Temu, el gegant xinès del comerç electrònic a preus de saldo, s’enfronta aquests dies al que podria ser el seu gran xoc amb Europa. Segons un comunicat emès a principis de setmana, Brussel·les ha activat una autoritat reguladora amb un missatge contundent: el tot s’hi val digital té data de caducitat. En l’opinió preliminar, la Comissió Europea acusa la plataforma d’haver convertit el seu aparador virtual en un canal de distribució de productes il·legals, perillosos i allunyats de la normativa, com ara joguines per a nadons o petits aparells electrònics.
Henna Virkkunen, vicepresidenta executiva de la Comissió, recolzava aquest dilluns la posició de Brussel·les, advertint que Temu “està molt lluny dels estàndards exigits per la Llei de Serveis Digitals” i subratllant que “la seguretat dels consumidors en línia no és negociable”. Amb la Llei de Serveis Digitals (Digital Services Act) com a escut, la Unió Europea (UE) ha traçat una línia vermella que va molt més enllà de Temu, i que assenyala l’inici d’un nou ordre per al comerç en línia global, on la confiança, la seguretat i la responsabilitat ja no són opcions, sinó obligacions.
Ara, la pilota és a la teulada de Temu. Segons la Comissió Europea, la plataforma podrà exercir el seu dret a defensa examinant l’expedient i responent per escrit a les conclusions preliminars. Si finalment es confirma l’incompliment de l’article 34 de la DSA, la Comissió donaria llum verda a una sanció que podria ascendir fins al 6% de la facturació anual mundial de Temu. Alhora, es podria activar un període de control estricte per garantir l’adequat compliment de la norma.
Però, què diu l’article 34? A grans trets — i tal com recull el text oficial de la DSA —, l’article obliga a fer una avaluació anual dels riscos sistèmics relacionats amb el funcionament dels serveis. Aquesta ha d’incloure riscos com la propagació de continguts il·legals, impactes en drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, la privacitat, la protecció de menors i la no discriminació, i possibles efectes negatius sobre la salut pública i la seguretat. L’anàlisi s’ha de fer abans d’implementar noves funcionalitats i, com a mínim, una vegada a l’any. La plataforma ha de conservar la documentació d’aquestes avaluacions durant tres anys i posar-la a disposició de les autoritats europees quan se li sol·liciti.
El cas, al radar europeu des de 2024
Els orígens del cas Temu es remunten al 31 d’octubre de 2024, quan la Comissió Europea va obrir un procediment formal contra la plataforma per presumptes incompliments de la Llei de Serveis Digitals, una llei que va entrar en vigor el 16 de novembre de 2022, però és directament aplicable als països integrants de la UE des del 17 de febrer de 2024. Sota sospita hi ha la venda de productes perillosos o fora de normativa, pràctiques opaques com els patrons foscos i la manca de control sobre qui ven realment dins aquest marketplace.
En un context de creixement accelerat del comerç digital i, alhora, d’increment dels riscos per als consumidors, la investigació a Temu no és un cas aïllat. Brussel·les ja ha posat la lupa sobre altres plataformes com Shein, acusada recentment d'incomplir la legislació europea de consum. En paral·lel, la Comissió Europea treballa en noves mesures per reforçar el control sobre aquest tipus d’empreses.
Segons l’agència Reuters, una de les propostes que s’està estudiant és la introducció d’una taxa mínima de dos euros per paquet per a les comandes extracomunitàries de baix valor, una mesura que afectaria de ple gegants com Temu, Shein o AliExpress. Només l’any 2024, les duanes europees van gestionar més de 4.600 milions de paquets sota aquest règim, el 91% dels quals procedien d’aquestes plataformes. La xifra representa un increment significatiu respecte a l’any anterior.
La UE proposa una taxa mínima de dos euros per paquet en comandes extracomunitàries de baix valor, que impactaria Temu, Shein i AliExpress
La iniciativa, que encara ha de ser aprovada pel Parlament Europeu i els estats membres, busca posar fre a un model de negoci que s’ha beneficiat fins ara d’un marc fiscal i normatiu molt més permissiu. Alhora, s’estan explorant nous mecanismes per obligar les plataformes a assumir responsabilitats reals sobre els productes que comercialitzen, especialment pel que fa a la seguretat, el correcte etiquetatge i les garanties legals.
