Un cop superada la tornada a la rutina i donant la benvinguda a la tardor, el sector turístic comença a donar per tancada una temporada alta amb valoracions diverses: els hotels catalans, de celebració amb el que ha estat el millor juliol de la seva història; els apartaments turístics, amb un regust agredolç, després de registrar una ocupació del 88% i una caiguda de 2,5 punts; i els aeroports, liderats pel Prat, amb creixements de turistes internacionals del 4,9% i del 6,7% al juliol i a l’agost, respectivament.
Dels múltiples destins turístics que concentra Catalunya, Barcelona és probablement el més reconegut arreu del món. La ciutat comtal és present a multitud de rànquings internacionals que avaluen el seu atractiu com a destí turístic, com el baròmetre anual Work From Anywhere (WFA) d’International Workplace Group (IWG), que situa la capital catalana com a cinquena millor ciutat del món per fer trebacances. Aquesta fama ha dotat la ciutat d’una elevada massificació, amb 201,7 turistes per quilòmetre quadrat, segons recull el rànquing anual de Nomad, que situa Barcelona com la ciutat amb major massificació turística del món.
Amb tot, la situació de Barcelona és força anòmala, ja que sovint és la capital del país el destí amb més visitants internacionals d’un estat. Aquesta és la tendència que es pot observar en territoris veïns com Itàlia o França, però que no és una norma absoluta a Europa. Succeeix el mateix amb la valoració que es fa de les qualitats turístiques d’aquests indrets, un fenomen que és recollit per l’empresa de consigna de maletes Radical Storage en la seva anàlisi de les millors segones ciutats d’Europa, enteses com a segones en termes de població.
L'estudi comparatiu de Radical Storage té en compte cinc factors principals a l’hora d’avaluar la qualitat dels destins turístics: l’allotjament, la gastronomia, les atraccions i la cultura, les compres i l’accessibilitat. De tots ells, l'empresa analitza la quantitat d’establiments, les valoracions dels usuaris i els preus mitjans, a més a més d’alguns elements addicionals, com el nombre d’indrets patrimoni de la humanitat segons la Unesco en el cas de la cultura. Cas a part l’accessibilitat, en la qual es controla la distància de la ciutat respecte a un aeroport internacional, el nombre de destinacions oferides i el nombre d’aerolínies que hi operen.
Barcelona, la plata entre segones ciutats
Amb tots aquests factors sobre la taula, Radical Storage no dubta a donar a Barcelona una posició privilegiada dins del rànquing. No és primera, però sí segona, amb una valoració de 5,75 punts sobre 10 en l’índex dissenyat per la companyia. De fet, la mateixa empresa ja reconeix que la ciutat comtal “ja es troba probablement en el radar de viatges” del lector, a diferència de la resta de ciutats que componen aquesta classificació.
La capital catalana excel·leix en quatre de les cinc categories que avalua Radical Storage. És primera a escala europea (comptant també les capitals) en accessibilitat a l’aeroport, empatada amb París, Zúric i Madrid. Lidera la classificació també en l’àmbit d’entreteniment i cultura, del qual se’n destaca els set edificis de Gaudí reconeguts com a patrimoni de la humanitat per la Unesco i el panorama musical, tant pel que fa als festivals (es menciona el Primavera Sound) com pels qui vulguin “optar per la tradició” i ballar sardanes.
Per la seva banda, se situa en segona posició en la categoria de compres, amb un total de 784 establiments comercials i una nota mitjana de 4,2 sobre 5, superada únicament per Milà, que comparteix la mateixa valoració, però eleva el nombre de botigues fins a les 849. Barcelona també és quarta en gastronomia, darrere de Londres, París i Roma. En aquest darrer àmbit, Radical Storage reivindica la “cultura de les tapes”, posant com a exemple plats com el bacallà salat o les bombes de la Barceloneta.
On Barcelona no puntua positivament és en allotjament, categoria en què es posiciona com a 37a en el rànquing europeu de Radical Storage. Recordem que aquí s’avaluava tant el preu per nit en un establiment de gamma mitjana com la valoració mitjana dels 30 hotels millor classificats, cosa que denota cert escepticisme sobre la relació qualitat-preu de l’oferta hostalera barcelonina per part dels autors. L’anàlisi també fa menció de la importància que el sector turístic té a la ciutat i de les protestes ciutadanes al respecte, recuperant la ja citada massificació turística que pateix l’urbs.
El podi, entre els Balcans i el Caucas
Més enllà de terres catalanes, la resta de poblacions que ocupen el top 10 de segones ciutats de Radical Storage destaquen per no tenir un reconeixement turístic tan elevat dins del panorama internacional, amb la notòria excepció de Porto, novena dins del rànquing.
