Els darrers anys, a Via Empresa, m’he referit en dues ocasions a la importància d’impulsar el biogàs: biogàs al país del no a tot i arriba el biogàs amb una motxilla plena de solucions, allí exposava la necessitat mediambiental de la seva implantació. El biogàs és una eina eficaç de la bioeconomia circular per endreçar i sanejar el territori. Permet transformar els residus orgànics que animals i persones produïm, els quals tenen un alt potencial d’insalubritat i contaminació, convertint-los en una múltiple solució. És a dir, convertint un residu en un producte de valor; reduint o eliminant emissions de gas metà CH₄, un gas amb alt efecte hivernacle; produint energia renovable; produint fertilitzants homogeneïtzats i higienitzats i altres productes d’utilitat industrial, química, farmacèutica i alimentària. Fins i tot, en processos de depuració complementària, obtenir aigua fertilitzant per a usos agrícoles.
A més dels nous productes obtinguts, les plantes de biogàs han de permetre treure pudor dels camps agrícoles i reduir o eliminar la contaminació del sòl i de l’aigua provocada per l’activitat agrícola. Les plantes de biogàs són eines per a la nostra salut i benestar. És una alternativa adoptada des d’anys arreu d’Europa, Estats Units i països emergents. No ens podem entretenir més, cal adoptar aquesta solució.
El país en peu de guerra contra el biogàs
Avui la construcció de plantes de biogàs a Catalunya ja està sobre la taula, ja hi ha projectes construïts (pocs encara) però alguns en construcció i altres en projecte avançat. Com a conseqüència, també s’han incrementat les protestes de la població afectada. Però especialment m’han sorprès les respostes inflamades d’alguns ajuntaments i alcaldes. A vegades la mirada a les següents eleccions pot generar respostes irresponsables. Fora bo que la població valorés a aquells alcaldes valents que pensen en el futur de la població no en el resultat de les eleccions. Però, perquè això fos possible, caldria que la població fos igualment responsable del seu futur col·lectiu.
Quines son les queixes més freqüents?
- Que el lloc no és l’adequat. Aquest argument pot ser vàlid, pot ser fruit d’una inadequada planificació. Però la queixa sobre la inadequació del lloc escollit per edificar la planta hauria d’anar acompanyada de criteris i propostes per a una millor ubicació. Al contrari, si totes les propostes d’ubicació fossin descartats faria pensar que estaríem davant d’un altre tipus de problema, d’un fenomen Nimby.
- Que la seva dimensió és massa gran. També es pot discutir la dimensió de la planta de biogàs, però cal saber que l'opció de petites plantes de biogàs vinculades a granges properes és una opció més costosa i amb més problemes de viabilitat. Aquesta opció de petites plantes ha estat sempre oberta, però no s’ha concretat quasi cap iniciativa a partir de la iniciativa dels grangers o integradors. Cal fer esment, però, a l’excepció d’Alcarràs Bioproductors que precisament han precisat formar una àmplia unió de granges per abordar un projecte de dimensions econòmicament viables i tècnicament eficients. És a dir, han convertit en gran el projecte perquè aquest fos possible. Així mateix, hi ha una petita planta de biogàs promoguda per la cooperativa Agrocat, vinculada a una granja de boví i que és presentada com a planta pilot.
- Que fa pudor. Aquest és un argument que cal contradir. Precisament, el que fa una planta de biogàs és treure la pudor agressiva dels productes orgànics en descomposició. L’olor moderada d’una planta de biogàs no transcendeix més enllà d’una curta distància.
- Que contamina. També cal contradir l’argument, ja que el que fa és eliminar o limitar els potencials de contaminació.
- Que trenca la imatge del poble. Aquest és un element de sensibilitat difícil d’objectivar. A Dinamarca mostren els molins de vent com atractiu turístic.
- Que provocarà el pas de molts camions pestilents pel mig de les poblacions. Els camions poden i haurien d’anar tancats i les carreteres avui es van allunyant cada cop més del pas pel centre de les poblacions. L’ajuntament pot arbitrar les vies pel trànsit de camions.
- Que la població ja té l’impacte d’altres activitats d’interès pel país (energia, indústria, comunicacions, etc.) que generen impactes negatius. Aquest argument pot tenir tot el sentit. El Plater hauria d'equilibrar impactes de divers tipus i, si cal, compensar, com es fa, per exemple, amb les localitats properes a centrals nuclears.
