En una primera instància, la ira s'ha concebut històricament com a una emoció negativa, una emoció que ens pot portar cap a llocs o situacions desagradables. És un mecanisme de defensa que apareix davant de situacions adverses o de frustracions. La injustícia, les desigualtats i les crisis són els principals agitadors d'aquesta emoció a la nostra societat; desperten la ràbia de la ciutadania, encara que en el fons, també impulsen el seu activisme. Un estudi publicat per la revista Global Environmental Change -que va enquestar 1.046 noruecs adults- il·lustrava com la ira és l'emoció més forta i millor relacionada amb l'activisme i, en el cas en què es centrava l'estudi, la que més impulsa l'acció climàtica.
L'estreta relació entre l'economia i les emocions no és pas nova. De fet, el Premi Nobel d'Economia del 2017, Richard Taler, explica a la seva teoria de la Psicologia de l'economia, que les emocions juguen un paper molt important en l'economia i també a l'hora d'invertir. També des del vessant de l'oportunitat de negoci, les emocions esdevenen moltes vegades la matèria primera de moltes empreses, que les utilitzen per donar un servei als seus clients. Per a l'alegria i la diversió ens en sobren d'exemples, però per a la ràbia tampoc ens en falten. La ràbia també es pot monetitzar i pot esdevenir el pal de paller d'un model de negoci.
La crisi financera del 2008, que va sacsejar Tòquio econòmicament, amb una taxa d'atur molt elevada per a la seva economia i la caiguda de Borsa més gran de la seva història (d'un 42%), va servir com a excusa i antecedent perquè un quiropràctic japonès, Katsuya Hara, creés un nou model de negoci -les rage rooms- que amb els anys s'ha anat expandint per molts altres països, com el Regne Unit, els Estats Units, França, Canadà, Austràlia i també al nostre territori.
Amb The Venting Place van crear una habitació de la ràbia: un lloc on els japonesos -especialment els "treballadors estressats", segons anunciaven- podien "alleujar les seves frustracions llançant tasses, plats i altres objectes fràgils a les lloses de formigó". Cada tassa trencada tenia un cost de 2,20 dòlars i s'hi podien escollir altres objectes de ceràmica, com per exemple plats grans, per 11 dòlars el plat.
Contenir la ràbia o viure-la i deixar-se anar?
Tot i que el concepte es va crear l'any 2008 no és fins al 2019 que agafa popularitat a escala mundial. A Espanya, la primera habitació de la ira es va crear a Tenerife, a La Laguna, de la mà de l'empresa d'oci Tenerife Trending Topic. Una experiència antiestrès on els participants podien destruir el mobiliari d'una habitació durant 30 minuts amb un bat de beisbol o una maça.
L'empresa, però, ja no existeix perquè, com moltes altres habitacions de la ràbia, van haver de tancar arran de la pandèmia de la covid-19. Ara bé, un cop hem pogut mirar la pandèmia des del retrovisor (malgrat que les mascaretes encara les duem a la guantera), aquestes experiències han tornat a ressorgir, amb més força que mai, per tot el món. I ho han fet evolucionant el concepte inicial i afegint noves modalitats.
A Catalunya, la primera habitació de la ràbia es va inaugurar a Vilanova i la Geltrú, l'any 2019, i va tenir més sort que el seu competidor a Tenerife: encara està en funcionament. L'empresa Axerum, que ofereix diferents activitats d'oci i de team building a les seves instal·lacions, compta amb una habitació "per trencar coses". Una teràpia per a l'estrès que pot ser compartida -poden entrar fins a 4 persones a la mateixa sessió- i inclou material de protecció per als participants. El preu inicial de l'experiència és de 25 euros, però aquest es pot incrementar en funció dels materials extres que el client vulgui afegir, com televisors, congeladors, microones, plats, ampolles, etcètera. "Alguna vegada has volgut destrossar alguna cosa després d'un llarg dia de feina?", anuncien a la seva pàgina web. El públic objectiu és el mateix que va escollir la japonesa The Venting Place el 2008, però els objectes amb què descarregar la ràbia i l'estrès han anat evolucionant.
