Si fa no fa, aquest mes d'abril es compliran tres mesos des que Barcelona va començar a regentar el títol de Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat 2026, una distinció que aquest dimarts s'ha presentat davant el sector i les institucions continentals. El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona ha estat escenari i altaveu per rememorar el moment en què la capital catalana s'imposava a les candidatures de Saragossa i Utrecht en la categoria de ciutats de més de 250.000 habitants. I és que el pes del comerç a la ciutat no és pas menor: representa el 13,2% del PIB de la ciutat, genera "ocupació de qualitat" per a més de 152.000 persones i compta amb una xarxa de més de 40 eixos comercials i 60.000 establiments.
Amb aquest múscul com a carta de presentació, el model barceloní s’ha exhibit a Brussel·les sota cinc valors clau: identitat, cohesió social, sostenibilitat, innovació i emprenedoria. L’acte ha engegat amb la tradicional foto de família, una imatge destinada a "immortalitzar un treball col·lectiu encetat fa anys". En aquest sentit, s'ha volgut enaltir la tasca feta per Lluís Llanas Rigol, expresident de l’Eix Comercial Creu Coberta, exsecretari general de Vitrines d’Europe i patró de la Fundació Barcelona Comerç, qui ha estat present a la sala i ha recollit el testimoni d'afecte i gratitud de tots els assistents.
"Avui és un bon dia per a Barcelona i per a Europa", ha celebrat Raquel Gil, cinquena tinenta d'alcaldia de Promoció Econòmica. Gil ha subratllat que aquest guardó no és només un títol honorífic, sinó un "compromís real" entre la capital catalana i el projecte europeu per definir "quina societat volem ser a través de l'economia que construïm". "Volem una ciutat on la gent pugui i vulgui quedar-se, que no marxi dels seus barris. El comerç local és el pilar que ho fa possible", ha recordat, fent referència a l'esperit de l'alcalde, Jaume Collboni, de situar "les persones al centre" en un moment "convuls, de canvis accelerats i d'extrems".
Aquesta aposta per l'arrelament no ha passat desapercebuda a Europa. De fet, la designació de Barcelona com a Ciutat Visionària respon a un extens programa d'activitats que vol ser, en paraules de Kristin Schreiber, directora de Productes Químics, Bioeconomia i Comerç Menudista de la Comissió Europea, un motor de transformació: "El comerç local pot fer la diferència; és un petit comerç amb un gran impacte en l'ecosistema de ciutat", ha destacat.
Gil: "Volem una ciutat on la gent pugui i vulgui quedar-se, que no marxi dels seus barris. El comerç local és el pilar que ho fa possible"
Tanmateix, el reconeixement de Brussel·les no és un xec en blanc. Natàlia Martínez Páramo, cap d’unitat de l’agència EISMEA - responsable del guardó atorgat a la capital catalana-, ha recordat via vídeo que, si bé el títol premia "idees i promeses", ara arriba l'hora de la veritat: "Barcelona ha d'exercir d'ambaixadora. Aquest reconeixement comporta la responsabilitat de demostrar que el model és resilient i que altres metròpolis en poden aprendre", ha alertat.
De la plaça de les Glòries al Tour de França
Per aterrar aquest compromís a peu de carrer, el calendari d'actuacions ja està en marxa, i està avalat per 70 entitats del sector, dels eixos comercials i de les administracions. El tret de sortida de més de 200 activitats repartides pels deu districtes de la ciutat el donarà la Fira de Comerç Local, que se celebrarà a la plaça de les Glòries els dies 9 i 10 de maig, coincidint amb la Diada d'Europa. Aquesta visibilitat internacional tindrà un altre moment àlgid al juliol, aprofitant l'aparador global de la sortida del Tour de França des de Barcelona, tot acompanyat d'una campanya de comunicació que busca apel·lar "l’orgull ciutadà" sota el lema Un comerç local de premi.