Per continuar analitzant la classificació, cal viatjar fins als Balcans, on se situen tres de les cinc ciutats millor valorades pels autors. La primera de totes, també del rànquing europeu, és Novi Sad, ciutat sèrbia banyada pel Danubi que és capital de la província autònoma de Voivodina. Capital Europea de la Joventut el 2019 i Ciutat Creativa de la Unesco el 2023, Radical Storage destaca el nucli històric de la població i el seu “art urbà colorit”, així com la fortalesa de Petrovaradin, la fortificació més gran del segle XVII i la més important del moment dins dels Balcans per a l’Imperi Austrohongarès. La companyia remarca també les bones valoracions que obtenen les atraccions i restaurants de la ciutat i, sobretot, el seu baix preu.
Novi Sad, a Sèrbia, és seleccionada com a millor 'segona ciutat' d'Europa com a destí turístic per Radical Storage
Només cal travessar la frontera nord-oriental de Sèrbia per trobar la que és la considerada la quarta millor segona ciutat europea, Cluj-Napoca. La capital de la regió històrica de Transsilvània se situa a 440 quilòmetres al nord de Bucarest i és valorada especialment, de nou, pels seus baixos preus. La combinació d’entorns medievals i urbans, la presència d’entorns naturals com el jardí botànic Alexandru Borza i el parc Cetățuia o la proximitat a les muntanyes Apunseni o al bosc Hoia són alguns dels atractius esmentats pels autors de l'estudi comparatiu.
La darrera ciutat dels Balcans d’aquest rànquing ocupa la cinquena plaça, tot just després de Cluj-Napoca, i la trobem al cantó mediterrani de la regió, a Bòsnia i Hercegovina. Parlem de Banja Luka, capital de la República Srpska, que malgrat la “poca varietat” d’establiments gastronòmics i hotelers que presenta en comparació amb altres ciutats, destaca per la seva qualitat, amb un 69% dels restaurants valorats amb quatre estrelles o més (sobre cinc). Aquest fet, sumat als ja característics baixos preus balcànics, li permet situar-se en tercera posició a escala europea en la categoria gastronòmica, superada només per Nikšić (Montenegro) i Bitola (Macedònia del Nord). També sobresurt en l’àmbit de l’accessibilitat, on és segona.
Acabat el viatge pels Balcans, ens traslladem ara al Caucas per recuperar l’única ciutat del top 5 que no havíem mencionat encara. Es tracta de Gyumri, segona ciutat més poblada d’Armènia amb 148.000 habitants i capital del marz de Xirak. Aquesta població segueix el patró marcat per les ciutats balcàniques: una oferta limitada d’atraccions (34) i restaurants amb més de quatre estrelles (52), a canvi de valoracions del públic molt elevades i preus molt reduïts, tant en alimentació com en gastronomia i cultura. Radical Storage en destaca la seva “complexa història”, que es pot reviure amb visites com el Museu Nacional d’Arquitectura i Vida Urbana, la fortalesa abandonada de Sev Bed, construïda quan Gyumri formava part de l’imperi rus, o el carrer Abovyan, ple d’edificis històrics del segle XIX.
Encara al Caucas trobem la que és la sisena millor segona ciutat d’Europa, Kutaisi, capital de la regió d’Imereti de Geòrgia i una de les poblacions històriques més importants de la regió, havent exercit de capital dels regnes medievals d’Abkhàzia, Geòrgia i Imereti. L’anàlisi de Radical Storage no entra a valorar en profunditat les poblacions seleccionades més enllà de les cinc primeres, així que només resta anomenar la resta de ciutats que conformen el top 10: Kaunas, a Lituània, ocupa la setena posició; Brno, a la República Txeca, la vuitena; la ja mencionada Porto, a Portugal, és novena; i Graz, a Àustria, tanca el rànquing com a desena millor segona ciutat d’Europa.
Més barates i, a voltes, millor valorades
L’estudi efectuat per Radical Storage busca fer veure als viatgers internacionals més enllà de les capitals i grans urbs europees, reivindicant la resta de ciutats del continent. Un dels grans motius que brinda la companyia és el que hem estat veient durant tot l’article: la butxaca. En 28 dels 44 països analitzats, el 64%, la segona ciutat més poblada del país suposa una estança més barata que la primera, amb casos especialment notoris als Països Baixos, Dinamarca o Montenegro, on Rotterdam, Aarhus i Nikšić són entre un 40% i un 58% més econòmiques que Amsterdam, Copenhaguen i Podgorica, respectivament. No és el cas, això sí, de Barcelona, que és un 54,76% més cara que Madrid i es troba dins del top 3 en aquest àmbit, superada només per Balti a Moldàvia (un 56,87% més cara que Chisinau) i per Limassol a Xipre (un 55,18% més cara que Nicòsia).
Amb tot, la qualitat és també un dels factors diferencials. D’acord amb l’anàlisi, 10 de les 44 segones ciutats d’Europa obtenen millors puntuacions que les ciutats més poblades dels seus estats. La diferència més destacada és la de la ja mencionada Cluj-Napoca, que supera per 0,36 punts a Bucarest, mentre que la plata la trobem ben a prop de Catalunya, a Andorra, on les Escaldes supera per 0,26 punts Andorra la Vella. El top 3 el tanca Vaduz, a Liechtenstein, 0,25 punts per sobre de Schaan, la ciutat més poblada del microestat alpí.