La Única Habitación de la Rabia ?
— Axerum - Centro de Ocio (@Axerumvilanova) July 23, 2020
?Reserva ya tu sesión antiestrés en @axerumvilanova#rageroom#axerumvng#axerum#habitaciondelarabia#habitaciondelaira#rabia#room#ira#romper#crash#antiestres#experiencias#experienciapic.twitter.com/5PUAdNN5Zy
El mateix model ha seguit l'empresa Megagamecornellà, a Cornellà de Llobregat, amb la Stress room, que ofereix paquets d'objectes per destrossar, i fins i tot la possibilitat de portar objectes personals que el client tingui creuats.
Una tendència molt semblant estan seguint moltes empreses d'experiències de team building, que entre en el seu ventall d'activitats estan incloent-hi també la destructoteràpia. Són sessions acompanyades per música i guiades per un terapeuta a les quals els participants -companys de feina- passen per diferents fases d'alliberació, destrucció d'objectes i, finalment, relaxació. Entenen que després de la devastació (i de l'esforç físic) ve la relaxació, i que la ira compartida -com la resta d'emocions- té quelcom que uneix les persones i, per tant, els equips.
A la destructoteràpia s'entén que, després de la devastació (i de l'esforç físic), ve la relaxació, i que la ira compartida -com la resta d'emocions- té quelcom que uneix les persones
De fet, la hipòtesi de la catarsi de la ira sosté que si la gent és capaç d'expulsar la seva frustració i ràbia d'una manera segura, aquesta disminuirà o, fins i tot, es canalitzarà cap a una acció o estat positiu. La ràbia -segons vèiem que publicava Global Environmental Change- és un fantàstic motor per a l'activisme, però també ho pot ser per a molts altres camps. A l'esport, per exemple, aporta una explosió d'energia i més precisió. Hi ha diversos estudis -que han analitzat temporades de l'NBA o de la lliga d'hòquei dels EUA (NHL)- que demostren que aquells jugadors tant de bàsquet com d'hòquei que han rebut una falta abans de fer un tir, són després més precisos en el seu llançament. També hi ha un altre estudi -liderat pels investigadors Heather Lench i Linda Levine- que apunta que la ràbia ben gestionada pot esdevenir una espurna per a la creativitat: després de demanar a un grup de persones que resolguessin uns anagrames molt complicats, van observar que aquells que s'havien quedat en la frustració -ràbia mal gestionada- havien fracassat o abandonat la prova molt aviat, i aquells que havien sentit ira, s'havien continuat esforçant i, per tant, havien aconseguit millors resultats.
Són exemples que responen al costat bo d'una emoció inicialment negativa i que tornen a posar el focus en el benefici de la gestió de les emocions. De fet, tornant a la perspectiva empresarial, en l'àmbit de les digital health, s'estan aplicant teràpies per gestionar la ira que incorporen realitat virtual. En aquest cas, el pacient no es troba pròpiament a una habitació de la ràbia virtual, però sí davant de diferents situacions que posen a prova la seva gestió de la ira i control de l'agressivitat.
Que hi ha negoci darrere de les emocions no és cap misteri, tampoc, per als amos de les xarxes socials ni per als usuaris que les utilitzem. De fet, no cal que anomeni Elon Musk ni Twitter, ara X, perquè tots relacionem ràpidament l'emoció que alimenta aquesta xarxa social, emoció que es monetitza -a cop de piulades- per fer rendible el seu negoci. Un altre debat és, però, l'objectiu que hi ha darrere d'aquesta estratègia. Ja ho va dir Josep M. Ganyet fa uns mesos a VIA Empresa: "El de Musk no és que visquem millor en un futur a Mart, sinó que és el de convertir ràbia en diners a Twitter i de vendre més cotxes Tesla, tot ara i aquí, a la Terra."