Dijous passat, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, va anunciar que les pròximes eleccions a la presidència del club serien el dia 15 de març, la primera data disponible dins del que marquen els estatuts de l’entitat, que al mateix temps fixaven com a data límit el 15 de juny. La decisió implica que el dia 14 març (conegut com a dia Pi i data de naixement d’alguns genis, com Albert Einstein) serà establert com a jornada de reflexió i que del dia 7 al 13 es desenvoluparà la campanya electoral, només per a aquells qui hagin superat el filtre dels avals de socis. El nombre d’avals o signatures dels socis es calcula com a un 50% del nombre de socis compromissaris, o el que és el mateix, la meitat de 4.641, que són els compromissaris de la darrera assemblea. Això ens porta al fet que, tret d’esmena per part del club, el nombre de signatures requerides hauria de ser de 2.321.
Les anteriors eleccions van ser el 7 de març del 2021, després d’un ajornament provocat per la situació de pandèmia, atès que la data inicial prevista era el 24 de gener. Teòricament, el mandat s’estenia durant sis anys, però el fet que la junta directiva sorgida d’aquells comicis formulés i signés els comptes de la temporada 2020/21 va desembocar en el fet que aquells mesos entre les eleccions i el tancament de 30 de juny comptessin com a una anualitat sencera, un fet anàleg al que va succeir amb el primer mandat de Laporta, el 2003/04. Amb els estatuts actualment en vigor, els aprovats el 23 d’octubre del 2021, el mandat que sorgeixi d’aquest procés electoral serà de cinc anys. Això sí, el guanyador dels comicis no agafarà les regnes de l’entitat fins al dia primer de juliol, un cop l’exercici comptable hagi finalitzat.
El guanyador dels comicis no agafarà les regnes de l’entitat fins al dia primer de juliol, un cop l’exercici comptable hagi finalitzat
Un factor a tenir en compte, i que no és menor, és que per primer cop en molts anys el guanyador de les eleccions no haurà de presentar avals econòmics, atès que la Llei de l’Esport espanyola ha estat modificada en el sentit que la presentació d’avals queda suspesa mentre el club no decideixi quin percentatge del pressupost ha de ser objecte d’aval. Per tant, el Barça té com a deures pendents prendre la decisió de quin percentatge fixa, tenint en compte que aquest guarisme podria ser zero i que, en conseqüència, no calgués avalar (com succeeix ara de manera transitòria).
El dia d'avui, tenim constatat que, a banda del president en exercici, els candidats que s’hi presentaran seran Víctor Font Manté -considerat de manera informal com a cap de l’oposició- Xavier Vilajoana Eduardo i Marc Ciria Roig. Queda pendent saber quina decisió pren la plataforma Som Un Clam que encapçala Joan Camprubí Montal. El primer a reaccionar a la convocatòria d’eleccions ha estat Font, que lidera el moviment Nosaltres i que ahir divendres va oferir una conferència de premsa per exposar a grans trets els seus plantejaments. En aquest sentit, el candidat ha posat l’accent en la importància de l’equip davant dels personalismes, en una referència clara al president Laporta. Aquest postulat, que sembla serà clau durant la seva campanya, es resumeix en la frase “el Barça és massa gran per dependre d’una sola persona”. I per demostrar que es predica amb l’exemple, què millor que compartir el protagonisme de l’acte amb membres de l’equip, així que Font va intercalar les seves declaracions amb les de Jaume Guardiola, Carles Ordiales (president de Seguiment FCB) i Gemma Amat. Altres missatges de l’acte van ser sobre la situació econòmica de l’entitat, que Guardiola considera dolenta, sobre la posició del soci dins del club, que segons Ordiales ja no és central, i respecte als valors, dels que Amat considera que l’entitat s’està allunyant.
Font ha posat l’accent en la importància de l’equip davant dels personalismes, en una referència clara al president Laporta
Per la seva banda, la plataforma de socis i aficionats que més gent ha mogut en els seus actes públics, Som Un Clam, encara no s’ha manifestat sobre la seva concurrència a les eleccions. Malgrat la voluntat de transmetre una imatge coral, a ningú se li escapa que el rostre més visible d’aquest grup, Camprubí, seria qui encapçalés una eventual candidatura. No obstant això, un escenari que sembla molt factible és que Som Un Clam s’acabi confluint amb la candidatura de Font, fent realitat el prec d’unitat que Camprubí sempre ha manifestat.
Un cas que desperta certes incògnites és el de Ciria i el seu grup Moviment 42, i és que la situació personal d’aquest candidat ha mutat de manera rellevant en les darreres setmanes. El cas és que a finals de l’any passat es va fer públic que Ciria havia arribat a un acord amb GVC Gaesco per vendre’ls la seva companyia, la gestora de fons Diagonal AM, una notícia que va fer pensar a molts que l’operació estava tancada. No obstant això, en aquesta secció ja vam alertar que l’acord no estava ni molt menys tancat i que el desenllaç el tindríem abans de les eleccions (la frase en concret deia: “Molt probablement, abans de les eleccions es coneixerà si aquest acord es consolida”).
Fa poc més de deu dies, la premsa va informar que Diagonal AM no havia superat el procés de due dilligence -un filtre que sempre s’aplica en aquests casos per constatar, o no, que tot està en ordre a l’empresa comprada- i que, per tant, l’operació va ser avortada per part de GVC Gaesco. Alguns mitjans van més enllà i asseguren que el nomenament de Jaume Puig com a conseller delegat del grup de la família Hortalà-Vallvé ha estat clau en el desenllaç. Que la venda no s’hagi consumat no resulta pas neutral davant d’un procés electoral que requereix certa aplicació de recursos financers per tirar endavant. Sabem que Ciria era partidari d’unir-se amb Som Un Clam, però no tant de fer-ho amb Nosaltres, de manera que estarem atents per veure com resol aquest trencaclosques, amb l’alternativa sempre possible d’intentar l’aventura en solitari. Això sí, en un eventual entorn on bona part dels moviments opositors s’uneixin, presentar-se en solitari pot ser interpretat per la massa social com un excés de valentia que, de retruc, acabi beneficiant Laporta per l’efecte de divisió del vot dels contraris a l’actual junta directiva. No seria el primer cop que ho veiem.
Pel que fa a Vilajoana, sembla difícil estimar les possibilitats que té de superar el tall dels avals, però el que és segur és que carregarà amb un llast molt difícil de suportar, com és el fet d’haver format part de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu -el pitjor president del club de tot el neolític i potser més enllà- fins al darrer dia de mandat d’aquest. El pes de la seva campanya girarà entorn del fet que ell mateix es considera un home de futbol -havia arribat a jugar a la secció de futbol sala del club- i a buscar trets positius de la seva pertinença a la junta de l’entranyable Nobita.
Vilajoana carregarà amb un llast molt difícil de suportar, com és el fet d’haver format part de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu fins al darrer dia de mandat
Dins del tot el soroll que generen unes eleccions del Barça, no podem passar per alt un compte de xarxes socials que darrerament està publicant informació tendent a perjudicar la imatge de Laporta. El compte en qüestió funciona a X (antic Twitter) i es diu @laporta_leaks. A banda de publicar afers polèmics de la junta directiva que ja eren coneguts, ahir va escriure un tuit molt enigmàtic amb la següent frase: “Un avís: amb tot el que ens està arribant, els pròxims dies això serà una CARNISSERIA”. No sabem a què s’està referint, però hi estarem atents.