Més enllà de l'exhibició, la capitalitat vol deixar un "llegat". Segons ha detallat la comissionada de Comerç, Nadia Quevedo, la ciutat també serà seu de les Jornades Europees de Benchmarking de la UE, un espai per detectar tendències en innovació i sostenibilitat. Aquesta pota acadèmica es completarà amb el Fòrum Europeu de les Ciutats i les Regions del Comerç Local, liderat per la Generalitat de Catalunya, i la creació d’un nou Observatori Local del Comerç. Aquesta eina serà clau per estandarditzar la recollida de dades i demostrar, amb xifres, la incidència real de les polítiques públiques en el sector.
Més enllà de l'exhibició, la capitalitat vol deixar un "llegat" que ja es treballa amb el Pla Estratègic de Comerç Local 2035, i un nou Pla Estratègic de Mercats
Tot plegat, i amb la voluntat de defugir qualsevol bolet estacional, el consistori ja treballa en l'horitzó de la pròxima dècada. Els pilars per dur-ho a terme seran el Pla Estratègic de Comerç Local 2035, i un nou Pla Estratègic de Mercats, dissenyats per blindar el model barceloní a llarg termini. A més, el sector comptarà amb un nou saló sectorial centrat en solucions tecnològiques i un segell d'identitat propi. Aquesta distinció servirà per reconèixer i diferenciar aquells establiments que s'alineïn amb els valors de la capitalitat: un comerç arrelat al territori, socialment compromès i preparat per als reptes del futur.
Un projecte compartit amb Caldas da Rainha i Schlanders-Silandro
La jornada no només ha servit desplegar tot allò que s'hi farà durant els pròxims dotze mesos, sinó també per estrènyer llaços amb altres ciutats que comparteixen l'ADN del comerç de barri. Representants de Caldas da Rainha, a Portugal, i Schlanders-Silandro, a Itàlia, ciutats guardonades com a Ciutat Vibrant i Ciutat d'Avantguarda respectivament, han aportat la seva visió sobre com el teixit comercial defineix la identitat d'un territori.
Des de la delegació portuguesa s'ha llançat una proclama envers les passes de gegant que s'estan fent amb la digitalització: "No digitalitzem, sinó que humanitzem". Amb una tradició comercial de més de cinc segles, Caldas da Rainha ha mostrat com el seu comerç no és una simple transacció econòmica, sinó una "infraestructura emocional i cultural" que manté les ciutats "segures i cohesionades". Segons la seva representant, el gran repte actual no és el comerç en línia en si mateix, sinó el repte de "mantenir viu el talent i l'ànima dels nostres carrers".
Amb una dimensió 300 vegades menor que la capital catalana, el municipi italià Schlanders-Silandro ha aprofitat l'ocasió per exposar el seu model basat en "la ciutat de set minuts"
Amb una dimensió 300 vegades menor que la capital catalana, el municipi italià Schlanders-Silandro ha reivindicat que el repte és compartit, i ha aprofitat l'ocasió per exposar el seu model, basat en "la ciutat de set minuts", una filosofia on la proximitat no és només una qüestió de distància, sinó de qualitat de vida i autonomia. "Els meus fills poden anar a l'escola, al club esportiu o a la biblioteca en només set minuts. Això és independència per a un nen de deu anys i dignitat per als nostres grans", ha explicat el representant.
Aquesta mirada internacional ha trobat el seu reflex en el dia a dia de Barcelona. A través de les experiències de Cafès Magnífico, BeBe-te, Artidecoració i Raima, s'han posat sobre la taula els reptes d'un sector que navega entre la tradició i la modernitat. Els responsables d'aquests establiments han relatat la complexitat d'afrontar el "relleu generacional" i la necessitat de "protegir la funció social de la botiga de tota la vida", recordant que, en un món cada cop més accelerat, el comerç de proximitat és el que realment "cuida" la ciutat.