Una imatge de Gaudí reimaginat a Mart. Generada per intel·ligència artificial a partir d’un simple prompt. Qui n’és l’autor? L’usuari que ho va demanar? El model que ho va crear? L’empresa que el va dissenyar? Els artistes les obres dels quals van alimentar el sistema? La IA ha democratitzat la creativitat, però també ha esborrat els límits de l’autoria, la propietat intel·lectual i la responsabilitat legal. I en aquest nou escenari, Europa ha decidit intervenir.
L’AI Act: Europa legisla, però no resol
Amb l’aprovació de l’AI Act, la Unió Europea ha fet el pas més ferm del món en matèria de regulació de la intel·ligència artificial:
-
Des de febrer de 2025 estan prohibits certs usos considerats de risc inacceptable.
-
Des d’agost de 2025, els proveïdors de models de propòsit general han de documentar les seves fonts i garantir transparència.
-
Entre 2026 i 2027 entraran en vigor les obligacions més estrictes per a sistemes d’alt risc (salut, justícia, crèdit...).
Però legislar no significa resoldre. La pregunta sobre l’autoria continua sense resposta clara.
La IA ha democratitzat la creativitat, però també ha esborrat els límits de l’autoria, la propietat intel·lectual i la responsabilitat legal
Qui signa l’obra?
Quan algú demana una imatge com Gaudí a Mart, qui n’és l’autor?
-
L’usuari que formula el prompt.
-
El model que recombina patrons apresos.
-
L’empresa propietària del programari.
-
Els autors originals de les obres utilitzades en l’entrenament.
La jurisprudència internacional comença a pronunciar-se:
-
A Suïssa, un tribunal va dictaminar que només les persones físiques poden figurar com a inventores en patents.
-
Als EUA, es nega el copyright a obres creades enterament per IA.
-
A la Xina, des de setembre de 2025, tot contingut sintètic ha de portar un etiquetatge obligatori.
La responsabilitat: qui respon?
-
Si un xatbot incita un menor a autolesionar-se, la culpa és de l’usuari, de l’empresa o del regulador?
-
Si una IA genera un deepfake electoral, hi respon la plataforma, el partit o el creador de l’eina?
-
Si un sistema de crèdit discrimina minories, a qui pot demandar la persona afectada?
L’AI Act reparteix obligacions segons el rol, però la pràctica judicial tot just comença. El 2025, Anthropic va tancar un acord després de demandes per entrenar amb llibres protegits per copyright. Mentrestant, més del 90% dels empleats europeus utilitzen Shadow AI sense control corporatiu.
El que s’hi juga el teixit empresarial
-
Avui ja existeixen sancions milionàries a Europa (fins al 7% de la facturació global).
-
Demà la batalla serà per la veracitat i la confiança social, amb deepfakes cada vegada més sofisticats.
-
A mitjà termini, el risc és una bretxa reguladora global: Europa endureix, la Xina controla, els EUA fragmenten.
Per a les empreses catalanes i europees, el repte no és només adaptar-se a Brussel·les. És comprendre que l’ètica no és un accessori, sinó un avantatge competitiu real.
L’ètica com a brúixola
La IA no només planteja un desafiament tècnic o legal: ens obliga a repensar què significa ser autor i responsable en l’era dels algoritmes. En un món saturat de narratives sintètiques, l’ètica no és un fre: és la brúixola que ens recorda cap a on volem avançar. Perquè al final, la veritable disrupció no serà tecnològica, sinó profundament humana.