Barcelona viu una "època daurada" pel que fa a la competitivitat del món i com a referent en projectes d'inversió internacional en recerca i desenvolupament. Així ho plasma l'informe 2024 de l'Observatori de Barcelona, que ja porta més de 22 edicions al darrere i enguany presenta 35 indicadors clau a tenir en compte. Un informe, treballat en profunditat per diversos economistes, que és promogut per l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que evidencia un "moment dolç" de la ciutat en ple context d'incertesa internacional i guerres aranzelàries, tal com s'ha detallat aquesta setmana a la 40a Reunió Anual del Cercle d'Economia. Ara bé, també té deures pendents com ara les incògnites de l'habitatge i la necessitat de l'augment del poder adquisitiu per part dels autòctons.
En aquest informe, tal com destaca la cap del Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Àngels Santigosa, s'analitza el pol d'activitat econòmica, la qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social, el mercat de treball i formació, la societat del coneixement, el turisme i els preus i costos.
En primer lloc, una de les novetats d'enguany és que la capital catalana entra en el top 20 de ciutats en competitivitat global. Segons l'informe Global Power City Indez, de la Mori Memorial Foundation, Barcelona ocupa la 19a posició i és la 9a en el rànquing europeu. La ciutat destaca, especialment, en categories com l'habitabilitat (ocupa la 4a posició mundial), l'accessibilitat (11a posició) o la interacció cultural (11a posició). Respecte a l'any anterior, Barcelona guanya tres posicions en el rànquing internacional, on supera ciutats com Zúric, Los Angeles o Dublín.
Barcelona destaca per ser la 9a ciutat del món més atractiva per a treballar
Entre altres rànquings, la localitat destaca per ser la 9a ciutat del món més atractiva per a treballar, per davant de ciutats com Tòquio, Los Ángeles i París. Un altre rànquing a tenir en compte és que la ciutat també es manté com la vuitena més atractiva del món per a visitants, emprenedors i residents, segons el 2025 World's Best Cities Report elaborat per Resonance Consultancy Ltd. En destaquen "l'habitabilitat i l'amabilitat". D'aquí, també en remarquen la mobilitat sostenible i els projectes pioners com els eixos verds i la pacificació dels carrers.
"Barcelona és l'única ciutat amb dues institucions docents al top 6 de les millors escoles de negocis en MBA d'Europa, segons el Financial Times", continua Santigosa. D'aquí són premiades per la seva excel·lència Iese i Esade.
Un cinquè motor econòmic: la inversió en recerca i desenvolupament
Un dels temes més rellevants de l'informe mostra que Barcelona es consolida com un territori atractiu per a la inversió orientada al coneixement. "La capital catalana aposta pel talent i busca oportunitats per a tothom", destaca el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu. De fet, s'han atret més de 184 projectes d'inversió captats durant el quinquenni 2018-2023, dels quals dos terços són d'empreses europees, com ara l'aterratge d'AstraZeneca (amb més de 2.000 nous treballadors). A més, pel que fa a la captació d'inversió tecnològica a Europa el 2015-2024, hi ha un total captat de 6.300 milions que multiplica per 6 el de la dècada anterior, segons Atomico. D'aquí destaquen la Ciutat del Coneixement o el Barcelona Supercomputing Center, com a grans protagonistes del sector.
No és cap novetat, però, que la ciutat comtal és el segon ecosistema emergent de startups al món el 2024. D'aquí també en destaca el pes del sector de les TIC, amb 122.000 persones ocupades que significa el 6% de l'ocupació total. Paral·lelament, la producció acadèmica científica de la ciutat continua a bon ritme, amb 22.688 publicacions científiques. Pel que fa a la inversió en intel·ligència artificial, forma part del top 10. Un exemple és el cas recent de Sanofi que crearà un hub d'intel·ligència artificial a Barcelona amb 300 llocs de feina d'alt nivell.
Valls (Ajuntament de Barcelona): "Quan parlem d'atracció del talent és perquè volem que vinguin noves companyies de fora i donar oportunitats als locals"
"Des de fa dècades hi ha hagut quatre motors econòmics a la ciutat: l'aeroport de Barcelona, el Port de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i Fira de Barcelona, mentre que darrerament s'ha afegit un cinquè: el coneixement", esgrima Jordi Valls, quart tinent d'alcaldia Àrea d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona. "És el sector que està creixent més, té impacte i genera atractiu". "Quan parlem d'atracció del talent és perquè volem que vinguin noves companyies de fora i donar oportunitats als locals, amb estructures empresarials competitives", continua el polític.
La novetat d'enguany: l'indicador del pes de l'economia blava
Com a novetat, durant els últims mesos, Barcelona s'ha situat com la 8a principal ciutat marítima d'Europa i la 27a del món, mentre que destaca en ports i logística, gràcies a la disponibilitat de gas natural liquat al Port. "La ciutat s'està posicionant en un àmbit relacionat amb la seva història i la sostenibilitat, com és l'economia blava", continua Santigosa. A més, també es té en compte els centres d'enviament, les finances i dret marítim, la tecnologia marítima, els ports i logística i l'atractiu i competitivitat.
