Un, dos, tres... I ja en van 12. 12 dies consecutius de vaga indefinida del servei de socorrisme de la ciutat de Barcelona des que ha començat el mes d’agost, amb torres de vigilància precintades, banderes grogues i vermelles hissades, i un estiu en què la seguretat a les platges penja d’un fil. Però darrere d’aquest panorama s’hi amaga un problema estructural que travessa tota la costa catalana en forma de precarietat, externalitzacions i serveis públics sota mínims. El conflicte que ha esclatat a la ciutat comtal podria ser només la punta de l’iceberg d’una emergència més profunda.
A Barcelona, desenes de socorristes —integrats en l’empresa FCC Medio Ambiente, concessionària del servei — s’han plantat per denunciar salaris que en molts casos no arriben als 1.200 euros bruts mensuals, torns llargs sense prou rotació, condicions laborals inestables i la pràctica habitual de subcontractacions que prioritzen el cost per sobre de la qualitat i la seguretat.
Tot plegat, en un context en què les platges acostumen a rebre milers d’usuaris al dia, amb episodis recents d’onades de calor i riscos ambientals en constant creixement. Els vaguistes han titllat de “paper mullat” els serveis mínims fixats per l’Ajuntament de Barcelona. Segons asseguren, les condicions actuals són insostenibles, fins i tot amb tota la plantilla activa.
El malestar, alertat per la UGT al juny
A principis del mes de juny, la UGT de Catalunya va alertar en un comunicat que el servei de socorrisme a les platges catalanes es troba en una situació “crítica”, marcada per l’absència d’una normativa que reguli els mínims indispensables com ara la presència de socorristes, la durada de la temporada o les condicions laborals i d’infraestructura. “Cada temporada, desenes de persones moren per ofegament, majoritàriament en platges que, en molts casos, no disposen de servei de socorrisme. On sí que hi ha socorristes, la precarietat és la norma”, sentenciaven des de la UGT.
El sindicat reclamava una temporada mínima de maig a octubre, la instal·lació de torres de vigilància cada 200 metres i punts d’assistència sanitària amb condicions òptimes, per protegir la seguretat de milions de banyistes. Ara, aquesta crida adquireix una urgència inèdita amb la vaga indefinida iniciada pels socorristes de Barcelona.
Els detonants de l’aturada
La decisió de convocar l’aturada es va prendre per unanimitat pel sindicat CGT després d’una reunió “fallida” que va tenir lloc dilluns entre el comitè d’empresa i FCC. Ara bé, quins detonants més hi ha? En un comunicat, la CGT va remarcar que la cohesió i determinació de la plantilla s’han enfortit arran de la proposta de l’Ajuntament de fixar uns serveis mínims del 80% durant la vaga, una mesura que el sindicat interpreta com una prova irrefutable del valor estratègic del servei.
També han qualificat de “paradoxal” que ara el consistori esgrimeixi exactament els mateixos arguments que els treballadors fa anys que posen sobre la taula: l’altíssima afluència de banyistes i l’augment de la temperatura de l’aigua com a factors de risc directe que incrementen la mortalitat per ofegament. Per la CGT, aquesta actitud evidencia una desídia institucional que, fins ara, ha invisibilitzat les condicions precàries dels professionals i ha infravalorat l’impacte real d’un servei, diuen, “essencial” per a la seguretat pública.
Els socorristes reclamen ampliar la temporada alta fins a 21 setmanes, molt per sobre de les actuals 13
Segons l’ACN, els socorristes defensen que la seva feina va molt més enllà de la vigilància dins l’aigua. Asseguren que atenen assistències tant dins com fora de la zona de bany, gestionen incidències al passeig marítim i fins i tot responen a emergències mèdiques derivades del SEM i a accidents que passen lluny dels metres habituals de cobertura. A més, ofereixen informació i prevenció als usuaris de les platges.
