“Avui, aquest sector és més important que el turisme”. Així d’atrevit s’ha mostrat el quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, en parlar del sector TIC català, una indústria que el 2025 va facturar 30.601 milions d’euros, un 13% més que el 2024. En termes relatius, aquest volum representa el 9,1% del PIB català, un percentatge que, si se li suma el pes d’altres sectors digitals com l’audiovisual o els videojocs, arriba a “un 12 o 13%”, les xifres sobre les quals es mou avui el turisme a Catalunya. Però allò que el sector turístic aconsegueix amb 535.000 treballadors, el tecnològic i digital ho assoleixen amb menys de la meitat. “El primer que et diu és que l’aportació de valor econòmic i del VAB són molt més grans, la productivitat és més alta i els salaris són més alts”, ha sentenciat Valls.
En conjunt, aquesta comparació “no vol dir que no hem de tenir turisme”, ha matisat el quart tinent d’alcaldia de Barcelona, sinó que “hem de tenir més tecnologia, més ciència, més recerca i més estructura industrial”. I no hi havia millor lloc i moment per fer aquestes declaracions que durant la presentació del divuitè Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya, l’estudi del Cercle Tecnològic amb la col·laboració del Govern i la Cambra de Comerç de Barcelona que radiografia any rere any les TIC catalanes. Un informe que confirma novament la tendència dels darrers anys: un creixement constant en totes les mètriques que, defensen els autors, serien encara més destacades si es disposés del talent qualificat que manca.
El sector TIC va facturar 30.601 milions d'euros el 2025, un 13% més que el 2024 i l'equivalent al 9,1% del PIB català
Perquè més enllà de la facturació, tots els indicadors macroeconòmics denoten que el sector tecnològic progressa adequadament. El valor afegit brut (VAB), un indicador que l’informe va començar a mesurar l’any passat, s’ha incrementat dels 10.648 als 11.112 milions d’euros, un 11,6% més, i ja representa el 4,2% del VAB català a preus constants, per sobre de grans sectors com el comerç al detall (4%), l’automoció (2,2%) o el farmacèutic (1,7%). Amb xifres de 2023 (les últimes que permeten la comparació), el percentatge era del 3,9%, equiparable al d’Àustria i per sobre del de l’estat espanyol (3,8%), Grècia (3,3%) o Itàlia (3,1%), però encara lluny de la mitjana de la Unió Europea (5,2%).
Les empreses també van créixer durant el 2025 fins a assolir les 17.384 societats, un 8,51% més que les 16.020 de 2024 i un “nou màxim històric”, segons l’ha qualificat el president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera. Això sí: el nombre de companyies amb assalariats cau de les 6.873 de 2024 a les 6.507 de 2025 (-5,3%), xifra que continua sent la segona més alta de la sèrie històrica. Per volum, les microempreses d’un o dos treballadors són les més abundants, amb un total de 3.352 entitats (el 19,3% del total), i també són les que més creixen, amb 595 noves societats el 2025 (un 21,5% més).
Així i tot, Barrera ha interpretat les dades amb un to més optimista: “Quan analitzem quantes empreses de més de 1.000 empleats s’han creat en els darrers deu anys, n’apareixen onze, i de companyies entre els 200 i els 1.000 empleats, una trentena”. Aquestes dades demostren, segons el president del Cercle Tecnològic, que “el nostre teixit ja no només es basa en la petita empresa, sinó també en la mitjana i la gran”, un fet que aporta “solidesa” a l’ecosistema.
La falta de talent, els deures sempiterns
Pel que fa a l’ocupació, el sector tecnològic registrava un total de 166.000 treballadors el primer trimestre de 2026, una xifra lleugerament per sota (-1,2%) dels 168.000 professionals d’inicis de 2025. L’informe apunta que aquest estancament “s’ha d’interpretar amb prudència”, ja que la sèrie històrica “mostra una evolució relativament erràtica a curt termini” i “en cap cas” permet concloure un canvi de la tendència creixent dels darrers anys.
De fet, l’enquesta feta al Baròmetre a més de 1.000 empreses del sector assenyala que un 35,6% de les companyies ha mantingut estable la plantilla, mentre que un 55,8% l’ha incrementat en algun grau —un 25,9% ho ha fet per sobre del 10%—. Segons l’informe, només un 5,9% de les societats ha reduït la plantilla amb retallades de fins al 10% de la plantilla, i només un 2,6% ha superat aquests percentatges. En comparació amb l’edició del Baròmetre de 2025, l’estudi identifica una “certa moderació en el decreixement de les plantilles”, especialment en aquestes retallades més intenses.
En el quart trimestre de 2025 van quedar vacants 1.690 ofertes de treball dins del sector tecnològic català
Sigui com sigui, el missatge del Cercle Tecnològic continua sent el mateix: no hi ha prou talent qualificat per proveir la demanda de professionals de les empreses del sector. En el quart trimestre de 2025, segons dades de l’Idescat, van quedar vacants 1.690 ofertes de treball dins del sector tecnològic català, una xifra que, si bé és menor que la del darrer trimestre de 2024 (1.811), continua preocupant l’ecosistema. A aquest fet, Barrera hi ha sumat el desequilibri entre oferta i demanda a les places universitàries: “Hem tingut 3.539 persones que han volgut fer una carrera tecnològica, però només hi ha una oferta de 2.719 places en graus TIC”. Tot això provoca que “tenim una oferta formativa per sota de la demanda”, al mateix temps que hi ha “places de professionals TIC no cobertes”.
