Una de freda i una de calenta. L’ocupació femenina en el sector tecnològic a Catalunya creix en 7.000 persones i assoleix les 58.000 professionals… però el pes relatiu de les dones cau del 31,88% al 30%. Els perfils especialitzats s’incrementen 2,4 punts percentuals entre 2021 i 2025… però continuen representant tan sols un 21,8% del total de treballadors al Principat. La bretxa salarial de gènere al sector és “només” del 10% i s’ha reduït a la meitat en els darrers quinze anys… però és present des del primer moment, fins i tot entre perfils júniors.
Totes elles són dades del III Baròmetre de la DonaTIC a Catalunya, l’informe que elabora des de fa tres anys el Cercle Tecnològic amb el suport de la Generalitat i l’acompanyament de la Cambra de Comerç de Barcelona per analitzar l'estat de les dones dins del sector tecnològic català. Un estudi que, seguint la tendència de l’any passat, deixa clara una cosa: a poc a poc, la situació professional de la dona tecnòloga recull petites victòries, però en un context més ampli, les diferències de gènere continuen sent estructurals. I, a cada nova lupa que s’hi acosta, sorgeixen noves evidències que encenen totes les alarmes.
La dada més preocupant de l’edició de 2026 del Baròmetre és la de la presència de la bretxa salarial de gènere des del primer minut de la carrera professional de les dones del sector. D’acord amb les xifres captades pels autors a l’Idescat, les dones acabades de graduar cobren de mitjana un 7,6% menys que els homes en la mateixa situació professional: elles, 33.053 euros; ells, 35.776 euros. Una “alerta molt important”, segons l’ha qualificat el director del Cercle Tecnològic, Xavier Sellarès, en la presentació dels resultats de l’estudi. Prenent el total de professionals, les dones del sector TIC cobren gairebé 4.000 euros menys (36.152 euros) que les seves contraparts masculines (40.148 euros).
Entre la “gran varietat de causes estructurals” que recull l’informe, se n’assenyalen algunes de concretes: que les dones tendeixen a demanar més reduccions de jornada, que tenen menys desenvolupament de carrera o que ocupen menys posicions tècniques, les quals tenen salaris més elevats. Però també s’identifica una distribució no equitativa dels usos dels temps i de la càrrega de les cures; o bé les diferències en parcialitat, més elevada entre les dones (8,5%) que entre els homes (3,9%) del sector TIC català.
La bretxa salarial de genère al sector tecnològic ha passat del 19,7% el 2010 al 10% el 2025, mentre que en el conjunt de l'economia es manté en el 19,5%
Sigui com sigui, l’estudi també subratlla una lectura positiva en aquest àmbit. L’any 2010, la bretxa salarial de gènere al sector tecnològic català era del 19,7%, mentre que el del conjunt de l’economia era del 23,8%; quinze anys després, s’ha reduït fins al 10%, quan a la resta de l’economia és encara del 19,5%. La bretxa persisteix, però disminueix a un ritme molt més elevat que el de la resta d’indústries del Principat.
La universitat i l’FP, dues deficiències estructurals amb “indicis per a l’esperança”
Continuant amb la mirada positiva dins d’un context millorable, les xifres de noies matriculades i graduades en titulacions TIC aporten, segons Sellarès, “indicis per a l’esperança”, malgrat que encara “estem lluny d’assolir la paritat”. D’entrada, males notícies: només un 13,4% dels graduats universitaris en carreres tecnològiques són dones, un percentatge que cau al 10,2% en graus mitjans de formació professional i que s’eleva al 19,4% en els graus superiors. Però si s’analitza l’evolució temporal, s’observa que la proporció de dones que han iniciat un grau universitari TIC a Catalunya ha passat del 14% de 2022 al 20% el 2025, un increment de sis punts percentuals en només tres anys. Brots verds.
De la mateixa manera, el Baròmetre de la DonaTIC també identifica que certes titulacions tecnològiques desperten un interès creixent entre les noves estudiants femenines. Sellarès ha destacat especialment els graus universitaris en intel·ligència artificial, implantats ara fa tres anys, que en les matriculacions del curs 2024-25 les dones representaven un 35,1% del total de nous estudiants, molt per sobre de la mitjana.
