El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han simbolitzat l'acord per desplegar l'anhelat tren orbital, un projecte en mode d'espera de fa anys per connectar ferroviàriament les comarques de l'àmbit metropolità, entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, sense passar per Barcelona. En total són 120 quilòmetres, dels quals 68 de nova construcció, amb un total de 40 estacions -23 noves. La inversió prevista és de 5.200 milions d'euros i el calendari més optimista fixa la culminació el 2041.
Tot i això, el desplegament seria per fases, que podrien funcionar de forma independent. La primera, entre Granollers i Terrassa, és l'única que avui té el finançament garantit a través del Pla de Rodalies 2026-2030.
Previsions "optimistes i realistes"
Des del Govern s'assegura que les previsions són optimistes alhora que "realistes". Entre d'altres s'apunta a les reserves urbanístiques de sòl que hi ha fetes des de 2010 que "fa albirar" que des d'aquest punt de vista tot plegat es podria desenvolupar amb certa "rapidesa". El que està menys definit és el finançament de bona part dels 5.200 milions d'euros d'inversió que seran necessaris per fer-ho possible. Ara per ara, només estan garantits els 665 milions per connectar Santa Perpètua de Mogoda i Sabadell, en el tram Granollers-Terrassa.
Són diners previstos en el Pla de Rodalies 2026-2030 i pel Govern això és "garantia que tirarà endavant". Per a la resta dels recursos que seran necessaris ja s'han iniciat converses amb l'Estat per trobar altres vies de finançament i que es podrien començar a concretar "en els pròxims dies". Tant ERC com el Govern preveuen també dur a terme un "treball contundent" per trobar fórmules que garanteixin la inversió de l'Estat a Catalunya al llarg de tot el desenvolupament del projecte, sense que eventuals canvis de govern en un parlament o l'altre pugui fer-ho descarrilar.
Ara per ara, només estan garantits els 665 milions per connectar Santa Perpètua de Mogoda i Sabadell, en el tram Granollers-Terrassa
D'altra banda, el fet que el tren orbital no es conceptualitzi com un projecte de línia "de punta a punta" permetria construir trams, posar-los en marxa i començar a buscar el finançament i projectar els següents de forma paral·lela, de manera que cadascun dels quatre trams pugui funcionar de manera independent.
Amb tot, l'objectiu de la nova infraestructura és millorar la connexió amb transport públic al voltant de Barcelona que trenqui el model radial i permeti transitar cap a un sistema en xarxa que millori la connectivitat ferroviària en forma de "malla", segons ha explicat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
La UGT defensa la línia com “una infraestructura clau per a la mobilitat laboral”
La UGT defensa la línia orbital ferroviària com “una infraestructura clau per a la mobilitat laboral” a Catalunya i lamenta que “acumuli més de vint anys de retard”, coincidint amb l’acte de presentació de l’acord entre el Govern i ERC. La UGT exigeix accelerar la implantació d’una línia que podria donar servei a prop de 600.000 persones que actualment es desplacen entre municipis de l’eix orbital per feina cada dia. A més, podria contribuir a reduir fins a 70.000 desplaçaments diaris en vehicle privat, especialment al tram central de l’AP-7, un dels corredors més congestionats del país.
Ara mateix, les persones que es desplacen entre aquestes comarques destinen actualment més de 100 minuts diaris a anar i tornar de la feina, el doble que en vehicle privat per “la manca d’oferta de transport públic transversal”. A més, només un 5% de persones treballadores utilitzen el transport públic en l’eix orbital. El sindicat afegeix que el servei actual de Rodalies és fins a un 50% més lent que els autobusos en alguns trajectes de l’eix orbital.
Segons UGT, la nova línia “podria multiplicar per sis” els desplaçaments en tren entre les comarques beneficiades i els desplaçaments laborals en Rodalies podrien passar dels actuals 14.000 diaris fins als 84.000.