Dels quatre aeroports que gestiona Aena a Catalunya, n’hi ha un que treu el cap entre el més que transitat Prat, o els de Girona-Costa Brava i Reus: l’aeroport de Sabadell. Es podria definir com una infraestructura discreta, ja que és l’única de les quatre que no opera vols comercials, malgrat ser un aeroport internacional i registrar el 2025 un total de 62.340 operacions, més del doble que els que sumen Girona-Costa Brava i Reus. L’equipament compta amb més de 200 aeronaus, una pista d’uns 900 metres de longitud i se situa a uns deu quilòmetres de la capital catalana; una ubicació molt encertada pels passatgers de vols privats o institucionals -alguns d’ells assistents als grans esdeveniments del calendari firal de Barcelona, com el MWC o l'ISE- que representen aproximadament un 30% de l’activitat de l’aeroport, mentre el 70% restant pertany a la formació de pilots.
De jugar un paper clau a la Guerra Civil, a liderar l'aviació general a l'Estat
Els orígens de l’aeroport se situen l’any 1910, un any després del primer vol amb motor a Barcelona: diversos aficionats de l’aviació celebraven a la cocapital del Vallès Occidental una exposició aeronàutica que va comportar una sol·licitud de situar un aeròdrom a la ciutat, per part de l’alcalde de Sabadell a l'Associació de Locomoció Aèria (ALA). Si bé aquest reclam no va prosperar, va representar l’espurna d’un equipament que va veure la llum el 1934 i va jugar un paper clau durant la Guerra Civil. Des d’aleshores, l’aeroport i la seva activitat va continuar creixent fins a l’obertura del trànsit aeri -estatal i internacional- el 1979.
L'aeroport de Sabadell compta amb més de 200 aeronaus, una pista d’uns 900 metres de longitud i se situa a uns deu quilòmetres de la capital catalana
Així, l’aeroport de Sabadell s’ha posicionat juntament amb Madrid-Cuatro Vientos com la infraestructura més important de l’estat espanyol en aviació general, aquella que exclou els vols comercials. Un dels operadors principals de l’aeroport és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, que compta amb més de 1.000 socis i són una part important dels gairebé 5.000 viatgers que va registrar l’aeroport, en una activitat subjecta a les condicions de vol visual -o Visual Flight Rules, en anglès-, aquella en què el pilot no requereix cap sistema ni instrument addicional als seus propis ulls per navegar. “És un aeroport que només pot operar de sol a sol, per tant, a l’hivern té un horari i a l’estiu un altre”, explica a VIA Empresa el president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich.
Un Pla director del 2001, la principal batalla de l'aeroport vallesà
Com a màxim representant de l’entitat vallesana, Alberich és una veu autoritzada per fer un balanç general de l’estat de la infraestructura, si tenim en compte que la Cambra de Comerç reclama que l’actual Pla director de l’aeroport és “obsolet”, ja que va ser aprovat el juliol del 2001. “Tot ha canviat des d’aleshores. Estem parlant d’un Pla director que es va quedar a mig fer, i que Aena ha d’acabar i actualitzar la inversió per culminar-lo, que creiem que és d’uns 30 milions d’euros”, apunta Alberich; gairebé el doble dels 17,33 milions previstos ja fa més de dues dècades.
El cert és que la xifra que reclama la cambra vallesana no és especialment agosarada, si la contextualitzem en els prop de 13.000 milions d’euros en inversions que Aena proposa a la xarxa d’aeroports estatal entre 2027 i 2031: l’aeroport de Sabadell reclamaria només un 0,23% de la inversió prevista als 48 aeroports que es troben sota el paraigua del gestor aeroportuari. Els 30 milions que reclama l’aeroport vallesà, a més, representen una xifra fins a 106 vegades inferior respecte als 3.200 milions pactats entre el Govern, el ministeri de Transports i Aena per ampliar el Prat.
No seria estrany que l’aeroport de Sabadell veiés llum verda al respecte, si tenim en compte que per al gestor aeroportuari la infraestructura “és una peça clau de l’ecosistema aeronàutic català, perquè concentra tres funcions estratègiques: formació, innovació i activitat empresarial”, segons declaren fonts d’Aena consultades per VIA Empresa. A més, el mateix Alberich es mostra optimista després dels recents contactes entre la Cambra i el gestor: “Esperem bones notícies aquest any”.
Qui també espera aquestes bones notícies és sens dubte l’Associació d’Empreses i Operadors de l’Aeroport de Sabadell (AEOAS), que ha convocat tot el teixit empresarial de la infraestructura a una aturada històrica entre les 12 i les 13 hores del pròxim dilluns 30 de març. “Mentre el Pla director no es desbloquegi, l’ecosistema empresarial de l’aeroport està en perill”, apunta a VIA Empresa la presidenta de l’associació, Dora Hernández.
La inversió que reclama Hernández -la mateixa que Alberich- permetria a l’aeroport, segons la presidenta de l’AEOAS, guanyar dues plataformes d’un total de 26.500 metres quadrats amb un "augment notable" de les places d'estacionament i la urbanització de sòl per a hangars a peu de plataformes per poder edificar uns 14.500 metres quadrats d'hangars. Tot plegat, podria garantir el creixement de la infraestructura que ara es veu “amenaçat”: “Un aeroport d’aviació general sense hangars no té raó de ser”, sosté Hernández, qui recorda que, a Sabadell, tots “són plens”.
L'impuls del Hub d’Innovació Aeronàutica de Sabadell: "No es tracta de més vols, sinó de més activitat econòmica i formativa”
“Podríem doblar la nostra activitat, acollir més empreses i generar més ocupació”, assegura Alberich, qui xifra en mig miler els professionals que avui dia treballen en l’equipament. El president de la Cambra de Comerç destaca els canvis en l’accessibilitat de l’aeroport com una de les principals mesures a abordar, situant l’entrada principal a tocar de l’estació de Sabadell Sud per fomentar la connexió intermodal de l’aeroport a la xarxa de Rodalies, així com un increment en l’oferta de sòl industrial per al desenvolupament d’activitats econòmiques: “No es tracta de donar més activitat aeronàutica en termes de vols, el que volem és més activitat econòmica i formativa”, afegeix.
En aquest sentit, l’aeroport de Sabadell és un referent quant a la formació de professionals de l’aeronàutica, i disposa d'una oferta formativa que abasta des del manteniment d’aeronaus fins a la formació de pilots i assistents de vol, que compten amb simuladors rellevants, com ara el d’un Airbus A320. “Són elements que s’han de posar en valor”, recalca el president de la Cambra de Comerç de Sabadell.
El Hub d’Innovació Aeronàutica de Sabadell va ser impulsat el 2021 per l’Ajuntament de Sabadell, Aena, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona
Aquesta va ser la filosofia amb què va néixer el 2021 el Hub d’Innovació Aeronàutica de Sabadell, impulsat per l’Ajuntament de Sabadell, Aena, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, que ara també compten amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Cambra de Comerç de Sabadell i l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Tal com van apuntar a finals de febrer els representants del hub, entre ells el director de l’aeroport, Carlos Gallardo, el hub pretén posicionar la infraestructura com a pol de referència en innovació, formació i activitat empresarial del sector aeroespacial.
“L’aeroport de Sabadell és un element estratègic i singular de la ciutat, i el que estem fent és mirar-lo de cara per aprofitar totes les oportunitats que ens ofereix”, apunta a VIA Empresa l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, qui assegura que l’equipament “ja parteix d’una base molt sòlida”. Ara per ara, l’aeroport compta amb una trentena d’empreses que facturen més de 100 milions d’euros l’any i que també comparteixen espai amb els cossos dels Bombers de la Generalitat o els Mossos d’Esquadra, que duen a terme operacions de rescat i d’emergències. “El hub serà un instrument molt important per la promoció d’aquesta infraestructura i de la seva activitat econòmica”, apunta per la seva banda Alberich.
Si bé la iniciativa va ser impulsada fa cinc anys, el reforç amb què inicia aquest 2026 es deu al temps que ha requerit definir la seva estratègia i connectar l’ecosistema empresarial amb el formatiu i tecnològic. “Hem posat les bases d’un projecte ambiciós, però que calia construir bé. Ara, aquest treball dona fruits i el projecte entra en una nova fase, i és quan té tot el sentit incorporar nous socis que aporten valor i que reforcen el hub amb un model de col·laboració publicoprivada clau perquè el projecte tingui recorregut”, sosté Farrés.
L'aeroport i la convivència amb els municipis vallesans
Val a dir que la convivència de l'aeroport de Sabadell amb les localitats veïnes històricament no ha estat la millor. Veïns, entitats i representants de poblacions com Badia, Barberà o Sant Quirze del Vallès han demanat en més d’una ocasió limitar l’ús de l’aeroport a serveis essencials i d’emergències. Un d’aquests reclams es va produir el 2018, quan una avioneta es va estavellar contra una benzinera de Badia i el tràgic incident es va saldar amb dues morts. Aleshores, l'alcaldessa de Sant Quirze, Elisabeth Oliveras, no va trigar a afirmar que l’aeroport genera “molta inseguretat” entre els veïns del municipi, a més de la contaminació acústica que genera.
Un estudi de la Cambra de Sabadell apunta que els accidents a l'aeroport de Sabadell representen un 0,0078% de les operacions totals
Ara bé, entre els poc més de deu minuts amb cotxe que separen l’Ajuntament de Sant Quirze de la Cambra de Sabadell, la percepció és completament diferent. De fet, l’organisme sabadellenc va donar a conèixer en el seu Estudi d'identificació dels impactes positius i negatius de l'aeroport de Sabadell publicat el 2021 que els accidents representen un 0,0078% de les operacions totals, per tal de “calmar l’alarmisme” derivat d’una “percepció de risc que no és objectiva”. L’ens cameral, a més, va aprofitar l’ocasió per assegurar que l’impacte acústic captat als mencionats municipis és “menor als límits d’immersió establerts per la Generalitat”.
“Des del primer moment hem defensat que l’aeroport és una oportunitat, però que aquest desenvolupament s’ha de fer sempre amb responsabilitat i amb respecte per l’entorn”, apunta l’alcaldessa de Sabadell. En aquest sentit, destaca el necessari “creixement qualitatiu” de la infraestructura vinculat a la promoció de l’activitat econòmica i formativa: “Sense incrementar ni la pista ni el nombre de vols. No es tracta de fer més volum, sinó de generar més valor”.