Només un 13,4% dels graduats universitaris en carreres tecnològiques del curs 2024-25 són dones
En qualsevol cas, roman la constatació que l’acadèmia tecnològica és encara un món eminentment masculí. Dins de les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), els graus TIC (Informàtica, Disseny i Administració de bases de dades, Desenvolupament de programari o videojocs…) són els que presenten una ràtio més baixa de dones graduades, el ja mencionat 13,4%. Xifra que contrasta amb el 26,5% de les dones en enginyeries, el 36,7% en matemàtiques i estadística, el 39,4% en ciències físiques, químiques i geològiques, el 44,5% en arquitectura i construcció o el 67,1% en ciències de la vida (única disciplina STEM amb majoria femenina).
Directives i especialistes, a mig segle de la paritat
L’optimisme decau, això sí, quan el focus se centra en els càrrecs directius i les posicions especialitzades. En el primer àmbit, les dones representen únicament un 17% de les posicions de lideratge dels departaments TIC de les empreses, per un 82,2% dels homes i un 0,8% per les persones no binàries. El percentatge varia en funció de l’especialització de la companyia: si l’empresa és de base tecnològica, és inferior (19,7%) que si l’empresa es dedica a altres sectors, tingui departament TIC (30,7%) o no (32,6%).
Per la seva banda, l’estudi també analitza les dones especialistes TIC, és a dir, aquelles professionals que, dins d’empreses o departaments tecnològics, exerceixen feines tècniques. Amb aquesta limitació, les dones representen el 21,8% dels especialistes tecnològics a Catalunya, una xifra 2,2 punts per sota de la mitjana estatal segons l’Eurostat, del 24%. L’estudi assenyala que al Principat es creix a un ritme superior que a la resta de l’Estat (+2,4 punts entre 2021 i 2025, pels 0,5 punts a Espanya), però també evidencia que és un ritme insuficient: amb aquesta velocitat, les projeccions estimen que caldrien gairebé 47 anys per assolir la paritat a Catalunya. I això sense tenir en compte que, a mesura que augmenta el volum total, els increments del percentatge de dones es dilueixen.
Amb l'actual ritme de creixement, caldrien gairebé 47 anys per assolir la paritat de gènere en professionals TIC especialitzats a Catalunya
Llums i ombres entre autònomes i emprenedores tecnològiques
El trencaclosques de la bretxa de gènere en el sector tecnològic català el completen les autònomes i les emprenedores que, novament, protagonitzen un clarobscur de dades positives i negatives. Les primeres són les que s’enduen la cara més brillant: malgrat representar únicament un 17,9% del total de professionals autònoms del sector tecnològic català (2.580 dones per 11.845 homes), en només un any han crescut un notable 14,2%, 2,2 punts per sobre del també elevat 12% dels homes.
En canvi, en l’àmbit emprenedor, les notícies són més descoratjadores. Les startups fundades o cofundades per dones representen el 21,9% del total d’empreses emergents de Catalunya, però només capten el 19,4% de la inversió total. I si parem atenció exclusivament als fons de capital risc, el percentatge cau al 18,3%. En paraules de l’informe, les companyies emergents impulsades per dones experimenten un “infrafinançament relatiu” respecte a les corporacions aixecades exclusivament per homes. Així i tot, novament podem extreure una lectura positiva: dins d'aquest desequilibri, en termes absoluts les startups digitals amb lideratges femenins han incrementat any rere any el volum total de diners captats en fons de capital risc, i han passat dels tres milions d’euros de 2015 als 126,9 milions de 2025.
En definitiva, una nova edició de l’informe que, d’acord amb Sellarès, confirma que “continua havent-hi un creixement sostingut en el sector”, amb punts positius com la reducció històrica de la bretxa salarial o l’increment de noves titulacions, especialment en àmbits com la intel·ligència artificial. Però també un document que posa llum a noves alertes, que evidencia un any més el desequilibri estructural del sector i que remarca en les seves conclusions la importància d’accelerar les polítiques públiques destinades a una paritat de gènere que, ara per ara, s’albira en la llunyania.