere de ZKP hi havia l’indesitjable de Tate va ser Xavier Vilajoana, exdirectiu de Bartomeu i ara candidat a la presidència del club, que ho va començar a sospitar a partir d’una simple recerca a Twitter. És a dir, a Vilajoana no li va caldre un gran exercici d’osint (intel·ligència de fonts obertes) per descobrir el pastís. Ja només ens resta recorda a Atienza i la seva troupe que aquests tipus de controls s’han de fer abans de signar els contractes i no pas després. Ni tampoc quan el desgavell ja és de domini públic.
Quan encara no ens havíem recuperat de l’ensurt ZKP, hem hagut de localitzar amb celeritat la capsa de cafinitrina al calaix dels medicaments, perquè hem sabut que un dels futbolistes de pitjor rendiment dels darrers anys a Can Barça tornarà a la plantilla de l’equip a partir d’aquest mateix mes de gener. Es tracta de João Cancelo, membre d’aquell duet d’infaust record conegut com a “Els Joãos”, i que complementava el gandul de João Félix. Es veu que el principal motiu del fitxatge de Cancelo és que pertany a la quadra de Jorge Mendes, gran col·laborador del president Laporta i fornidor d’un gran ventall de futbolistes per al club.
I per tancar aquest repàs a l’univers blaugrana, no podem obviar un rumor que en aquests darrers temps corre per les xarxes amb insistència, com és la possible sortida voluntària de la junta directiva del club d’un dels membres més coneguts i carismàtics, com és la vicepresidenta Elena Fort. Si aquests rumors acaben convertint-se en realitat, podrem concloure que l’abrasió que provoca el dia a dia amb Laporta és suportable només per uns pocs escollits.