La IA destrueix llocs de treball?
Tanmateix, a l’edició d’enguany el talent no ha tingut el gran protagonisme que acostuma a tenir durant la presentació del Baròmetre. O, almenys, no de la manera habitual, ja que ha estat la seva relació amb la intel·ligència artificial la que ha protagonitzat el debat posterior al lliurament de les xifres. Com és habitual, l’estudi ha preguntat a les empreses quines són les tecnologies que més presència tenen en les seves organitzacions, i la IA ha estat l’esperable líder en tots els camps. És, per exemple, la tecnologia que a un nombre més gran d'empreses genera ingressos, fins a un 56,4%, seguida del big data (46,5%) i la ciberseguretat (43,8%). A més, un 75,7% de les companyies enquestades preveu que serà la tecnologia amb més impacte al seu negoci en els pròxims anys, i ho demostra el grau d’adopció: un 59,9% ja ha invertit en IA i un 29% té previst fer-ho durant el 2026.
La novetat arriba amb l’impacte d’aquesta tecnologia dins del mercat laboral. I aquí, l’enquesta és ben clara: només un 5,2% de les companyies creu que reduirà les plantilles, per un 16% que afirma que augmenta la necessitat de professionals i un 56,2% que creu que modificarà funcions i competències. “La IA no destrueix llocs de treball, el que fa és transformar les maneres de treballar”, ha sintetitzat Barrera. Aquesta afirmació xoca amb alguns informes recents, com és el cas del Digital Talent Overview 2026 de la Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), que identificava en la IA la principal causa de la reducció del 26,93% de les ofertes de feina per a perfils amb poca o gens d'experiència des del 2023.
Contrastat amb aquesta xifra, el president del Cercle Tecnològic ha afirmat que “és cert que hi ha menys necessitat de júniors” perquè hi ha “tasques que es poden automatitzar”, però també ha considerat que les dades “s’han d’acabar de contrastar”, perquè “encara queden 1.700 vacants lliures” al mercat. “Del que no tenim dades és de si són júniors, sèniors o de quins perfils”, ha apuntat.
Barrera (Cercle Tecnològic): “La IA no destrueix llocs de treball, el que fa és transformar les maneres de treballar”
En qualsevol cas, el que sí que queda radiografiat és com s’utilitza aquesta tecnologia dins del sector i quins són els principals frens per al seu desplegament. En el primer àmbit, el 71% de les companyies assegura que la fa servir per automatitzar processos interns, mentre que un 63,7% l’usa per fer anàlisi de dades i un 58,9% l’aplica a la innovació i el desenvolupament de productes. D’altra banda, la falta de personal qualificat (58,9%), el pressupost (49,9%) i la manca de temps (35,6%) són les principals raons que aturen o alenteixen l’adopció de la intel·ligència artificial i altres noves tecnologies dins de la companyia.
Quatre peticions i una promesa
En conjunt, les xifres presentades pel Baròmetre han estat rebudes amb entusiasme per part de l’administració pública. La secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, Maria Galindo, ha assegurat que l’informe “evidencia que el sector ha estat un motor de creixement i ocupació durant la darrera dècada, i les empreses preveuen que això continuarà sent així”. “El VAB està en màxims històrics, i de cada 100 euros generats al sector, se’n generen 70 d’addicionals a la resta de l’economia”, ha subratllat Galindo, una dada que li permet afirmar que les TIC “no només generen riquesa, sinó que també en mobilitzen a altres sectors econòmics”.
Per la seva banda, el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Albert Tort, ha fet valdre els “actius tecnològics i digitals del país” com unes infraestructures que haurien de tenir el mateix reconeixement que les que es dediquen a la mobilitat: “Quan posem una infraestructura de supercomputació, habilitem que l’economia pugui consumir aquests tokens per activar i dinamitzar projectes i el sector”.
I més enllà de l’anàlisi i les dades, el Baròmetre no s’ha volgut acomiadar sense deixar arranjats els deures. Són quatre els reptes que Barrera ha verbalitzat davant dels representants de la Generalitat i l’Ajuntament: garantir i disposar de talent i, “sobretot, veure com acompanyem el que ja tenim per transformar-se”; accelerar el lideratge femení dins l’economia digital —només un 19% de les directives són dones—; mesurar l’impacte de la IA de manera més recurrent; i situar el sector TIC “en el centre de qualsevol decisió estratègica d’aquest país”. Quatre demandes en què, novament, la IA ha pres el protagonisme: “Ens canvia cada dia la vida i no podem esperar un any a donar una dada”. I aquí Barrera ha estat ben directe: “Hi haurà canvis en el Baròmetre”. Els esperarem.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat