• Economia
  • L’aliança universitària al MWC: un xup‑xup per a l’ecosistema emprenedor català
MWC

L’aliança universitària al MWC: un xup‑xup per a l’ecosistema emprenedor català

Quatre universitats públiques s’uneixen sota “una sola veu” per projectar Barcelona com a ciutat de coneixement i talent a Europa

Aparadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat de Girona (UdG) llueixen projectes emergents als estands del 4YFN | VIA Empresa
Aparadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat de Girona (UdG) llueixen projectes emergents als estands del 4YFN | VIA Empresa
Natàlia Bosch | VIA Empresa
Periodista
L'Hospitalet de Llobregat
05 de Març de 2026 - 04:55

A l’Agora Stage del hall 8.0 del MWC, travessades unes quantes escales mecàniques i l'habitual bullici que regna a la resta de passadissos, les universitats catalanes treuen el cap enmig d'un escenari que acostuma a ser territori d’empreses emergents i de grans actors de l’ecosistema. Ho fan per demostrar que els més de 500 milions d’euros obtinguts en recerca el 2024, les 220 spin‑offs creades i les més de 1.300 patents i drets de propietat intel·lectual aconseguits en cinc anys són el resultat d’una “aliança peculiar” -tal com la defineix el rector de la UB, Joan Guàrdia- que també juga, i fort, al 4 Years From Now (4YFN). Sota el títol Barcelona’s University Ecosystem: Where Academic Excellence Meets Startup Ambition, els rectors de la UB, UAB, UPC i UPF prenen la paraula per reivindicar que la universitat no és un satèl·lit del talent emprenedor, sinó el seu motor estructural.

 

Guàrdia és el primer a verbalitzar el que han batejat com “una sola veu”: “El sistema universitari europeu és altament competitiu i treballem amb socis molt potents, però ens cal identificar com podem fer servir una sola veu per representar els nostres interessos”, subratlla. Al seu costat, Javier Lafuente (UAB) hi afegeix la dimensió més formativa: “Nosaltres no només cultivem startups; cultivem iniciativa, resiliència i lideratge, activem el talent perquè els estudiants i joves científics s'exposin des de ben aviat als desafiaments del món real”. 

Per la seva banda, Francesc Torres (UPC) recull el fil i posa el focus en l'impacte extern de la Barcelona Knowledge Alliance (BKA), l'aliança estratègica que va veure la llum farà dos o tres anys -tal com explica la moderadora de la conferència, Aurora Masip- que vol projectar la capital catalana a Europa com un únic actor de coneixement, amb una representació coordinada davant institucions, governs i ecosistemes d’innovació: "Les quatre universitats produïm de manera conjunta més del 70% de tota la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica del país", assenyala Torres.

 

En aquest marc de força compartida, Laia de Nadal (UPF) enceta el seu discurs amb la convicció de situar Barcelona al mapa global de la innovació: “Ja sabem que Barcelona és un hub d’innovació molt important, i les dades ens ho confirmen”, apunta. En aquest ecosistema, afirma, les universitats tenen un paper doble: d’una banda, “la recerca de frontera en tots els laboratoris, en tots els centres”, i de l’altra, “un potencial gegantí de graduats i de talent jove que pot sumar-s'hi”. Per ella, el repte es basa en "aprendre a cooperar molt més, tant entre universitats com amb inversors, empreses i institucions".

Torres (UPC): "Les quatre universitats produïm de manera conjunta més del 70% de tota la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica del país"

Alhora, De Nadal reforça aquesta idea amb un exemple que, diu, demostra fins a quin punt la cooperació pot transformar l’ecosistema: la Barcelona Deep Tech Node, que reuneix les quatre universitats presents i n'afegeix una cinquena: la UOC. Una iniciativa que, segons la rectora, evidencia que “la cooperació multiplica, no només escala”. Aquest és, de fet, el principi que també guia la BKA, que no busca uniformitat, sinó complementarietat, és a dir, que cada universitat aporti el seu múscul -biomedicina, enginyeries, ciències socials, humanitats o tecnologia- per construir una capacitat d’impacte que cap podria assolir per si mateixa. “La diversitat és la nostra força”, remarca Guàrdia.

El formiguer del talent universitari, vist des de dins

D'esquerra a dreta, Aurora Masip (moderadora), Francesc Torres (UPC), Joan Guàrdia (UB), Javier Lafuente (UAB), i Laia de Nadal (UPF), durant una conferència al 4YFN | Natàlia Bosch
D'esquerra a dreta, Aurora Masip (moderadora), Francesc Torres (UPC), Joan Guàrdia (UB), Javier Lafuente (UAB), i Laia de Nadal (UPF), durant una conferència al 4YFN | Natàlia Bosch

I mentre els rectors dibuixen l’estratègia des de l’escenari, a l'interior del 4YFN el formiguer és constant. Els aparadors que formen part del paraigua universitari busquen seduir els visitants, i això fa costosa la tasca de fixar-se en un de sol. Les passes ens aturen a All‑Voiced, l’aplicació creada per Neus Calaf, professora col·laboradora de la UOC i logopeda de formació, que ha digitalitzat els instruments d’avaluació de la veu perquè els professionals puguin entrenar-se i calibrar criteris amb molta més fiabilitat. “Fa dècades que treballem amb avaluacions subjectives i amb molta variabilitat”, explica. “El que he fet ha estat crear un sistema interactiu que permeti entrenar, comparar i generar estàndards”, afegeix.