Una regulació amb rerefons polític?
Segons Esteve Almirall, professor titulat d’Esade i expert en innovació, l’aplicació de la Llei de Serveis Digitals (DSA) pot respondre a més d’un objectiu. “És molt probable que la plataforma incompleixi la legislació europea, especialment pel que fa a la seguretat de productes com joguines”, afirma d’entrada a VIA Empresa. Tot i això, assegura que sorprèn la selecció d’empreses objecte d’aquesta regulació, que inclou gegants com Instagram, Facebook, X (l’antic Twitter), AliExpress o Shein, sovint, diu, enfrontats amb la Comissió Europea. “La coincidència, sumada a la gestió bel·ligerant del comissari Thierry Breton, fa sospitar que hi ha una motivació política subjacent, més enllà del mer compliment normatiu”, adverteix.
Josep Maria Castro, advocat especialista en dret civil i mercantil i soci de la firma Castro & Andreu, hi coincideix parcialment, però matisa des d’una altra perspectiva: “L’origen del problema cal buscar-lo en el creixement exponencial del comerç digital transfronterer”, apunta. “Hi ha una voluntat del legislador, que segurament queda recollida en l’exposició de motius de la norma”, relata.
Almirall: “La coincidència, sumada a la gestió bel·ligerant del comissari Thierry Breton, fa sospitar que hi ha una motivació política subjacent”
“Abans, una empresa espanyola venia un producte a través d’un canal també espanyol, i les autoritats podien controlar si la publicitat era enganyosa o si es complien les normatives. Però en els últims 15 anys, l’auge de les plataformes digitals ha portat a transaccions que no passen per canals europeus, sinó que van directament de la Xina, l’Índia o el Pakistan cap a Espanya, com ja passava també amb Amazon. Això fa molt més difícil aplicar la normativa, perquè moltes vegades ni tan sols sabem qui hi ha darrere de la venda”, assegura.
Des de la seva experiència acadèmica, Almirall defensa una regulació al servei de l’ecosistema digital al continent. “El problema europeu no és l’absència de regulació, sinó la seva orientació”, sosté. “El que manca no és regulació, sinó dinamisme i capacitat de generar projectes com OpenAI, DeepSeek o Mistral a escala europea”, suggereix. “El que Europa necessita és una regulació que elimini obstacles, redueixi la burocràcia, fomenti la mobilitat d’investigadors i emprenedors, i impulsi l’adopció d’innovació oberta”, sentencia.
Estàndards ètics: l’assignatura pendent dels algorismes
Temu ha estat acusada d’utilitzar algorismes de recomanació especialment agressius per captar l’atenció dels usuaris, tal com se’n desprenen les queixes presentades per l’Organització Europea de Consumidors (BEUC) davant la Comissió Europea. Però aquest enfocament no és ni nou ni exclusiu: “Totes les grans plataformes digitals ho fan”, apunta Almirall. En aquest context, el professor d’Esade qüestiona també el debat sobre la necessitat d’estàndards ètics en el disseny algorítmic. “No hi ha consens sobre què constitueix un algorisme ‘ètic’”, afirma.
Castro: “L’auge de les plataformes digitals ha portat a transaccions que no passen per canals europeus, sinó que van directament de la Xina, l’Índia o el Pakistan cap a Espanya”
Davant aquest escenari, alerta que “afegir més regulació en un entorn ja saturat no sembla una recepta efectiva per millorar la competitivitat ni la innovació”. “Els polítics poden celebrar el titular, però l’eficàcia real d’aquest tipus de mesures és més que qüestionable”, afegeix, tot citant el cas britànic, en què la regulació sobre verificació d’edat en webs de contingut pornogràfic només va aconseguir incentivar l’ús massiu de VPN (xarxes privades virtuals).
En aquesta mateixa línia, Castro hi afegeix un altre matís: “El problema de fons és que moltes empreses digitals, especialment les de publicitat, continuen saltant-se les normes amb total impunitat”, apunta. Per això, considera que la resposta europea té un rerefons ambivalent: “La multa a Temu pot ser milionària, però la pregunta és si realment servirà per protegir el consumidor o si, com diu Almirall, estem davant d’un aranzel encobert amb component polític”, conclou.