I... què fem amb el turisme?
"El turisme és un dels motors econòmics de la ciutat, com també el tecnològic. El 2024 ha estat un bon any amb 15,6 milions de turistes", afegeix Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. L'impacte econòmic està al voltant dels 10.000 milions d'euros, un 6,6% més que l'any anterior. A més, segons l'economista, el 2025 ha començat en bon peu amb l'inici de l'any i de la Setmana Santa i que s'ha compensat amb els bons resultats d'assistència del Mobile World Congress. Si s'entra al detall de les xifres, Barcelona se situa com a 6a ciutat d'Europa en pernoctacions internacionals. A més, l'Aeroport del Prat ha arribat a un màxim històric de passatgers, com també del moviment de creueristes al Port de Barcelona.
L'impacte econòmic del turisme a Barcelona està al voltant dels 10.000 milions d'euros
"Tanmateix, hi ha una part del turisme que és de negocis i això és positiu", continua Poveda. De fet, la ciutat comtal és l'única localitat que es manté en el top 5 mundial d'organització de congressos i reunions internacionals en els darrers 20 anys. Per exemple, la ciutat va celebrar 139 congressos internacionals el 2023. Si considerem totes les reunions, incloent-hi congressos, jornades, cursos, convencions i incentius, Barcelona va acollir un total de 1.945 esdeveniments el 2023.
El cost de la vida augmenta
Finalment, el cost de la vida s'ha encarit a Barcelona el 2024, sense afectar la seva competitivitat entre les principals ciutats europees, segons el Mercer Human Resource Consulting. "Un dels motius perquè hagi pujat el cost de vida té a veure en què l'euro s'ha despreciat", continua la membre de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Barcelona es posiciona en la franja mitjana-baixa entre les ciutats europees en preus de lloguer d'oficines
Respecte al preu del lloguer d'oficines a Barcelona, aquesta es posiciona en la franja mitjana-baixa entre les ciutats europees més importants, segons Cushman&Wakefield. El 2024 ha estat un bon any per la contractació d'oficines, després d'una recuperació de la covid-19 molt més feble. "El 22@ s'ha convertit en un gran motor de contractació d'oficines, juntament amb l'Eixample barceloní", precisa Poveda.
Deures pendents: la bola de vidre de l'habitatge
A preguntes de VIA Empresa, les dues economistes tenen clar que els reptes de Barcelona tenen a veure en què els barcelonins puguin viure i treballar a la seva ciutat i que no siguin expulsats pel preu de l'habitatge, "amb seguretat i redistribució de la riquesa". De fet, aquesta setmana un estudi sobre l'habitatge promogut pel Consell Econòmic i Social de Barceona (CESB) ha destacat que "el 85% de la població de la ciutat de Barcelona ha canviat d'habitatge des del 2018 o preveu fer-ho abans del 2028, mentre que a la resta de l'àrea metropolitana i de la regió metropolitana la proporció supera el 90%". El canvi d'habitatge pot deure's a molts factors, però en els últims anys ha augmentat el factor econòmic, que supera el 30% dels que han canviat o preveuen canviar de domicili. Això, i les noves modalitats familiars, que fan que cada cop més gent visqui sola o en nuclis familiars petits, agreuja la crisi de l'habitatge a la principal conurbació de Catalunya.
Els problemes d’accés a l’habitatge es veuen agreujats per la manca d’un parc protegit, que no arriba al 3% del parc d’habitatge metropolità. La proliferació d’habitatges d’ús turístic, concentrats a la ciutat de Barcelona i als àmbits costaners, és un altre element que tensa la situació encara més, ja que prop d’un 1% del parc metropolità es destina aquest ús. Si bé la majoria de persones canvia d’habitatge per millorar les seves condicions o per motius familiars, entre un 20 i un 25% de les persones que han canviat d’habitatge en els darrers 5 anys ho han fet empesos per motius econòmics. Amb la tendència alcista dels preus de lloguer i compravenda es pot esperar que aquest percentatge augmenti durant els pròxims 5 anys.
Finalment, respecte a l'àmbit salarial, les economistes tenen clar que "el model de productivitat no és el que voldríem". Tanmateix, a Barcelona ciutat, en què els últims anys s'ha guanyat més de 100.000 afiliacions noves, "gairebé 30.000 són del sector tecnològic", afegeix Santigosa. "És a dir, feines de qualitat i amb més retribució econòmica", continua.
O com relata el mateix Valls, "l'apagada elèctrica del 28 d'abril va permetre veure la gran dignitat i el bon comportament de la gent i com els sistemes d'emergència funcionen perfectament gràcies als impostos que paguem". "A més, els problemes de seguretat van caure en picat", conclou el mandatari.
Enmig d’un món convuls, la ciutat reafirma el seu esperit resilient i creatiu, capaç de reinventar-se sense perdre l’ànima. És una ciutat que atrau talent, però que té el deure de lluitar per cuidar el seu.