El 2019, abans fins i tot de la pandèmia, els organitzadors del MWC ja tenien clar que la fira anava molt més enllà dels telèfons mòbils, i van decidir adoptar les sigles com a nom oficial, en substitució del “Mobile World Congress” que havien brandit des de 2008 (i que molts encara anomenen així). La diversitat de tecnologies vinculades a la connectivitat ho exigia: el 5G, la IoT o el núvol ocupaven tant o més protagonisme que els terminals mòbils. Però de totes elles, hi ha una tecnologia que clarament ha arrabassat el focus principal: la intel·ligència artificial.
Tant és quina empresa sigui: podem triar Samsung, LG, Xiaomi, SK Telecom, Qualcomm, Microsoft o Google. En tots els seus estands, hi ha dues lletres que sobresurten més que qualsevol altra: la a i la i. La tendència és especialment esglaiadora al pavelló tres, on se situen les principals grans tecnològiques. Ningú vol perdre el tren de “la nova onada d’IA”, com la cataloga Xiaomi al seu estand, i ha quedat més que demostrat. Agents d’IA per a telèfons mòbils? A la llista. Assistents vitals que ens resumeixen trucades i envien missatges per nosaltres? A la llista. Traducció en temps real? A la llista. Fins i tot s’hi poden veure joguines, com l’iMoochi de la xinesa ZTE, un peluix que reacciona a la veu del seu propietari amb moviments de cap i expressions oculars. Des de la companyia expliquen que s’ha llançat aquest any al mercat, exclusivament al Japó, i que hi ha plans de dissenyar-ne dotze models diferents, un associat a cada signe del zodíac.
El missatge és clar, i és una tendència que ja vam veure a l’ISE, però ultravitaminada: la IA ja no és el nou vestit que canvia cada tres mesos, sinó que cada cop més es guanya lloc com una de les vèrtebres de les tecnologies digitals. Ericsson ho ha volgut deixar amb el seu estand: una representació a escala real d’un entramat de carrers d’una ciutat, en què cada establiment presenta una nova tecnologia intel·ligent: ulleres intel·ligents, controls de trànsit amb visió per computació…
Però qui ho porta a la pràctica de manera més remarcable és probablement China Mobile. El seu estand, ubicat en un dels extrems del pavelló tres, és una demostració de com ja està aplicant aquesta tecnologia a diferents camps de l’economia, com la indústria, la restauració -els robots reposadors són els qui més fotos s’han endut- o els esports. Destaca especialment la seva solució destinada als ports, que combina tres verticals diferents: un control remot de les plataformes que transporten i distribueixen els carregaments i els vehicles autònoms; un algoritme dinàmic que controla els semàfors dels carrers per optimitzar els trajectes tant de vehicles autònoms com de tradicionals; i un sistema de drons de vigilància que, a través de visió per computació, poden identificar camions que excedeixen els límits de carregaments imposats i altres perills de seguretat. Unes solucions modulars que ja s’han instal·lat, siguin en conjunt o individualment, a ports de Sud-àfrica i de diversos països europeus.
Fins i tot un estand que tradicionalment s’associa amb la maquinària, com és el d’Oled (la tecnologia de pantalles de Samsung), dedica bona part de la seva exposició a la combinació de les pantalles que dissenyen amb IA. Entre solucions que poden semblar més banals, com un fons digital amb elements generats artificialment que serveix com a decoració de joguines, destaca l’AI Beauty Mirror. Aquest producte, orientat a botigues i marques de bellesa, és una pantalla digital que, amb una càmera interior, emmiralla la imatge del consumidor. Captant el seu rostre durant uns segons, la solució fa una anàlisi dels diversos elements cosmètics per oferir solucions “personalitzades” de bellesa, convenientment vinculades als productes de la marca que es desitgi. La mateixa solució també analitza el color de pell de la persona i fa recomanacions de tons de maquillatge, ombres d’ulls o pintallavis.
Com Oled, moltes altres expositores mostren les seves solucions intel·ligents com si fossin un zoològic en miniatura: demostracions independents, cadascun amb el seu pare i la seva mare, que ataquen l’amplitud d’opcions per augmentar les possibilitats de captar l’interès del públic. Però al MWC també trobem companyies que segueixen una estratègia molt més focalitzada, amb propostes molt més especialitzades en un camp específic. És el cas de la xinesa iFlytek, que ha desplegat a Fira Gran Via tot el seu catàleg de productes vinculats a la traducció amb intel·ligència artificial.
iFlytek mostra al MWC solucions de traducció intel·ligent en forma d'aplicació mòbil, ulleres amb subtítols o programaris per a conferències
Des de propostes purament digitals, com l'aplicació Bavvo, a l’ús de dispositius com les AI Translation Glasses, unes ulleres de pasta negre amb una petita càmera i micròfon incorporats que permeten traduir en temps real les converses que es mantenen. A mesura que sent o veu un text, l’usuari veu a través dels vidres -no graduats, però amb la possibilitat que ho estiguin- uns subtítols de color verd que es van generant amb un cert retardament. Cal dir que seguir el ritme de la conversa és força complicat per l’acumulació de text, el ritme i la reescriptura dinàmica, però des de la companyia deixen clar que el que mostren al congrés és encara un prototip. El producte final es llançarà d’aquí a uns mesos, durant el 2026, i inclourà, entre altres, la llengua catalana. La mateixa empresa també ha presentat AI Interpreta, un programari de traducció amb IA automàtica pensat per a conferències, ponències i videotrucades, que permet mostrar els textos en múltiples idiomes de manera simultània.
Telèfons, sí… però amb IA integrada
Malgrat tot, s’ha de concedir al MWC que no ha perdut del tot la ema de Mobile, i que, més enllà de la nova joguina que és la IA, les novetats telefòniques de les principals marques continuen presents. Com a prova, Samsung: el primer que es troba el congressista en acostar-se al seu estand són les llargues taules amb telèfons de la nova sèrie Galaxy S26. Amb els dos models bàsics ja al mercat i el llançament de la versió ultra aquest mateix 11 de març, la companyia en destaca tres característiques principals.
La primera, el que anomenen Privacy Display: una sèrie de configuracions que permeten enfosquir la pantalla quan es mira des dels laterals o des de dalt, per evitar que altres persones vegin què passa a la pantalla del nostre telèfon. Aquesta funcionalitat, que ja està integrada en la pantalla d’altres terminals, es pot configurar manualment segons determinades condicions, com que només s’activi quan fem servir unes aplicacions concretes o quan ens apareguin notificacions. La segona funcionalitat destacada és l’assistència -altre cop, intel·ligent- de fotografies, que permet esborrar parts de la imatge, fusionar-la amb altres, esborrar ombres i altres modificacions. Finalment, el Now Nudge: un assistent d’IA integrat que apareix a tot arreu del telèfon. El trobem, per exemple, a la barra dinàmica del teclat (on s’acostumen a donar suggeriments d’escriptura), oferint-nos respostes a missatges que rebem basades en la nostra escriptura; però també el podem activar deixant premut el botó central, el qual permetrà seleccionar una part de la imatge i fer una cerca per imatge a Google.
La IA és omnipresent entre els diversos models de mòbils presentats, com la sèrie Galaxy S26 de Samsung
Per la seva banda, LG U+ (l’operadora de telecomunicacions del grup LG) cedeix bona part del protagonisme de l’estand a ixi-O Pro, la nova versió de l’agent d’IA per a telèfons mòbils que ha presentat en primícia al MWC. El vídeo de presentació del programari ens fa pensar, com ha succeït recurrentment en els darrers anys, en el film Her: un assistent que es mostra fluid en el llenguatge parlat i que ens registra les trucades -sempre que li donem permís-, n’extreu els punts clau, ens fa recordatoris de l’agenda i és capaç d’avisar a l’amic amb qui havíem quedat que hi ha un embús i arribarem tard.
La gran excepció, el fabricant que marca distància amb les grans tecnològiques i aposta per una altra via, és Fairphone. Aquesta companyia neerlandesa fa tretze anys que treballa per desenvolupar telèfons intel·ligents amb dos pilars innegociables: que les seves peces puguin ser substituïdes i intercanviades sense complicacions i que els materials que faci servir respectin l’ètica laboral i tinguin un efecte mínim en el benestar del planeta. “La nostra ambició és reduir al màxim possible el nostre impacte ambiental i augmentar el màxim possible el nostre impacte social”, relata a VIA Empresa el gestor a comptes al Regne Unit i els països nòrdics de la companyia, Luke James.
Al MWC, Fairphone mostra la generació sis del seu telèfon intel·ligent, que com tots els anteriors, és completament modulable: qualsevol de les dotze peces que el conformen pot ser adquirida per separat en cas que calgui substituir-la. “Hem de produir menys productes i fer-los servir durant més temps”, reclama James. En línia amb el segon objectiu, el membre de Fairphone assegura que han localitzat “els minerals que tenen problemes ètics més grans”, com ara “treball infantil, corrupció o materials conflictius”, i busquen alternatives que els permetin “integrar els minerals de manera més justa i social”.
Conquerint la sobirania tecnològica europea
Més enllà dels criteris ètics i sostenibles, un tercer àmbit de què Fairphone fa gala és de la seva ubicació: Amsterdam, Països Baixos, Europa. I és que el discurs de la sobirania tecnològica europea ha calat entre les companyies del continent, tant o més conscients de la problemàtica que els europarlamentaris. I en l’àmbit de les comunicacions satel·litàries, el gran referent del continent el trobem a Barcelona: Sateliot.
L’empresa catalana, una de les cares visibles del sector del new space català i europeu, dissenya i opera una constel·lació de microsatèl·lits de baixa freqüència amb estàndard 5G per IoT, amb els quals donen servei a multitud de sensors IoT per a sectors com l’agricultura o la ramaderia arreu del món. “El nostre model comercial de cara al món civil és 100% majorista: som una extensió de cobertura d’operadors mòbils i hem signat ja acords a 60 països com a operadors de roaming”, explica a VIA Empresa el fundador de l’empresa, Jaume Sanpera.
Ara, l’empresa ha fet un pas endavant, i al MWC presenten els seus satèl·lits de segona generació, que ja poden oferir serveis de connexió 5G. “Fins ara havíem llançat satèl·lits petits, de dotze quilos; aquests són molt més grans, pesen 150 quilos, i són capaços de connectar un telèfon mòbil des de l’espai”, assenyala Sanpera. Els aparells, premiats amb el guardó Future Unicorn de DigitalEurope per l’ús de la tecnologia dual, s’enfoquen de moment a sectors com la seguretat, la defensa i el món corporatiu, ja que “la capacitat que tenim és limitada i els volem dedicar als usos que són més urgents”. El primer d’aquests satèl·lits s’enlairarà a principis de 2027, mentre que a finals del mateix any es llançaran dos més, aquests amb un model ja definitiu.
Sanpera remarca la tecnologia que desenvolupen com un exemple del tipus d’àmbits en què Europa necessita recuperar sobirania: “El premi -de DigitalEurope- ens el va entregar el ministre de Defensa d’Ucraïna. Ells sofreixen aquesta necessitat: els drons ucraïnesos, quan travessen les fronteres de zones ocupades per Rússia, es desconnecten automàticament de Starlink. Això passa avui. Hem de poder connectar coses sense dependre dels Estats Units”.
Sense una urgència tan imminent, però sí una preocupació a llarg termini, es troba el món de la quàntica, una de les tecnologies millor posicionades com a interruptors de canvi del futur. En aquest àmbit, Europa va llançar el 2018 la Quantum Flagship, una iniciativa paneuropea a gran escala per investigar i desenvolupar infraestructures quàntiques crítiques. Al MWC, el projecte és presentat al públic per integrants de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), un dels centres catalans implicats.