Durant la negociació, l’Ajuntament va oferir ampliar la temporada alta una setmana més, del 30 de maig al 13 de setembre, però els vigilants reclamen ampliar aquest període de treball fins a 21 setmanes, molt per sobre de les actuals 13. A més, el consistori va proposar incrementar la plantilla en dues vacants per a l’operatiu de platges, fet que suposaria un augment total de quatre treballadors en temporada baixa. Actualment, hi ha 30 socorristes en aquesta etapa, però els treballadors demanen arribar als 40 per garantir-ne la seguretat.
Reforç supramunicipal per a una vigilància més continuada
En paral·lel al conflicte laboral, diverses administracions supramunicipals ja fa temps que assenyalen la necessitat d’ampliar la cobertura temporal del servei de salvament i socorrisme més enllà dels mesos d’estiu. Un exemple significatiu és la convocatòria de subvencions publicada per Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, destinat a tots els ajuntaments del litoral gironí per garantir la seguretat a les platges. Aquesta línia d’ajuts proposa la cobertura d’un període molt més extens que la temporada habitual: del 16 d’octubre de 2024 al 15 d’octubre de 2025, gairebé tot l’any.
La cobertura gairebé anual que proposa Dipsalut reforça la idea que la seguretat a les platges ja no pot limitar-se només als mesos d’estiu
L’objectiu, tal com recull la convocatòria, és reforçar els serveis de vigilància, salvament i socorrisme tenint en compte els efectes del canvi climàtic, l’increment de la freqüentació fora de temporada i els riscos sanitaris associats a l’ús del litoral. Aquesta visió contrasta amb les temporades curtes i fragmentades que encara actualment són la norma a molts municipis, i alimenta les reivindicacions sindicals que advoquen per un model més estable, regulat i dimensionat.
Sense mediació malgrat les protestes
Malgrat haver protagonitzat nombroses concentracions i protestes a la plaça de Sant Jaume o davant la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), així com una reunió de mediació que es va allargar vuit hores, els socorristes han rebutjat la proposta de l’Ajuntament. Denuncien que cap instància municipal ni cap actor polític ha actuat com a mediador efectiu en el conflicte, i que l’oferta és la mateixa que se’ls va fer el passat 18 de juliol. Per aquest motiu, el Comitè de Vaga de la CGT continua demanant un pla de millores immediates de cara al 2026.
Des del consistori barceloní, però, es rebutgen les acusacions de deixadesa. Segons fonts municipals consultades, el nou contracte per al servei de salvament i socorrisme es va licitar el 2024, ara fa un any, i va incorporar “un conjunt de millores consensuades amb la plantilla”. Entre les novetats, destaquen una formació anual de 30 hores per als socorristes, una major dotació de material i equipaments de protecció, així com més hores destinades a la planificació i preparació de la temporada.
Aquest nou acord representa un increment pressupostari del 69% respecte al contracte anterior: dels 1,7 milions d’euros s’ha passat a 2,5 milions anuals. D’acord amb el consistori, això permet que la jornada laboral del servei de socorrisme a Barcelona es pagui un 40% per sobre del que marca el conveni sectorial de referència.
La primera tinenta d’alcaldia de Barcelona, Laia Bonet, va expressar el passat divendres la seva “preocupació” pel manteniment de la vaga indefinida i ha apel·lat directament a la “responsabilitat” dels treballadors per posar fi al conflicte. En declaracions als mitjans, Bonet va qualificar de “sorpresa” el rebuig del preacord per part de l’assemblea de socorristes, després d’un procés de negociació i mediació que, segons diu, havia culminat amb una proposta de millora substancial del servei.
El 2024 es va licitar un nou contracte per al servei de salvament i socorrisme que va suposar un increment pressupostari del 69%
“Estem en ple agost i a les portes d’una nova onada de calor amb un servei que és bàsic”, va advertir. “Els esforços són incomparablement majors que qualsevol altra població i amb un contracte nou i acordat amb ells fa un any”, va assegurar, tot anunciant que el consistori sol·licitarà una nova reunió de mediació amb la voluntat de reprendre el diàleg.