El projecte, que ja té més de 1.300 usuaris registrats de 40 països, creix cada dia gràcies a les avaluacions que els professionals comparteixen voluntàriament. Aquestes dades alimenten una base global que ha de permetre consensuar criteris, crear certificacions i establir protocols formatius per a logopedes, investigadors i equips clínics. “La cooperació dels usuaris és clau: cada mostra compartida fa el sistema més ric”, assenyala Calaf, que ha desenvolupat tota la plataforma ella sola després d’aprendre a programar per necessitat investigadora. 

Entre les noves propostes del 4YFN, Nataly desenvolupa un dispositiu mèdic per detectar l’hemorràgia postpart, la principal causa de mortalitat materna al món

Pocs metres més endavant, un altre estand atrau visitants amb una proposta radicalment diferent: una startup de salut digital anomenada Nataly, la qual desenvolupa un dispositiu mèdic per detectar l’hemorràgia postpart, la principal causa de mortalitat materna al món. La solució que proposen per evitar transfusions i intervencions invasives a quiròfan, és una compresa postpart que, a més d'exercir la tasca d'absorció, quantifica el sagnat en temps real i identifica una hemorràgia abans que sigui massa tard. “Cada set minuts mor una dona per hemorràgia", lamenta Olivia Genova, CEO i cofundadora. “Si aconseguim l’impacte esperat, podríem salvar fins a 42.000 vides l’any”, afegeix.

Al projecte també hi participa Bernat Beneria, cofundador i COO, que forma tàndem amb Genova en el desenvolupament i la gestió de l'empresa emergent. Actualment treballen en el prototip, incubats a StartUB!, en col·laboració amb Eurecat i amb l’Hospital Clínic per tal de preparar la validació clínica. En paral·lel, ultimen la seva primera ronda de finançament, d’entre 300.000 i 400.000 euros, que ha de permetre encetar un estudi preclínic amb cinc postparts.

Olivia Genova, CEO i cofundadora de Nataly, presenta el seu projecte | Cedida
Olivia Genova, CEO i cofundadora de Nataly, presenta el seu projecte | Cedida

Per ambdues startups, ser al MWC suposa molt més que ocupar un estand. "La visibilitat és brutal, hem rebut un gran retorn i ens emportem una cartera de contactes que, si haguéssim d'anar a trucar portes en fred, no ens les obririen pas”, admeten. El 4YFN, afirmen, és un espai on coincideixen perfils ben diversos que no es creuarien a cap altre congrés: professionals de màrqueting, investigadors, altres empreses referents, i fins i tot "persones que s’hi acosten perquè algun familiar té una disfonia i busquen solucions", explica Calaf. 

I mentre el congrés desplega sense pausa capes de talent ben diverses, Miriam Corredor espera rere el seu estand per donar a conèixer noctuRNA Therapeutics, una spin‑off sorgida de la UPF, de la qual n'és la CEO. L’empresa desenvolupa teràpies basades en RNA circular per abordar malalties que avui dia no tenen cura, des d’infeccions víriques fins a patologies genètiques i neurodegeneratives. La seva tecnologia permet dissenyar molècules altament específiques que s’uneixen a la diana que impulsa el progrés de la malaltia i la bloquegen, recuperant la funció normal de la cèl·lula o evitant la replicació del virus.

Constituïda fa tres anys, noctuRNA Therapeutics va tancar una primera ronda de 600.000 euros l'any 2023, i ara busca el següent impuls per portar els seus candidats terapèutics a la següent fase

Entre els seus candidats destaca el que estan desenvolupant per a l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una de les seves prioritats. Constituïda fa tres anys, noctuRNA avança en estudis preclínics mentre prepara una nova ronda de finançament. El desembre del 2023 van tancar una primera ronda de 600.000 euros, i ara busquen el següent impuls per portar els seus candidats terapèutics a la següent fase.

En definitiva, el pas de les universitats catalanes pel MWC constata que el xup‑xup que invoquen els rectors és, en realitat, una aposta estratègica per reforçar la seva posició dins l’ecosistema emprenedor. La BKA encara té recorregut per integrar capacitats i projectar Barcelona com una autèntica ciutat de coneixement, amb una veu coordinada i una capacitat d’impacte que cap universitat podria assolir de manera aïllada.