La Quantum Flagship és la gran estratègia europea per guanyar sobirania en la cursa per les tecnologies quàntiques
En concret, l’ICFO participa en dos projectes dins del pilar de comunicacions quàntiques. El primer d’ells és la QSN Partnership, un consorci amb 42 socis i 25 milions de pressupost coordinat per l’ICFO per desenvolupar sistemes de criptografia quàntica que operaran sobre la futura infraestructura EuroQCI -actualment en construcció-. Aquí també treballen dues empreses derivades seves, LuxQuanta i Quside, encarregades de les distribucions de claus quàntiques (QKD) i de la generació quàntica de nombres aleatoris per a criptografia, respectivament. El segon és la Quantum Internet Alliance (QIA), un projecte amb institucions acadèmiques, teleoperadores i integradors de sistemes de nou països europeus en què l’institut català treballa en l’àmbit de les memòries quàntiques.
Tots dos projectes han superat les dues fases inicials de Quantum Flagship i aquest 2026 iniciaran la tercera i última fase, de quatre anys de durada, per dur els projectes a la fase de producció industrial.
Imaginant l’aeroport del futur
Més enllà de mòbils, IA, quàntica i satèl·lits, una de les novetats que el MWC d’enguany ha volgut remarcar és l’Airport of the Future, un nou espai dedicat a tecnologies vinculades al món dels aeroports, l’aviació i, en general, l’experiència de viatjar per l’aire. Relativament separat i amagat de la resta de pavellons, el recinte dedicat a aquesta nova temàtica concentra una petita col·lecció de demostracions de solucions ja en marxa o que es preveu impulsar en el futur pròxim. Així, veiem per exemple un dels drons més avançats que els Mossos d’Esquadra fan servir en les operacions que requereixen visió aèria, o bé un xatbot de Vueling, a través del qual prometen una experiència més personalitzada i còmode a l’hora de fer reserves de vols.
Airbus tampoc s’ha volgut perdre la novetat, i ha portat a l’Airport of the Future una demostració de les tecnologies que estan implementant per digitalitzar l’experiència a 10.000 metres de terra, tant la dels passatgers com la del personal de cabina. Per als primers, el fabricant aeronàutic europeu treballa en una infraestructura per oferir internet satel·litària als clients, al mateix temps que, a través d’un programari que demana certes dades personals, busca personalitzar al màxim l’experiència durant el vol i permet l’ús dels dispositius propis amb connexió. Per als segons, un sistema de monitoratge en temps real dels productes alimentaris que s’ofereixen als passatgers, amb la voluntat de millorar l’accés a la informació pràctica -com disponibilitat i al·lèrgies-, calcular millor les estratègies de promoció de productes -en funció de què queda i què no- i reduir el volum de residus i excedents.
Però un dels projectes que més ha cridat l’atenció, per la seva presència estesa, però dissimulada per tot el congrés, és la col·laboració entre Aigües de Barcelona i l’empresa valenciana Closca. La primera ha instal·lat un total de 35 fonts públiques per tot el recinte del MWC, un servei que ja ofereix a altres esdeveniments massius, com concerts. La segona ha connectat aquestes fonts a la seva aplicació mòbil, un programari que té localitzades 200.000 fonts públiques d’arreu del món i que ja fan servir més de 100.000 persones. Tot això, complementat amb la distribució de les cantimplores dissenyades per Closca, uns productes que incorporen un dispositiu IoT a la tapa, amb un xip NFC, que permet quantificar el volum de plàstic i diòxid de carboni estalviat en omplir amb aigua de l’aixeta.
“Al ciutadà hem de donar-li un sistema on pugui trobar i omplir aigua d’una manera més còmoda, econòmica i que es podria gamificar per donar premis”, apunta el fundador de Closca, Carlos Ferrando, qui ho compara amb la situació dels cotxes elèctrics: “Necessites molts llocs on poder carregar-los perquè sigui un èxit. Amb l’aigua passa el mateix”. “Creiem que l’aeroport pot ser un espai més sostenible, on la gent pugui fer una pausa i fer una hidratació sostenibla amb aigua de l’aixeta”, defensa per la seva banda la responsable d’innovació oberta territorial a Aigües de Barcelona, Chus Llorens.