Realitat o insolidaritat?
De totes maneres, sempre és difícil establir la línia exacta que separa la real inadequació del projecte de la mera insolidaritat o perfeccionisme exagerat. L’actitud “a casa meva no” és universal. L’oposició a projectes col·lectius sovint s’identifica amb actituds insolidàries, però no sempre és així. Hi ha projectes que són inadequats, mal fets i fora del lloc. Per això és tan difícil i sempre discutible l’encert d’algunes actuacions contra projectes de transformació. Tanmateix, a Catalunya els moviments d’oposició sistemàtica a tota transformació neixen per tot arreu i obtenen una especial atenció dels mitjans de comunicació.
Precisament, al moment que escric aquestes línies llegeixo al diari que un col·lectiu de residents en determinada població estan plantejant una protesta pel soroll que genera el joc de petanca d’uns jubilats. Fa poc, un altre grup de veïns va protestar amb contundència pel soroll del patí d’una escola infantil. També, fa uns mesos, una notícia “important” publicada a TV3 feia referència a la protesta d’uns veïns pel soroll que feia el bus turístic en passar pel seu carrer, ja que aquest havia modifica el seu recorregut i ara els afectava a ells (se suposa que pels altres carrers per on passava abans no feia soroll. O tant era, del que es tractava que no fes soroll al seu carrer). Tot això em recorda el conte de la princesa de pèsol.
Vivim en una comunitat i això comporta compartir un seguit “d’incomoditats” pel bé de la col·lectivitat
Vivim en una comunitat i això comporta compartir un seguit “d’incomoditats” pel bé de la col·lectivitat. Per exemple, suportant o gaudint amb alegria el soroll, a les onze del matí, de nens jugant a l’escola del costat de casa. Alhora, som beneficiaris de serveis que “incomoden” a altres membres de la comunitat. No hi ha palaus per viure sense compartir els inconvenients de fer col·lectiu, de la mateixa manera que en compartim els avantatges.
Responsabilitat
Tots generem escombraries i tots, homes i animals generem residus orgànics. Criteris d’higiene i salubritat exigeixen una gestió adequada d’aquests, en principi, residus. Fins ara la no adequada gestió d’aquests ha generat contaminació al sòl, a l’aigua i a l’aire. Les tecnologies modernes ens ofereixen solucions eficients per donar una bona solució al tema. Aquestes solucions passen indubtablement per plantes de biogàs i biotransformació per l’aprofitament selectiu dels diferents productes continguts als residus orgànics. Tenir la casa endreçada ens dona satisfacció i seguretat sanitària. I això vol dir biogàs.
Un exemple en paral·lel, però prou representatiu és el de la gestió de l’aigua. Fa anys, però ben propers els rius baixaven bruts i contaminats, les aigües que arribaven al mar contaminaven les nostres platges. Però això ha canviat. Avui gaudim de rius i platges amb aigües netes. El canvi ha estat molt important.
Hem acceptat les depuradores i hem guanyat aigües netes, higiènicament tractades i amb vida natural recuperant biodiversitat
La causa d’aquest canvi ha estat, sens dubte, la bona gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua però, en concret, gràcies a la multiplicació de depuradores d’aigua. Hem acceptat les depuradores i hem guanyat aigües netes, higiènicament tractades i amb vida natural recuperant biodiversitat.
Avui necessitem les depuradores dels nostres residus orgànics per poder gaudir d’un sòl, unes aigües i un aire més net i saludable. I això vol dir: biogàs.
Visitant dues plantes de biogàs
Diuen que una imatge val més que mil paraules i m’ha semblat oportú afegir una foto realitzada durant les meves visites a les dues plantes de biogàs esmentades.
Es tracta de dues instal·lacions diferents en dimensió. Alcarràs pot gestionar 70.000 tn de dejeccions i altres substrats per a la digestió anaeròbia, mentre que la planta d’Agrocat gestiona només les dejeccions d’una granja bovina. Són també diferents en finalitat, productiva a Alcarràs i, a més de productiva, com a planta pilot a Agrocat.
La visita és còmoda, hi ha una olor pròpia, però gens agressiva, la qual desapareix a uns 100 metres de la planta. Probablement, el foment d’aquestes visites podria ajudar a millorar el coneixement i la valoració d’aquestes instal·lacions tan necessàries.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat